Guido Maggiorini Gatti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuido Maggiorini Gatti
Biografia
Naixement30 maig 1892 Modifica el valor a Wikidata
Chieti (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Grottaferrata (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, musicòleg, crític musical Modifica el valor a Wikidata

Guido Maggiorino Gatti (Chieti, Abruços, 30 de maig de 1892 - Grottaferratta, (Roma) 11 de maig de 1973) fou un músic i crític musical italià.

Edità des de 1913 fins al 1915 la revista de Torí Riforma musicale. Va ser un assidu col·laborador assidu de les més importants publicacions musicals italianes, franceses i angleses, i autor dels llibres Figure di musicisti francesi (1915) i Musicisti moderni d'Itàlia e di fuori (1920).

Se'l considerava com el campió dels compositors avançats d'Itàlia. El 1928 la revista de la qual era director, Il Pianoforte, es convertí en Rassegna Musicale, fins a finalitzar la seva publicació el 1962. Fins al 1931 dirigí l'Òpera de Torí. El 1933 fou designat secretari del primer Maig Florentí i del primer Congrés Internacional de Música de Florència. Dirigí la col·lecció de biografies Els mestres de la música. Elegit membre de l'Acadèmia de Santa Cecília el 1954, era nomenat president de la mateixa el 1966.

Publicà: en el Il Pianoforte:

  • G. F. Malipiero;
  • L'obra dramàtica de I. Pizzetti;
  • Debora e Jaele també de I. Pizzetti (Milà, 1926);
  • Le Barbier de Seville de Rossini (París, 1926).

En la Revista Musicale Italiana:

  • L'obra pianística de C. Debussy.

En The Musical Quarterly:

  • G. D'Annunzio i els compositors d'òpera italians;
  • Acadèmia de Santa Cecília;
  • Augusteo de Roma;
  • Neró, de Boito;
  • Les obres teatrals de F. Busoni.

En Pan de Florència:

  • Puccini, deu anys després de la seva mort;

En l'Enciclopèdia de Lavignac:

  • Algunes característiques de la música italiana contemporània;
  • Els lieder de Schumann (1914);
  • Biografia de Bizet (1915);
  • Quatre compositors italians d'avui;
  • Línies generals de l'actualitat musical en Itàlia (1925).

Col·laborà en els diccionaris Grove i Dunstan en anglès, el diccionari Einstein en alemany i en l'espanyol Anglès-Pena.

Un dels seus últims treballs fou la col·laboració en una monumental Enciclopèdia de la Música (Torí, 1926). Era un defensor acèrrim de la música del seu temps.

Bibliografia[modifica]