Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guillem Agulló i Salvador)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentAssassinat de Guillem Agulló i Salvador
Tipus humà
Modifica dades a Wikidata
Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona.

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974[1] - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.[2] Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).[3]

Fets[modifica | modifica el codi]

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves[4] constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".[5] Els familiars i organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola.[6] Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.[7][8]

En el judici del cas, dut a terme a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,[9] a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després del judici.[4] Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[10]

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys[11] de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" (Orgull Roig) o "Sangre por sangre" (Non Servium).

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer amb el seu nom.[12] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenatge a la capital d'Osona amb motiu de la inauguració del passatge, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.[13][14]

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» al Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny del 2013 al Camp Nou.[15]

El 12 d'abril del 2016 les Corts Valencianes van retre homenatge a Guillem Agulló, 23 anys després del seu assassinat, amb una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Hi foren presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, entre d'altres.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló». 1 d'agost de 2013. Vilaweb. [Consulta: 19 novembre 2013].
  2. Zaballa, Bel. «Guillem Agulló: 'L'assassí del meu fill, el vull ben viu perquè patesca'». VilaWeb.
  3. «Burjassot recorda Guillem Agulló». El Punt Avui, 11-04-2011.
  4. 4,0 4,1 «Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló» (en castellà). El País [València], 21-05-1996.
  5. Fernàndez, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. 1a ed.. Barcelona: Virus editorial, 2006, pàg. 95. ISBN 978-84-96044-80-7. 
  6. Peiró, Empar ««El mataren per independentista»». El Punt, 21-07-2009.
  7. Vital, Ferran. «Guillem Agulló, divuit anys després». Sàpiens, 11-04-2011. [Consulta: 19 novembre 2013].
  8. «20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló» (en català), 28-03-2013. [Consulta: 4 juliol 2014].
  9. Llogodí, Vicent. «Què hi ha darrere la desaparició de Yomus?». Laccent.cat, 01-10-2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  10. «Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions». VilaWeb, 17-05-2007. [Consulta: 17 maig 2007].
  11. «Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló». Vilaweb, 13-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].
  12. «PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló». Osona.com, 03-06-2013.
  13. «Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic». Llibertat.cat, 30-06-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
  14. «Vic ret homenatge a Guillem Agulló». VilaWeb, 28-06-2013. [Consulta: 28 juny 2013].
  15. «Miquel Gil: 'El jorn dels miserables'». VilaWeb. [Consulta: 2 juliol 2013].
  16. «Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després». VilaWeb. [Consulta: 15 abril 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Guillem Agulló i Salvador Modifica l'enllaç a Wikidata