Guillem II de Provença-Arle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillem II de Provença-Arle
William II of Provence.png
Dades biogràfiques
Naixement 982
Mort 1018 (35/36 anys)
Dades familiars
Cònjuge Gerberga of Burgundy
Fills
Pares Guillem I de ProvençaAdelaida d'Anjou
Germans
Modifica dades a Wikidata

Guillem II de Provença ( 982[1] - + el 4 de març de 1018), dit el Pietós, fou comte de Provença-Arle (993-1018). El seu oncle Ratbold I de Provença va agafar el títol de marquès de Provença i Guillem ja no el va poder recuperar.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Era fill del comte Guillem I de Provença l'Alliberador (vers 955-993) i d'Arsenda de Comenge (alternativament Adelaida d'Anjou)

A causa d'un besoncle també anomenat Guillem[2] a vegades apareix com a Guillem III de Provença. La seva mare és més incerta: nombrosos historiadors parlen d'Azalais [d'Anjou] (que seria l'esposa de Guillem II de Provença-Avinyó) identificant-la amb Adelaida-Blanca d'Anjou o Alix o Adelaida d'Anjou (947-1026), però Guillem era més probablement el fill d'Arsenda de Commenge (vers 950-983),[3] la primera dona de Guillem I. Cal tanmateix anotar que dos dels fills de Guillem II porten noms típicament angevins (Folc i Jofré).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Podria ser citat per primera vegada el 990 en una carta signada pel seu pare el comte Guillem I de Provença, la comtessa Adelaida d'Anjou i el seu oncle Ratbold.[4] No obstant probablement aquesta carta es refereix a Guillem II de Provença-Avinyó.

Comte de Provença[modifica | modifica el codi]

Comte el 993, mentre que era encara un infant, ho fou de manera efectiva el 999.

Vers el 1002, es casa amb Gerberga de Borgonya, filla d'Otó Guillem, comte de Borgonya i d'Ermentruda de Roucy, comtessa de Mâcon i de Besançon, dita Ermentruda de Reims.

Va participar el 1005 a l'assemblea presidida per la seva mara (?) la comtessa Adelaida que va arreglar la condició de l'abadia de Sant Víctor de Marsella.

El 1008 a la mort del seu oncle Ratbold, Guillem era massa jove per exercitar amb autoritat la funció comtal, i l'aristocràcia va posar el poder comtal en causa en una revolta que no fou més que la primera d'una llarga sèrie de revolucions. La nova generació nobiliària[5][6] va disputar amb violència les donacions pietoses atorgades pel marquès i el seu cercle. No fou fins al 1009 que la comtessa Adelaida aconseguí amb dificultat restablir la pau.

Vers 1014, el papa Benet VIII es va dirigir a Guillem II i a Adelaida, que governa amb ell, per incitar-los a reprimir els bandolerismes dels senyors que envaïen els béns de l'abadia de Sant Geli.

Les violències amb la casa de Fos es recuperaren una mica després. En el passat la fortalesa de Fos, que dominava l'entrada de l'estany de Berre on es trobaven nombroses salines, així com Hyères, havia estat confiada a un vescomte, Pons. Ara bé, aquest va negar l'homenatge i la restitució al comte el 1018. Amb l'ajuda del vescomte de Marsella Folc, i d'altres grans[7] Guillem II de Provença va marxar en guerra contra Pons el Jove, però va morir en els combats, el 1018 abans del 30 de maig, probablement el 4 de març.[8]

Guillem II fou inhumat en els fonaments de l'església en curs de construcció de l'abadia de Montmajor que al començament del segle XI va esdevenir la necròpoli dels comtes de Provença. La seva despulla fou unida el 1026 a la de la comtessa Adelaida d'Anjou i el 1063 per la del comte Guifré o Jofré I. Totes tres, de manera inicial dipositades a la cripta al segle XI, foren transferides al segle XII al claustre.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà l'any 1002 amb Gerberga de Borgonya. D'aquest matrimoni nasqueren:

A la seva mort el 1018 el succeí el seu segon fill Guifré I de Provença.

