Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillem Lluís de Nassau-Saarbrücken
Nom original Wilhelm Ludwig von Nassau-Saarbrücken
Dades biogràfiques
Naixement 18 de desembre de 1590
Ottweiler
Mort 22 d'agost de 1640 (49 anys)
Metz
Religió Protestantisme
Dades familiars
Dinastia Casa de Nassau
Cònjuge Anna Amàlia de Baden-Durlach
Fills
Pares Lluís II de Nassau-WeilburgAnna Maria de Hessen-Kassel
Germans
Modifica dades a Wikidata

Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken (en alemany Wilhelm Ludwig von Nassau-Saarbrücken), va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 18 de desembre de 1590 i va morir a Metz el 22 d'agost de 1640. Era un noble alemany, fill del comte Lluís II de Nassau-Weilburg (1565-1627) i d'Anna Maria de Hessen-Kassel (1567-1626).

Després de ser educat a Metz entre el 1609 i el 1614 va completar la seva educació amb un viatge a França, els Països Baixos i Anglaterra. En 1616 es va convertir en co regent amb el seu pare, el qual va morir el 1627, moment en què Guillem Lluís es va haver de fer de tutor dels seus germans petits. El 29 de gener de 1629 l'herència del seu pare es va dividir i ell va rebre el comtat de Saarbrücken Ottweiler, l'Oficina Ottweiler, la Batllia de East Melbourne, i la comuna de Saarwellingen. El seu germà John va rebre Idstein, Wiesbaden i Sonnenberg.

Poc després, el 2 de març de 1629, l'emperador Ferran II va promulgar l'Edicte de Restitució, pel qual les propietats eclesiàstiques que havien estat confiscades després de 1552 en la Pau de Passau, havien de ser retornades. Amb base a aquest decret, els Prínceps Bisbes de Mainz i Trier van reclamar una part substancial dels béns dels germans Nassau. El Tribunal d'Apel·lacions va resoldre el 7 de juliol de 1629 que la ciutat i el comtat de Saarwerden i Bockenheimer i Wieberstweiler eren feus de Metz i per tant havien de ser retornats a Lorena, mentre que la familia Nassau podia mantenir la resta dels seus dominis. El duc de Lorena, però, va prendre possessió de la totalitat de la Província de Saarwerden i el Senyoriu de Herbitzheim. Guillem Lluís va apel·lar i la seva apel·lació va ser reconeguda el 27 de juliol de 1630 a Estrasburg.

A finals de 1631, el rei Gustau II Adolf de Suècia i el seu exèrcit van arribar a la Renània, recolzat per Guillem Lluís que declarava així la guerra a l'emperador. El mateix Guillem Lluís va servir com a tinent coronel en el regiment de cavalleria de Rhinegrave i va lluitar amb ells a l'Alt Rhin.

A l'agost de 1633, l'exèrcit suec va atacar el comtat de Saarwerden, que encara estava ocupat per Lorena. El comtat va ser conquerit, però no es retornà als Nassau. El 7 de juny de l'any següent va segellar l'aliança amb França.

Finalment, però les tropes imperials ocuparen els dominis de Nassau que forem lliurats al duc de Lorena. No seria fins després de la seva mort que la seva vídua va poder retornar a Saarbrücken.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 26 de novembre de 1615 es va casar amb Anna Amàlia de Baden-Durlach (1595-1651), filla de Jordi Frederic de Baden-Durlach (1573-1638) i de Juliana Úrsula de Salm Neufville (1572-1614). El matrimoni va tenir dotze fills:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Richard Kolb: Wilhelm Ludwig (Graf zu Nassau-Saarbrücken). A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 43, Duncker & Humblot, Leipzig 1898, S. 131–133.
  • Wilhelm Ludwig (Nassau-Saarbrücken). A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 7, Duncker & Humblot, Berlin 1966, S. 334. (Nebeneintrag)
  • Wilhelm Ludwig (Nassau-Saarbrücken). A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 15, Duncker & Humblot, Berlin 1987, S. 404. (Nebeneintrag)
  • Joachim Conrad??: Abraham Staymle. A: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). Band 28, Nordhausen 2007, ISBN 978-3-88309-413-7, Sp. 1477–1481 (gekürzte Onlinefassung).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]