Guerres civils romanes

De Viquipèdia

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Context[modifica]

En el context del dret romà, la guerra civil es refereix només a una guerra entre ciutadans romans.[1][2]

Les guerres civils es desenvolupen a la República Romana a partir de l'oposició entre populars i Optimats, l'assassinat el 133 aC del primer dels germans Gracs fundant la clara irrupció de la violència en el joc polític. La primera guerra civil va enfrontar als partidaris de Gai Mari, demòcrata i defensor dels plebeus, i dels partidaris de Luci Corneli Sul·la, noble conservador.[3] En acabar la guerra a orient amb el tractat de Dardanos, Sul·la va tornar a Itàlia on va derrotar els populars i es va establir com a dictador, va reformar la Constitució republicana cedint més poder al Senat, marcant una fita en la disposició de les tropes romanes a fer la guerra els uns contra els altres, una cosa que aplanaria el camí per a les guerres del triumvirat entre Juli Cèsar i els Optimates liderada inicialment per Gneu Pompeu Magne, i entre Marc Antoni i Octavià i els complotats en l'assassinat de Juli Cèsar,[4] amb l'enderrocament del Senat com la direcció de facto de l'estat romà, i la consegüent usurpació endèmica del tardà Imperi.

Els conflictes d'ambicions dels grans generals (Imperators) van arribar a empeltar-se en l'oposició entre populars i optimats i van culminar els conflictes al voltant de la persona de Juli Cèsar i després de la seva herència, fins que August va aconseguir portar la pau i la unitat a l'Imperi. A partir d'aleshores l'estatus de la guerra civil a Roma va canviar: la guerra civil ja no era el lloc d'expressió d'un partit polític contra un altre mitjançant la violència, sinó la impugnació del poder de l'emperador en el lloc per part d'un usurpador, o la lluita entre dos usurpadors.

Segle III aC[modifica]

Segle II aC[modifica]

Segle I aC[modifica]

Segle I[modifica]

Segle II[modifica]

Segle III[modifica]

Segle IV[modifica]

Segle V[modifica]

  • 406–413: Guerra civil quan els usurpadors Marc, Gracià, Constantí III, Constantí II (fill de Constantí III), Màxim Tirà, Prisc Àtal, Joví, Sebastianus i Heràclià van intentar usurpar el tron de Flavi Honori. Tots van ser derrotats.
  • 409–417 : aixecament de Bagaudae a la vall del Loira i Bretanya
  • 419–421: Revolta de Màxim Tirà a Hispània – revolta reprimida
  • 423–425: Guerra civil, quan l'usurpador Joan el Secretari va ser derrotat per l'exèrcit de l'emperador Valentinià III.
  • 427–429: Guerra civil, quan el Comes Africae Bonifaci d'Àfrica va lluitar sense conclusió contra el Magister militum Fèlix. La guerra civil va acabar amb negociacions mediades per Galla Placidia.
  • 432: Batalla de Rímini (432), quan el Magister militum Aeci va ser derrotat pel rival Magister militum Bonifacius, que va morir a causa de les ferides sofertes en la batalla poc després, donant a Aetius el control total de l'Imperi d'Occident.
  • 435–437: aixecament de Bagaudae sota Tibatto a la Gàl·lia sofocat per Flavius Aetius.
  • 455: Valentinià III assassinat i enderrocat per Petroni Màxim .
  • 455: Petronius Maximus apedrejat per la multitud i substituït per Avit .
  • 461: Majorià assassinat i enderrocat per Ricimer .
  • 468: Usurpació fallida per Arvande.
  • 470: usurpació fallida de Romanus.
  • 472: Procopi Antemi enderrocat per Ricimer.
  • 474: Gliceri enderrocat per Juli Nepot.
  • 475: Juli Nepos enderrocat per Flavi Orestes.
  • 476: Orestes enderrocat per Odoacre. Ròmul Augústul va ser deposat, posant fi a l'Imperi Romà d'Occident.

Imperi Romà[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dictionary of Wars. Routledge, 2013-10-31. ISBN 978-1-135-95494-9. 
  2. I. Die antiken Quellen. Berlin, New York: DE GRUYTER, p. 88–93. 
  3. Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1996, p. 241. ISBN 9788449006999. 
  4. Rollin, Charles; Crevier, Jean Baptiste Louis. The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium (en anglès). J. and P. Knapton, 1750, p.114. 
  5. Potter, David. The Origin of Empire: Rome from the Republic to Hadrian (en anglès). Harvard University Press, 2019-06-03, p. 32. ISBN 978-0-674-65967-4. 
  6. Boldt, Andreas. Historical Mechanisms: An Experimental Approach to Applying Scientific Theories to the Study of History (en anglès). Taylor & Francis, 2017-03-16, p. 180. ISBN 978-1-351-81648-9. 
  7. Chrystal, Paul. Roman Military Disasters: Dark Days & Lost Legions (en anglès). Pen and Sword, 2015-11-30. ISBN 978-1-4738-7395-7. 
  8. Conole, P. (en anglès) Antichthon, 15, 1981, pàg. 129–140. DOI: 10.1017/S0066477400004615. ISSN: 0066-4774.
  9. Flower, Harriet I. The Cambridge Companion to the Roman Republic (en anglès). Cambridge University Press, 2014-06-23, p. 200. ISBN 978-1-107-03224-8. 
  10. Grant, Michael. The Antonines: The Roman Empire in Transition. Psychology Press, 1994, p. 17. ISBN 9780415107549. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerres civils romanes