Descendència[modifica | modifica el codi]

El comtat de Provence va ser compartit (en indivisió) entre els seus tres fills:

  • Guillem III (abans de 1013, † entre 1019 i 1030), comte de Provença, conegut per diverses actes incloent una donació a l'abadia de Sant Victor de Marsella. No va tenir posteritat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hauria nascut abans de 984 data del matrimoni d'Adelaida d'Anjou i de Guillem I l'Alliberador:
    "Willelmus comes" va donar propietats a Cluny per carta de 28 d'agost de 990 signada per " Rodbaldus comes, Adalaix comitissa Wilelmus comes i filius eius Wilelmus". Segons Europäische Stammtafeln, era ek fill de comte Guillem per la seva primera esposa (Arsenda de Comenge) però l'origen d'aquesta afirmació podria ser una especulació sobre la data de matrimoni que suggereix que hauria nascut abans del segon matrimoni patern quan diu: Guillem II comte de Provença el 992, menor fins al 994 (Els comtes de Provence).
    En aquesta carta datada del 28 d'agost del 990, Guillem II és esmentat explícitament com a fill de Guillem I però no com fill d'Adelaida; és igualment precisat en aquesta font anglesa que no fou major (en aquesta època s'esdevenia major cap als 12-13 anys) fins al 994. Hauria nascut doncs cap a 981-982 i no seria el fill d'Adelaida.
  2. Es tracta del germà de Bosó II d'Arle, Guillem d'Avinyó; Bosó era comte d'Arles i Guillem comte d'Avinyó
  3. . Quant a Arsenda hi ha nombroses dubtes: la seva data de naixement generalment es fixada cap a 950 però seria més antiga tenint en compte que els fills del comte Arnau de Comenge, el seu pare, van néixer probablement en els anys 930-945; Arsenda seria així més gran que el seu marit Guillem. Si la data del seu matrimoni amb Guillem I vers el 970 és generalment admesa (més exactament entre 968 i abril de 970, ja que en aquest darrer més apareix casat en una donació a Sant Víctor de Marsella: Wilelmus comes Provincie i coniunx mea Arsinna segons Els comtes de Provence). La data de la seva mort també topa amb dificultats: s'admet que se situa entre 979 i 983, el que la faria desaparèixer en certs casos abans del naixement de Guillem II.
    en resum, hauria pogut haver nascut més aviat, cap a 942-945, s'hauria casat amb Guillem I cap als 26-28 anys, hauria tingut a Guillem II (nascut cap a 982, en qualsevol cas abans de 983) als 37-39 anys, just abans de la seva defunció i de les segones noces de Guillem I
  4. . Donació a Cluny per una carta del 28 d'agost de 990 signada per Rodbaldus comes, Adalaix comitissa, Wilelmus comes i filius eius Wilelmus; Recull de les cartes de l'abadia de Cluny, volum III, pàg. 80, 1837, mencionada per Foundation fur Medieval Genealogy.
  5. El 1008, els fills de Niveló de Signes, vescomte de Guillem I, saquejaren i cremaren el territori de Perthuis, domini de l'Abadia de Montmajor sobre el qual demanaven drets (Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La provence a l'Edat Mitjana, pàgina 22)
  6. . El 1009, la revolta d'Audibert i de Rainaud de Châteaurenard (Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La provence a l'Edat Mitjana, pàgina 22).
  7. Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, París, 1976 - pàgina 174:: Jean-Pierre Poly cita l'arquebisbe d'Ais, Amauri, Arbert de Pontevès, Doon de Châteaurenard, Pandulf de Salernes i Miró de Sisteron.
  8. Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, París, 1976 - pàgina 174.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, París, 1976 - ISBN 2040077405
  • Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Age

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]