Guigó VII del Vienès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuigó VII del Vienès
781 album dauphiné, Dauphins, by AD cropped 10.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Guigues VII de Viennois Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1225 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1269 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Savoia-Faucigny (1253 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan I del Vienès
Anna del Vienès
Andre de Bourgogne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGuigó VI del Vienès Modifica el valor a Wikidata  i Beatrice of Montferrat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Dauphin of Viennois Arms.svg Modifica el valor a Wikidata

Guigó VII de Borgonya, nascut el 1225, mort el 1269, delfí del Vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans, de Briançon, d'Embrun i de Gap de 1237 a 1269, fils d'Andreu Guigó VI, delfí del Vienès i de Beatriu de Montferrat.

Biografia[modifica]

L'esdeveniment més important per a Grenoble durant el seu regnat es desenvolupa el 19 de novembre de 1267[1] quan va comprar una torre del recinte romà adjacent a la residència senyorial d'un notable de la ciutat, Guillaume Chaunais. L'acte signat al castell de Cornillon segella la creació del palau delfinal, aviat conegut sota el nom d'Hotel de la Tresoreria, i futur emplaçament de l'Hotel de Lesdiguières, lloc del poder polític de la ciutat i del Delfinat durant els set segles següents.

Conflicte amb Provença[modifica]

Va tenir grans discussions amb Carles I d'Anjou, comte de Provença, sobre els comtats de Gap i d'Ebrun. En efecte, aquests dos comtats constituïen el dot de Beatriu de Sabran-Forcalquier, primera esposa de Guigó VI. Però Guigó Vi havia repudiat la seva primera esposa conservant no obstant els comtats, que havia transmès al seu fill, procedent d'un segon matrimoni. I evidentment, Carles d'Anjou, hereu dels comtes de Forcalquier, li va demanar el retorn dels comtats. Van acabar decidint un arranjament, Carles obtenia Gap i Guigó conservava Embrun.

Matrimoni[modifica]

Es casa el 1253 amb Beatriu de Faucigny (1237 † 1310), filla de Pere II, comte de Savoia i d'Agnès de Faucigny. Beatriu li va portar en dot el Faucigny, una terra allunyada del Delfinat i amenaçadora per a la Savoia, l'enemic hereditari. Un cert nombre de futurs conflictes entre els dos veïns tindran per a objecte aquesta terra.

Descendència[modifica]

Guigó et Beatriu van tenir tres fills:

  • Joan I (1264 † 1282), delfí del Vienès, comte d'Albon, etc.
  • Andreu (1267 † després de 1270)
  • Anna (1255 † 1298), delfina del Vienès i comtessa d'Albon, casada el 1273 a Humbert de la Tour du Pin († 1307)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guigó VII del Vienès

Notes i referències[modifica]

  1. August Prudhomme, Histoire de Grenoble, pàgina 119.


Precedit per:
Guigó VI
Delfinat del Vienès 1237-1269 Succeït per:
Joan I