Guerres Carlines
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guerres carlines)
 |
|
| Tipus | guerra i grup d'objectes |
|---|---|
| Data | 1833 - 1876 |
 |
|
«La toma de la Seu de Urgell por el general Rafael Tristany», cuadre d'Augusto Ferrer-Dalmau
Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.[1][2]
Antecedents[modifica | modifica el codi]
Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya i que resultaren un precedent dels alçaments armats a la mort de Ferran VII. La insurrecció es va reprendre amb la Guerra dels Malcontents el 1827.
Principals períodes de conflicte armat[modifica | modifica el codi]
Constitucions de Catalunya de 1585
- La Primera Guerra Carlina (1833-1840[3] ) es va iniciar a la mort de Ferran VII. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
- La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc bàsicament a Catalunya, on es va anomenar també Guerra dels Matiners.[4]
- La Guerra del 1855, va tenir lloc bàsicament a Catalunya, protagonitzada per Marçal, Josep Borges, Rafael Tristany i Josep Estartús.
- El Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita o Ortegada, fou un intent fallit de cop d'estat protagonitzat pel general Jaime Ortega en nom del pretendent carlí Carles VI el 1860.
- L' alçament de 1869, com a reacció a la Revolució liberal de 1868.
- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II d'Espanya era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des del 1871, no era gaire popular. Carles de Borbó i Àustria-Este, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
- El 1900 es produí el fracassat Alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià.[5]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Vallverdú, Josep «Les Guerres carlines». Sàpiens [Barcelona], núm. 110, novembre 2011, p. 26-48. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Les guerrers carlistes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Rodríguez Vives, Conxa. Ramon Cabrera, a l'exili. L'Abadia de Montserrat, 1989, p. 43. ISBN 8478260293.
- ↑ MATA, Jordi. «La guerra dels Matiners». Sàpiens [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014
- ↑ Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433.
