Vés al contingut

Guillaume Canet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillaume Canet
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, productor de cinema, actor de televisió, director de cinema, actor de cinema, actor, genet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1994 Modifica el valor a Wikidata -
Esportesports eqüestres Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDiane Kruger (2001–2006) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarion Cotillard (2007–)
Diane Kruger (1999–2001) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webguillaumecanet.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0133899 TMDB (persona): 19866 FilmAffinity (persona): 716228420 Rottentomatoes: celebrity/guillaume_canet Allmovie (artista): p232233 TCM (persona): 521578 Musicbrainz: fe2f2c6f-0e80-4e2a-8f18-dcb4fba56625 Discogs: 3207713
Facebook: guillaumecanet X: guillaumecanet Instagram: guillaumecanetofficiel Modifica el valor a Wikidata

Guillaume Canet (Boulogne-Billancourt, 10 d'abril de 1973) és un actor, director, guionista i adaptador francès.

Biografia i carrera

[modifica]

Inicialment volia ser genet en salts d'obstacles però un accident a l'edat de 18 anys va estroncar els seus plans.[1] Va començar el seu treball com a actor al teatre i més tard a la televisió. En arribar al món del cinema va descobrir la seva gran passió que li ofereix l'oportunitat de desenvolupar tot el seu talent.

Amb el seu primer paper important, a Barracuda, va guanyar el premi al millor actor del Festival Internacional de Joves Realitzadors de Sant Joan Lohitzune, i amb el segon paper important, a En plein coeur va aconseguir una nominació al César al millor actor revelació.[2]

Després de treballar a Hollywood a La platja i de patir el relatiu fracàs de Vidocq, Canet va aprofitar per dirigir el seu primer llargmetratge al 2003, Mon idole.[2] El mateix any va protagonitzar Jeux d'enfants, pel·lícula que va assolir un gran èxit de taquilla a França.[3]

Va guanyar el Premi César com millor director el 2007 per la pel·lícula Ne le dis à personne, basada en la novel·la de Harlan Coben,[4] a la que alguns crítics han qualificat com «la millor adaptació de Coben mai realitzada».[5] La pel·lícula Blood Ties (2013), un drama entorn el món del crim, ha suposat el seu debut com a director a Hollywood.[6]

Al 2017 escriu, dirigeix, protagonitza i produeix Coses de l'edat, una comedia sobre el mon del cinema en que es va envoltar d'amics i companys de feina, i els actors es representen a ells mateixos. Tot i així, Canet considera molt més personals Petites mentides sense importància del 2010 i la seva continuació de 9 anys després, Nous finirons ensemble.[7]

Al 2023 va tornar a posar en marxa les adaptacions amb actors reals d'Astèrix, amb Astérix & Obélix: L'Empire du Milieu, que va escriure, dirigir i protagonitzar en el paper del petit gal, allunyant-se de les darreres adaptacions protagonitzades per Gérard Depardieu.[8] També al 2023, un any molt prolífic per l'actor, va estrenar Fora de temporada, pel·lícula que alguns crítics han arribat a comparar amb Lost in Translation i afegint la comparació de Canet amb Bill Murray.[9]

Al 2024 va intervenir al guió i va protagonizar Ad vitam, pel·lícula d'acció de Netflix no gaire ben rebuda per la crítica.[5]

Vida privada

[modifica]

