Guillem Braç de Ferro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem Braç de Ferro
Statue cathédrale Coutances Guillaume Bras-de-fer.JPG
Biografia
Naixement 1010 (Gregorià)
Península de Cotentin
Mort 1046 (35/36 anys)
Pulla (Itàlia)
Lloc d'enterrament Venosa
Activitat
Ocupació Condottiero
Altres
Títol Count of Apulia Tradueix
Família Casa d'Hauteville
Cònjuge Q48803621 Tradueix
Fills sense valor
Pares Tancred of Hauteville TradueixMiruel of Hauteville Tradueix
Germans Robert Guiscard, Roger I de Sicília, Drogo of Hauteville Tradueix, Mauger of Hauteville Tradueix, William of the Principate Tradueix, Geoffrey of Hauteville Tradueix, Serlo I of Hauteville Tradueix i Humphrey of Hauteville Tradueix

Escut d'armes Guillem Braç de Ferro
Modifica les dades a Wikidata

Guillem Braç de Ferro (c. 1010 - † 1046) fou un aventurer normand, un dels dotze fills de Tancred d'Hauteville. Guillem i el seu germà petit Drogó van viatjar al Mezzogiorno l'any 1035 en resposta a la sol·licitud d'ajuda que Rainulf Drengot, comte d'Aversa, havia fet al seu pare.

Biografia[modifica]

Entre el 1038 i el 1040, ell i altres normands van lluitar juntament amb els llombards de Melfi com a mercenaris al servei de l'Imperi Romà d'Orient a Sicília contra els sarraïns. Allà va guanyar l'epítet «Braç de Ferro» per matar l'emir de Siracusa durant una sortida durant el setge a aquesta ciutat. Quan el general grec Giorgio Maniace va humiliar públicament el general salernità Arduí, els llombards es van retirar de la campanya amb els normands i la guàrdia varega. Després que Maniace fos reclamat de tornada a Constantinoble el nou catepà d'Itàlia, Miquel Dokeianos va nomenar Arduí governador de Melfi. Melfi, tanmateix, no va trigar a unir-se a altres llombards de Pulla en una rebel·lió contra el domini bizantí, la qual va tenir el suport de Guillem i dels normands. Els bizantins van aconseguir comprar els líders de la revolta: primer Atenulf, príncep de Benevent, i després Argir. El setembre de 1042 els normands van escollir el seu propi líder, ignorant Arduí. La revolta, originàriament llombarda, s'havia convertit en normanda en caràcter i lideratge.

Guillem fou escollit pels normands com el seu comte després de la defecció d'Argir. Ell i els altres líders, entre ells Drogó i Pere, van demanar a Guaiamar IV, príncep de Salern, que reconegués les seves conquestes. Van rebre com a feu les terres que envoltaven Melfi i van proclamar Guaimar "Duc de Pulla i Calàbria". El 1043 a Melfi Guaimar va dividir la regió, tret de la pròpia Melfi, en dotze baronies per als caps normands: Ascletí va rebre Acerenza, Tristà Montepeloso, Hug Monopoli, Pere Trani i Drogó Venosa. Guillem, que destacava entre els caps normands, va rebre les terres d'Ascoli. Es va casar amb Guida, la filla de Gui, duc de Sorrento i nebot de Guaimar.