Guglielmo Ratcliff

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióGuglielmo Ratcliff
Forma musical òpera
Compositor Pietro Mascagni
Llibretista Andrea Maffei
Llengua original Italià
Font literària Wilhelm Ratcliff de Heinrich Heine
Composició 1882-1895
Gènere Tragedia lirica
Actes quatre
Personatges
  • Maria MacGregor: soprano
  • Margherita: mezzosoprano
  • Guglielmo Ratcliff: tenor
  • Comte Douglas: baríton
  • MacGregor: baix
  • Willie: soprano
  • Lesley: tenor
  • Dick: tenor
  • Taddie: tenor
  • Bell: baríton
  • Robin: baix
  • John: baix
  • Tom: baix
  • Un servent: tenor
Estrena
Data 16 de febrer de 1895
Escenari Teatro alla Scala de Milà,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 20 de gener de 1919[1] (estrena a Espanya)
Modifica les dades a Wikidata

Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 16 de febrer de 1895.[2]

Mascagni havia acabat de forma substancial la composició de Ratcliff abans de l'èxit de la seva primera òpera Cavalleria rusticana. Després de la composició i interpretació de dues òperes més (L'amico Fritz el 1891, I Rantzau el 1893), Ratcliff es va estrenar finalment el 1895 i ha estat reestrenada en diverses ocasions, l'última en un concert el 25 de novembre de 2003 a l'Alice Tully Hall de Nova York, dirigida per Alfredo Silipigni.[3] Mascagni va escriure sovint que Ratcliff era la seva «millor òpera». No obstant això, no ha entrat en el repertori operístic estàndard, en part perquè el paper de tenor és un dels més exigents que mai s'hagin escrit. És especialment coneguda per l'Intermezzo de l'acte III, que ocupa un lloc destacat en la pel·lícula de Martin Scorsese Toro salvatge.[4] L'obra de Heine també va ser utilitzada el 1869 com a base per a l'òpera de César Cui del mateix nom, i per l'òpera de 1914 Ratcliff de Volkmar Andreae.[5]

Origen i context[modifica]

El gran èxit juvenil, Cavalleria rusticana, mantindrà viu el nom de Pietro Mascagni mentre hi hagi un teatre d'òpera. Per als estudiosos, tres òperes defineixen el geni de Mascagni i cadascuna d'elles resumeix una etapa diferent en el desenvolupament creatiu del compositor: Guglielmo Ratcliff (representada per primera vegada el 1895, però sobretot escrita deu anys abans), Iris (1898), i Parisina (1913).[6]

Mascagni va començar a posar música al poema de Heine quan no havia complert els vint anys ni havia somiat encara la seva obra mestra Cavalleria rusticana. Per tant, és clarament una obra de joventut encara que des que la va començar l'any 1882 fins a la seva estrena el 1895, segur que va passar per notables modificacions.[1] De fet, Guglielmo Ratcliff va ser la segona òpera de Mascagni, després d'una fosca Pinotta composta entre 1882 i 1883, i no estrenada fins al 1932.[7]

Desenvolupada el quatre actes, Guglielmo Ratcliff comparteix algunes similituds amb la trama de Lucia di Lammermoor i, com altres òperes ambientades a Escòcia, pot tenir una influència de l'òpera de Donizetti. La història és ombrívola i sagnant: Guglielmo (William) Ratcliff persegueix Maria Mac-Gregor, tot i que el seu pare ha rebutjat la seva oferta per ella. Després de matar a diversos pretendents, Ratcliff és salvat piadosament en un duel, però eventualment mata Maria, el seu pare, i finalment a si mateix.[7]

Personatges[modifica]

Paper Tessitura Estrena, 16 de febrer de 1895[8]
(Director: Pietro Mascagni)
Guglielmo Ratcliff tenor Giovanni Battista De Negri
Maria soprano Adelina Stehle
Comte Douglas, promés de Maria baríton Giuseppe Pacini
Margherita, institutriu de Maria mezzosoprano Della Rogers[9]
MacGregor, un lord escocès, pare de Maria baix Giuseppe De Grazia
Lesley, amic de Ratcliff tenor Gaetano Matteo Mazzanti
Tom, un hostaler baix Giovanni Scarneo
Willie, fill jove de Tom contralt Arminda Parsi Pettinella
Robin, un lladre baix Raffaele Terzi
Dick, un lladre tenor Aristide Masiero
Bell, un lladre baríton G. Calvi
John, un lladre baix Giuseppe Rosci
Taddie, un lladre tenor Giovanni Francesco Fabbri
Un servent tenor A. Degani

Argument[modifica]

Obra fi de segle, té un argument realment truculent, verista. El comte Douglas té la intenció de casar-se amb la bella Maria, i viatja per això al castell del seu pare, MacGregor. És atacat per dos bandits i salva la vida gràcies a la intervenció d'un desconegut. MacGregor explica a Douglas la seva desesperació, ja que tots els promesos de Maria són morts en duel, a mans del seu antic pretendent, Guglielmo Ratcliff. Immediatament, com orquestrat per la destinació, arriba una nota de Ratcliff desafiant Douglas a un duel.

Ratcliff té malsons amb els fantasmes dels homes que ha matat, però tot i així s'enfronta a Douglas. Ratcliff és vençut, però Douglas reconeix al cavaller que el va salvar dels bandits i li perdona la vida. Mentre Maria es prepara per al seu casament amb Douglas, la seva donzella Margherita li explica com Elisa, la mare de Maria, estava enamorada d'Edward, el pare de Guglielmo, però es va casar amb MacGregor. Elisa i Edward es van convertir en amants, i MacGregor va matar a Edward, mentre Elisa es va suïcidar.

Ratcliff entra a l'habitació i demana a Maria fugir junts. La jove, encara que sent pietat per Ratcliff, es nega i l'embogit Guglielmo assassina a Maria i a MacGregor, per decrés pabar despés amb la seva pròpia vida.

Representacions[modifica]

Al Gran Teatre del Liceu s'estrenà el 20 de gener de 1919, estrena que no va aconseguir omplir el teatre i que va mostrar la indiferència del públic que només va aplaudir al director Salvatore Messina que va dirigir l'orquestra sense partitura.[1]

Als Estats Units no es va estrenar fins al 2003,[10] en versió de concert, al Alice Tully Hall de Nova York, per un grup d'aventurers anomenats Teatro Grattacielo que s'ha especialitzat en la presentació d'òperes italianes.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Fausto. «Crítica de l'estrena al Liceu» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 maig 2016].
  2. «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. [Consulta: 11 maig 2016].
  3. Davis (8 December 2003)
  4. Robynn Jeananne Stilwell, 2006, p. 21.
  5. Boosey & Hawkes
  6. 6,0 6,1 Davis, Peter G,. «Fantaisie Guest» (en anglès). New York Magazine. [Consulta: 12 maig 2016].
  7. 7,0 7,1 Cummings, Robert. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 16 maig 2016].
  8. Casaglia
  9. Estava prevista que cantés Renata Vidal, però es trobava malalta el dia de l'estrena. Vegeu Venturi.
  10. «Llista de representacions» (en anglès). mascagni.org. [Consulta: 12 maig 2016].

Bibliografia[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guglielmo Ratcliff Modifica l'enllaç a Wikidata