En la seva vida privada, va mantenir una relació amb l'actriu alemanya Diane Kruger des de 1999 fins a 2006. Actualment viu amb l'actriu francesa Marion Cotillard, que va conèixer el 2003 quan van coprotagonizar la pel·lícula Jeux d'enfants. Amb ella ha tingut els seus dos fills.[10]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Com a Notes
Actor Guió Dir. Prod.
1993 Petits baisers Guillaume No No No Sèrie de televisió. 1 episodi.
1994 La Colline aux mille enfants Frédéric No No No Telefilm.
Jeanne Mathieu No No No
1995 Ils n'ont pas 20 ans Michel No No No
Le juge est une femme Julien No No No Sèrie de televisió. 1 episodi.
Le Fils unique - No No No Curtmetratge.
1996 Sans regrets - No No No
Le voyage de Pénélope Maxime No No No Telefilm.
Je m'appelle Régine Antoine No No No
Le Cheval de cœur Michel No No No
17 ans et de poussières - No No No
1997 Pardaillan Jean No No No
Barracuda Luc No No No  
La vocation d'Adrienne Ferdinand No No No Sèrie de televisió. 1 episodi.
Over iode - No No No Curtmetratge.
1998 Ceux qui m'aiment prendront le train L'autoestopista No No No  
En plein coeur Vincent Mazet No No No  
Sentimental Education Guy No No No  
Je taim - No No Curtmetratge.
1999 Le porteur de destins Lucien Gilhoux No No No Telefilm.
Je règle mon pas sur le pas de mon père Sauveur No No No  
2000 Trait d'union - No No No Curtmetratge.
Scénarios sur la drogue - No No No Sèrie de televisió. 1 episodi.
La platja Étienne No No No  
La fidélité Némo No No No  
The Day the Ponies Come Back Daniel Moulin No No No  
J'peux pas dormir... Un dels amics No Curtmetratge.
2001 Les morsures de l'aube Antoine Venequiste No No No  
Vidocq Étienne Boisset No No No  
2002 Le frère du guerrier Arnaud No No No  
Mille millièmes Josselin No No No  
Mon idole Bastien  
2003 Jeux d'enfants Julien Janvier No No No  
Les clefs de bagnole Un comediant No No No  
2004 Narco Gus No No No  
Electrochoc Manu No No No Telefilm.
2005 Bon Nadal Tinent Audebert No No No  
L'infern Sébastien No No No  
2006 Un ticket pour l'espace Yonis No No No  
Ne le dis à personne Philippe Neuville No  
2007 Ensemble, c'est tout Franck No No No  
Darling Joël Epine 'Romeo' No No No  
La clef Éric Vincent No No No  
2008 Les liens du sang François No No No  
La clef du problème Pierre No No No Curtmetratge.
Voyage d'affaires Jean-Paul Clément No No No
2009 Espion(s) Vincent No No No  
El cas Farewell Pierre Froment No No No  
L'últim vol Antoine Chauvet No No No  
Sunday with a Flu - No No No Videoclip de Yodelice.
2010 Last Night Alex No No No  
Petites mentides sense importància - No No  
Amssétou - No No No Videoclip de Matthieu Chedid.
2011 Une vie meilleure Yann Lorant No No No  
La nouvelle guerre des boutons Paul, el mestre No No No  
Voisin voisin Home del bosc No No No Curtmetratge.
2011-2013 Platane Ell mateix No No No Sèrie de televisió. 4 episodis.
2012 Les Infidèles Thibault No No No  
2013 Le débarquement - No No No Sèrie de televisió. 1 episodi.
Jappeloup Pierre Durand No No  
En solitari Frank Drevil No No No  
Blood Ties - No  
Ivresse - No No Curtmetratge.
2014 L'homme qu'on aimait trop Maurice Angelet No No  
La prochaine fois je viserai le coeur Franck Neuhart No No No  
2015 El Petit Príncep Mr. Prince No No No Només veu, pel·lícula animada.
Els Mínions Herb Overkill No No No
The Program Dr. Ferrari No No No  
2016 Le secret des banquises Professor Quignard No No No  
The Siege of Jadotville Rene Faulques No No No  
Cézanne i jo Émile Zola No No No  
2017 Coses de l'edat Ell mateix  
Mon garçon Julien Perrin No No  
2018 El gran bany Laurent No No No  
Dobles vides Alain Danielson No No No  
L'amour est une fête Franck No No No  
Girls with Balls - No No No  
Action - No No No Videoclip.
2019 Nous finirons ensemble - No  
La belle époque Antoine No No No  
Au nom de la terre Pierre Jarjeau No No  
2021 Lui Ell No  
2023 Astérix & Obélix: L'Empire du Milieu Astèrix No  
Ils sont fous ces humains! - No No No Videoclip de -M-.
Acide Michal No No No  
La Nina i el secret de l'eriçó Vincent No No No Només veu, pel·lícula animada.
Fora de temporada Mathieu No No  
Jugant amb foc Vincent No No No  
Nouveaux riches - No No No  
2024 Le Déluge Lluís XVI de França No No No  
Belle - No No No  
2025 Ad Vitam Franck No  

