Guido d'Arezzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Guiu d'Arezzo

Miniatura del s. XI
Monjo
Naixement 991-992
Arezzo (Toscana)
Defunció posterior a 1033, ca. 1050
Arezzo?, Pomposa?
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local)
Beatificació Venerat des del s. XVI al si de l'orde camaldulès
Festivitat 7 de setembre
Fets destacables Músic, creador de la notació musical occidental
Orde Benedictins, Orde de Fonte Avellana

Guido d'Arezzo o Guido Aretinus o Guido da Arezzo o Guido Monaco (991/992 – posterior a 1033) fou un teòric de la música medieval. Se'l reconeix com al creador de la notació musical moderna que reemplaçà el sistema de notació neumàtic. El seu text Micrologus esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de Boeci. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Guido d'Arezzo fou un monjo benedictí de la ciutat italiana d'Arezzo. Estudis recents daten el seu Micrologus del 1025 o del 1026. Com que Guido escriu en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que la seva data de naixement és pels voltants del 991 o del 992. Els seus primers anys d'estudi els passà en un monestir de Pomposa, a la costa adriàtica prop de Ferrara. Mentre fou allà, va copsar la dificultat que els cantants tenien per recordar els cants gregorians. D'aquí ve que inventà un mètode per a ensenyar als cantants a aprendre cants en poc temps, que ràpidament esdevingué famós arreu del nord d'Itàlia. Tanmateix, l'hostilitat de la resta de monjos de l'abadia el va forçar a marxar cap a Arezzo, una ciutat sense abadia però que tenia un grup nombrós de cantants amb falta d'aprenentatge.

Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el tetragrama (precursor immediat del pentagrama) i l'escala del "do-re-mi" (escala diatònica), en la qual el nom de cada nota prové de la primera síl·laba dels set versos de l'himne Ut queant laxis (al principi do s'anomenava ut).

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.

Probablement aquest mètode està basat en el seu treball anterior de Pomposa, però l'antifonari que escrigué allà s'ha perdut. El Micrologus, escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.[1] Aviat aquest cridà l'atenció del Papa Joan XIX, que invità Guido a Roma. Probablement hi anà el 1028 però aviat hagué de tornar cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquí ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030.

En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'escala musical s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, movent-se d'una escala relativa (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una escala absoluta.

Sigebrtus Gemblacensis (c. 1105) va descriure com Guido utilitzava les articulacions de la mà per ajudar en l'aprenentatge del seu hexacord.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido d'Arezzo
  • Claude V. Palisca: "Guido of Arezzo", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed July 14, 2005), (subscription access)
  • Richard H. Hoppin, Medieval Music. New York, W.W. Norton & Co., 1978. ISBN 0-393-09090-6