Guillem II d'Orange-Nassau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillem II d'Orange-Nassau
Workshop of Gerard van Honthorst 001.jpg
Guillem II (detall de retrat doble per Antoon van Dyck).
 Príncep d'Orange
14 de maig de 1647 – 6 de novembre de 1650
 Stadtholder de les Províncies Unides
14 de març de 1647 – 6 de novembre de 1650
Govern de facto
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1626
La Haia
Mort 6 de novembre de 1650(1650-11-06) (als 24 anys)
La Haia
Causa de mort Verola
Sepultura Nieuwe Kerk, Amsterdam
Religió Calvinisme
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Dinastia Casa d'Orange-Nassau
Cònjuge Maria Enriqueta Stuard
Fills
Pares Frederic Enric d'Orange-NassauAmalia of Solms-Braunfels
Germans
Parents
Modifica dades a Wikidata

Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.

Biografia[modifica]

Fill de Frederic Enric d'Orange-Nassau i d'Amàlia de Solms-Braunfels. El 1641 va contreure matrimoni amb Maria Enriqueta Stuard, filla del rei Carles I d'Anglaterra, unió de la que va néixer, de manera pòstuma, el futur Guillem III d'Anglaterra.

El 1648 es va oposar a la signatura de la Pau de Westfàlia, malgrat que aquesta reconeixia la independència dels Països Baixos. Va començar aleshores negociacions secretes amb França per tractar d'estendre el seu poder sota un Estat centralitzat. A més a més, va iniciar accions per donar suport la nova instauració del seu cunyat Carles II al tron anglès.

L'any 1650 es va produir un greu enfrontament entre Guillem II i la província d'Holanda, dirigida pels regents d'Amsterdam Andries Bicker i Cornelis de Graeff. Aquests últims sol·licitaven la reducció de l'exèrcit, d'acord amb la Pau de Münster, a la qual cosa Guillem es negava, ja que era una de les bases del seu poder. Finalment, Guillem va empresonar a diversos membres de l'Assemblea Provincial d'Holanda -entre ells a Johan de Witt- al Castell de Loevestein i va enviar tropes a prendre Amsterdam, encara que la campanya va fracassar a causa del mal temps.[1] Va concloure amb Mazzarino (1650) una aliança contra Espanya i Anglaterra, frustrada per la seva sobtada mort per verola. El seu únic fill Guillem va néixer una setmana després de la seva mort. El va succeir el 1672 com a Stadtholder i més tard, el 1689, també es va convertir en rei d'Anglaterra.[2]

Avantpassats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem II d'Orange-Nassau Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Russel Shorto. La isla en el centro del mundo. ISBN 0-552-99982-2
  2. Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang, Guillaume II d'Orange-Nassau al Dictionnaire universel d’histoire et de géographie, 1878 (francès)

Vegeu també[modifica]