Premis

[modifica]
Any Pel·lícula Premi Categoria Resultat
1999 En plein coeur Premis César Millor actor revelació Nominat
Je règle mon pas sur le pas de mon père Festival de cinema romàntic de Cabourg Millor nou actor Guanyador
2000 - Premi Jean Gabin - Guanyador
2003 Mon idole Premis César Millor primera pel·lícula Nominat
Premis del Cinema Europeu Millor descubriment Nominat
2007 Ensemble, c'est tout Festival de cinema romàntic de Cabourg Millor actor Guanyador
Ne le dis à personne Premis César Millor pel·lícula Nominat
Millor director Guanyador
Millor guió adaptat Nominat
Premis Lumières Millor pel·lícula Guanyador
Premi del Públic Mundial Guanyador
Millor director Nominat
Millor guió Nominat
Étoiles d'Or Millor guió Nominat
Étoiles d'Or Millor director Nominat
Premi Globes de Cristal Millor pel·lícula Guanyador
2009 Premi Edgar Millor guió cinematogràfic Nominat
2011 Petites mentides sense importància Premis del Cinema Europeu Premi del públic Nominat
Une vie meilleure Festa del Cinema di Roma Premi d’interpretació masculina Guanyador
2013 Premis Lumières Millor actor Nominat
2014 Jappeloup Premis Lumières Millor actor Nominat
2015 La prochaine fois je viserai le coeur Premis Lumières Millor actor Nominat
Premis César Millor actor Nominat
Premi Globes de Cristal Millor actor Nominat
2017 Coses de l'edat Festival de Cinema d'Hamburg Premi del públic Nominat
2018 Premis César Millor actor Nominat
2020 Nous finirons ensemble Premis César César del públic Nominat
2024 - Festival Internacional de Cinema de Locarno Premi a la excel·lència Guanyador
2003 Premis César Millor primera pel·lícula Mon idole Nominat
2003 Premis César Millor primera pel·lícula Mon idole Nominat
2003 Premis César Millor primera pel·lícula Mon idole Nominat
2003 Premis César Millor primera pel·lícula Mon idole Nominat

Referències

[modifica]
  1. «Biographie: Guillaume Canet» (en francès). Canalplay. Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 3 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 Pizarro, Miguel Ángel. «No pierdas de vista a Guillaume Canet, el talento versátil francés» (en castellà). ecartelera.com, 08-11-2019.
  3. «Jeux d'enfants». filmoteca.cat. Filmoteca de Catalunya.
  4. «Guillaume Canet présidera les Cesars 2012» (en francès). Le Monde, 16-12-2011. [Consulta: 3 novembre 2014].
  5. 5,0 5,1 Vincentelli, Elisabeth «‘Ad Vitam’ Review: High Stakes and Paragliding» (en anglès). The New York Times, 10-01-2025.
  6. Stephen Holden. «The Cop and the Crook, Brothers at Odds» (en anglès). New York Times, 20-03-2014. [Consulta: 3 novembre 2014].
  7. Ruiz, Paula Aranzazu «Guillaume Canet: "Darme cuenta de lo egoísta que había sido con mis amigos me llevó a escribir 'Pequeñas mentiras para estar juntos'"» (en castellà). SensaCine, 08-11-2019.
  8. Franch, Ignasi «Astèrix, un vegetarià a la cort d'una emperadriu xinesa». Ara, 01-02-2023.
  9. Yáñez, Manu «Una 'Lost in translation' en la francesa, es decir, con más drama» (en castellà). Ara, 02-07-2024.
  10. Vilanova, Ton «Director de cine, actor, y el mejor aliado de Marion Cotillard: así es Guillaume Canet» (en castellà). Divinity, 27-09-2016.

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc web oficial (francès)