Guifré II de Besalú

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGuifré II de Besalú
Biografia
Naixement segle X
Mort 957
Causa de mort Mort en combat
Activitat
Ocupació Noble
Altres
Títol Comte
Família Casal de Barcelona
Pares Miró II de CerdanyaAva de Cerdanya
Germans Sunifred II de Cerdanya, Oliba Cabreta i Miró III de Cerdanya
Modifica les dades a Wikidata

Guifré II de Besalú (?-957) fou comte de Besalú (927-957). Fill de Miró II de Cerdanya (878-927) i la seva muller Ava de Cerdanya (? - 961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, Guifré II de Besalú, Oliba I de Besalú i Cerdanya i Miró Bonfill bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, muller, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).[1] En morir Miró II va heretar el comtat de Besalú mentre el seu germà Sunifred rebia el comtat de Cerdanya. Ambdós eren menors d'edat i la seva mare Ava va fer de regent fins al 945.

Ja com a comte fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon comprant al bisbe de Girona, Gotmar, el 14 d'abril de 948 l'església parroquial amb els seus delmes i primícies, convertint-la en el nucli inicial del nou monestir, on establí una comunitat benedictina. Calia donar forma legal a la fundació del nou monestir, i per això va sol·licitar un precepte reial a Lluís d'Ultramar. Fou el darrer comte de la Gòtia que anà a retre vassallatge al rei de França.

El 957 es va produir a Besalú, una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert [2] i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf.[3] La revolta va prendre prou proporcions per fer tancar Guifré dins ell seu castell de Besalú. Els revoltats l'encerclaren establint-ne el setge. Això va fer que Guifré, no veient possibilitats de resistir, busqués la salvació en la fugida, però va ser encalçat pels sublevats, que aconseguiren atrapar-lo i el mateix Adalbert l'occí amb el seu punyal.[4] Sunifred va aconseguir dominar l'alçament i confiscà els béns dels revoltat.[2] En morir sense descendència el succeí el seu germà Sunifred II de Cerdanya.

Referències[modifica]

  1. Aurell i Cardona, Martí «Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23, 1991.
  2. 2,0 2,1 Merino, Antolín; de la Canal, José. Enrique Flórez. España sagrada: Tratado LXXXI de la Santa Iglesia de Gerona en su estado antiguo. Madrid: Imprenta de Collado, 1819, p. 134 [Consulta: 21 març 2014]. 
  3. Benet i Clarà, Albert «Una revolta Berguedana contra el comte Oliba Cabreta». L'Erol : revista cultural del Berguedà, setembre 1983, pàg. 29-34.
  4. Jordà i Güell, Ricard «La llegenda del senyor de Juïnyà». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca Annals1984-1985 (II), 1987, pàg. 141-150.
Guifré II de Besalú
Mort: 957
Títols
Precedit per:
Miró II de Cerdanya
(pare)
Comte de Besalú
(Llista de comtes de Besalú)
(927–957)
Succeït per:
Sunifred II de Cerdanya
(germà)