Guifré II de Besalú

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGuifré II de Besalú
Dades biogràfiques
Naixement segle X
Mort 957
Dades familiars
Dinastia Casal de Barcelona
Pares Miró II de CerdanyaAva de Cerdanya
Germans
Modifica dades a Wikidata

Guifré II de Besalú (?-957) fou comte de Besalú (927-957). Fill de Miró II de Cerdanya (878-927) i la seva muller Ava de Cerdanya (? - 961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, Guifré II de Besalú, Oliba I de Besalú i Cerdanya i Miró Bonfill bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, muller, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).[1] En morir Miró II va heretar el comtat de Besalú mentre el seu germà Sunifred rebia el comtat de Cerdanya. Ambdós eren menors d'edat i la seva mare Ava va fer de regent fins al 945.

Ja com a comte fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon comprant al bisbe de Girona, Gotmar, el 14 d'abril de 948 l'església parroquial amb els seus delmes i primícies, convertint-la en el nucli inicial del nou monestir, on establí una comunitat benedictina. Calia donar forma legal a la fundació del nou monestir, i per això va sol·licitar un precepte reial a Lluís d'Ultramar. Fou el darrer comte de la Gòtia que anà a retre vassallatge al rei de França.

El 957 es va produir a Besalú, una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert [2] i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf.[3] La revolta va prendre prou proporcions per fer tancar Guifré dins ell seu castell de Besalú. Els revoltats l'encerclaren establint-ne el setge. Això va fer que Guifré, no veient possibilitats de resistir, busqués la salvació en la fugida, però va ser encalçat pels sublevats, que aconseguiren atrapar-lo i el mateix Adalbert l'occí amb el seu punyal.[4] Sunifred va aconseguir dominar l'alçament i confiscà els béns dels revoltat.[2] En morir sense descendència el succeí el seu germà Sunifred II de Cerdanya.

Referències[modifica]

  1. Aurell i Cardona, Martí «Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23, 1991.
  2. 2,0 2,1 Merino, Antolín; de la Canal, José. Enrique Flórez. España sagrada: Tratado LXXXI de la Santa Iglesia de Gerona en su estado antiguo. Madrid: Imprenta de Collado, 1819, p. 134 [Consulta: 21 març 2014]. 
  3. Benet i Clarà, Albert «Una revolta Berguedana contra el comte Oliba Cabreta». L'Erol : revista cultural del Berguedà, setembre 1983, pàg. 29-34.
  4. Jordà i Güell, Ricard «La llegenda del senyor de Juïnyà». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca Annals1984-1985 (II), 1987, pàg. 141-150.
Guifré II de Besalú
Mort: 957
Títols
Precedit per:
Miró II de Cerdanya
(pare)
Comte de Besalú
(Llista de comtes de Besalú)
(927–957)
Succeït per:
Sunifred II de Cerdanya
(germà)