Guerra subsidiària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

GUERRA DE PODERS[modifica]

Una guerra de poders és un conflicte armat entre dos estats, que actuen per algun impuls i fan servir a qualsevol persona com a substituta, per barallar-se. Perquè un conflicte de poders es consideri una guerra, a d'existir una relació entre els actors i els bel•ligerants (persona que està disposada a l'hostilitat). Aquestes guerres es donen a un context conflictiu i molt violent. La relació que hi ha generalment és: la forma de finançament, l'entrenament militar, armes i altres formes d'assistència militar que ajuden a l'esforç per a la guerra i a tenir un millor prepara ment. Durant l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana, molts representants van ser introduïts a un conflicte i es van aliar amb un bel•ligerant per guanyar la influència i promoure els seus interessos per a la religió. Alguns altres estats van considerar que la guerra de poders eren una extensió útil d'un conflicte existent, com ara França i Anglaterra duran la Guerra dels cent anys, els quals van iniciar una practica de gran durada per recolzar a la pirateria que es dirigia a la nau de l'altre.

Des de fa 100 anys, aquestes guerres han agafat la forma més comuna dels estats que assumien el paper de patrocinadors als poders no estatals, així com, utilitzant-los només com cinc columnes per enderrocar al poder adversari. Moltes guerres de poders van començar a assumir una dimensió ideològica nacionalsocialista de l'Alemanya dels nazis contra la ideologia comunista de la Unió Soviètica sense baralles d'aquests estats en una guerra molt oberta. Durant la Guerra Freda, la guerra de poders va estar motivada per temors de que una guerra convencional entre EUA i la Unió Soviètica resoltes un apocalipsis nuclear. El govern soviètic va trobar que el recolzament dels partits dels EUA i les nacions occidentals era una forma rentable de combatre la influència del OTAN (Organització del Tractat del Atlàntic del Nord)per al compromís militar directe. A més a més, la proliferació de mitjans de comunicacions televisives va fer que el públic dels EUA estigués disposat al cansament de la guerra i no es van donar compte del risc de la vida dels EUA a l'estranger. Això va animar a la pràctica dels EUA per armar forces, com per exemple: la canalització de subministres als mujahidens (grup militar), durant la guerra soviètica-afgana.

COM A RESUM[modifica]

Uns dispars significatius a la força militar convencional dels bel•ligerants van poder motivar al partit més dèbil a començar o a continuar un conflicte a través de nacions aliades. Aquestes situacions van sorgir durant un conflicte arab-israel, que va continuar amb una mena de sèrie de guerres per poders després de la derrota decisiva d'Israel en la guerra arab-israelina de 1948, la Guerra dels sis dies i la Guerra de Yom Kippur. Els membres de les coalicions, al no aconseguir el domini militar a través de la guerra convencional directe, van pensar en fer la financiació d'organitzacions armades per insurgents i militars, com Hezbolá, per participar en un combat irregular contra Israel.

A més a més, els governs d'algunes nacions, especialment la de democràcies liberals, poden optar per participar en una guerra de poders (amb la dificultat per la superioritat militar) quan la majoria dels ciutadans ho declaren o entren en una guerra convencional. Això també va ser un factor important per motivar a EE.UU. Al entrar en conflictes com la Guerra Civil de Síria a traves d'actors de poders, després d'una sèrie de compromisos costosos i prolongats en el Mig Est, van provocar un gran cancans de la guerra, lo que es coneix,actualment com: El síndrome de la guerra contra el terrorisme. Les nacions també poden recórrer a la guerra de poders per evitar reaccions internacionals negatives de nacions aliades o organitzacions governamentals, com les Nacions Unides. Això va ser molt significant quan els tractats de pau, els actes d'aliança o altres acords internacionals, van prohibir la guerra directa.

Un factor que motiva als guerrers a participar, és la existència d'un sistema de seguritat. Els líders que es senten amenaçats per el poder militar d'una nació rival poden respondre agressivament als atacs rebuts per el rival, per enfortir la seva posició.

EFECTES[modifica]

Les guerres de poders poden tenir un gran impacte, especialment a l'àrea local. Una guerra de poders amb efectes significatius va ocorre entre EUA i la URSS durant la guerra de Vietnam. La campanya de bombardeig Operació Rolling Thunder, va destruir importants quantitats d'estructures, lo que dificulta bastant la vida del ciutadans de Vietnam del Nord, actualment. Les bombes van matar a molta gent durant la campanya, tot i que no van explotar, van matar a desenes de milers de persones i tot això va succeir a Vietnam, Camboya i Laos. Sempre a sigut important la guerra soviètica-afgana,ja que va costar billons de dòlars.

La guerra de poders en el mig de l'est entre Aràbia Saudita i Iran es un altre exemple del gran impacte destructiu d'aquest tipus de guerres. Aquest conflicte entre Aràbia Saudita i Iran han involucrat en la guerra civil de Síria, en l'augment de l'Estat Islàmic, en la guerra civil de Iemen i en el ressorgiment dels talibans (yihadistes). Des de 2003, han mort més de 500.000 persones a Irak per els conflictes i guerres que han tingut, des de 2011, més de 220.000 han mort a Síria i a Iemen, més de 1000 habitants van morir en un mes. A Afganistan, més de 17000 van ser assassinades des de 2009 i a Pakistan, més de 57000, al 2003.

En general, les longituds, intensitats i escales dels conflictes armats a vegades augmenten molt quan les capacitats dels bel•ligerants es va augmentant per el suport extern. Els bel·ligerants a vegades tenen menys probabilitats de participar a negociacions diplomàtiques, les conversacions de pau tenen menys probabilitat de treure-hi algu de profit i el dany a les estructures pot ser d'alta probabilitat.