Guillelmus Anglicus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillelmus Anglicus (Guillem de Marsella)
Dades biogràfiques
Naixement desconeguda
probablement Anglaterra
Mort desconeguda
probablement Sud de França
Residència Marsella
Es coneix per Traduccions al llatí
Activitat professional
Ocupació Astronomia i Medicina
Influències de Azarquiel
Modifica dades a Wikidata

Guillelmus Anglicus, també conegut com a Guillelmus Massiliensis, Guillaume l'Anglais o Guillem de Marsella, va ser un científic del segle XIII resident al Sud de França, que va traduir i compilar obres científiques àrabs al llatí.

Vida[modifica | modifica el codi]

Res es coneix de la seva vida, fins al punt d'existir confusions amb el seu nom,[1] molt comú a la seva època.

Obres[modifica | modifica el codi]

Dues són les obres seves que han arribat fins als nostres dies:

  • Icipit compositio tabule que saphea dicitur sive astrolabium Arzachelis,[2] (1231) que és un resum del tractat sobre l'assafea d'Azarquiel. Alguns autors consideren que aquest resum i/o traducció es va fer amb la col·laboració de Yehudà ben Moshe, però ni la cronologia ni l'estil donen suport a aquesta hipòtesi.[3]
  • De urina non visa,[4] (1219) un tractat sobre urologia, en el que l'autor pretén analitzar l'orina del pacient sense veure-la, fent una anàlisi del seu horoscop astrològic.[5] Es tracta d'una obra d'astronomia (i astrologia) força técnica que, malgrat la seva dificultat, va tenir gran difusió durant l'Edat Mitjana i que encara estava en els plans d'estudis de Medicina de la Universitat de Bolonya a començaments del segle XV.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Millàs i Vallicrosa, Estudios sobre Azarquiel, pàgina 450.
  2. Millàs i Vallicrosa, Estudios sobre la ciencia española, pàgina 104.
  3. Millàs i Vallicrosa, Estudios sobre la ciencia española, pàgines 102-104.
  4. Moulinier-Brogi, Guillaume l'anglais conté una traducció francesa completa del tractat.
  5. Moulinier-Brogi, L'uorlogie en vulgaire, pàgines 232-234.
  6. Boistel, pàgina 49.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]