Guillem Anglada Escudé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem Anglada Escudé
Guillem Anglada Escudé.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Tesi acadèmicaExperiments i models relativistes per a l'astrometria òptica des de l'espai. Aplicació a la missió Gaia (2007)
Director de tesiJordi Torra Roca
OcupacióAstrofísic i investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Hertfordshire (2014–2015)
Universitat Queen Mary de Londres Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: guillemanglada LinkedIn: guillemangladaescude Modifica el valor a Wikidata

Guillem Anglada Escudé (Ullastrell, 1979)[1] és professor d'astrofísica de la Universitat Queen Mary de Londres.[2] Estudià a la Universitat de Barcelona on es doctorà el 2007. El seu àmbit d'estudi són les tècniques precises de detecció de planetes i ha participat en diversos projectes de recerca. Lidera el grup que ha descobert el planeta Pròxima b, el planeta potencialment habitable més proper a la Terra.[3] També va liderar juntament també amb R. Paul Butler el projecte que va localitzar la súper-Terra GJ 667Cc, un planeta a 22 anys llum de la Terra i amb una massa quatre vegades superior.[4] A finals del 2016 la revista Nature l'elegí com un dels 10 científics més destacats del 2016 d'arreu del món.[5]

Referències[modifica]

  1. «“En dos anys podríem saber si aquest nou planeta és habitable”». [Consulta: 25 agost 2016].
  2. «L'exoplaneta descobert més a prop de la Terra podria acollir vida… i l'ha trobat un català». ARA.cat, 24-08-2016 [Consulta: 25 agost 2016].
  3. Guillem Anglada-Escudé et al «A terrestrial planet candidate in a temperate orbit around Proxima Centauri». Nature, 536, 24-08-2016, pàg. 437–440. DOI: doi:10.1038/nature19106 [Consulta: 25 agost 2016].
  4. Anglada-Escudé, Guillem et al «A dynamically-packed planetary system around GJ 667C with three super-Earths in its habitable zone». Astronomy & Astrophysics, 556, Agost 2013, 07-08-2013, pàg. 24. DOI: 10.1051/0004-6361/201321331 [Consulta: 25 agost 2016].
  5. «Nature’s 10. Ten people who mattered this year.» (en anglès). Nature, 19-12-2016. [Consulta: 19 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]