Guillem Ramon de Santcliment

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem Ramon de Santcliment
Rytec Aegidius Sadeler kolem 1570-1625 - Guillen de San Clemente, spanelsky vyslanec.jpg
modifica
Nom original(ca) Guillem de Santcliment i de Centelles modifica
Biografia
Naixement(es) Guillén de San Clemente y Centelles modifica
1550 (Gregorià) modifica
Barcelona modifica
Mort3 setembre 1608 modifica (57/58 anys)
Praga modifica
Lloc d'enterramentConvent de Santa Caterina modifica
Ambaixador d'Espanya a Alemanya
1581 – 1608
Escudo de Moratalla (Murcia).svg Comanador Moratalla
Ambaixador
modifica
Activitat
OcupacióPolític, militar i diplomàtic modifica
Carrera militar
ConflicteBatalla de Lepant modifica
Família
FamíliaSantcliment modifica

Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles (Catalunya, segle XVI - Praga, 15 d'octubre 1608), va ser un ambaixador i cavaller català del llinatge dels Santcliment.[1]

Biografia[modifica]

Guillem de Santcliment

Era fill de Joan de Requesens, òlim de Santcliment i d'Hostalric-Sabastida - fill de Guillem de Santcliment i de Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, filla del vicealmirall i veguer Joan de Sabastida i d'Hostalric - i pertanyia a una de les famílies més poderoses de l'oligarquia urbana de Barcelona. Ell va ser ambaixador de la corona espanyola a Flandes i també davant l'emperador. A més d'això ell es distingí a la batalla de Lepant i fou comanador de l'Orde de Sant Jaume.[2]

El 25 d'octubre 1603, Guillem Ramon, al seu palau a la ciutat de Praga, feia redactar i signava el seu testament: En una de les clàusules del seu testament, ell va disposar, per a després de la seva mort, la celebració de dues misses de rèquiem diàries perpètues a l'altar de Sant Martí de l'església del convent de Santa Caterina de Barcelona, lloc on també volia ser enterrat. Per poder pagar aquestes misses, dues de les quals havien de ser cantades solemnement, va fer donació, a aquest convent, d'una torre que posseïa a la partida de Sant Gervasi. Si el convent l'acceptava, l'havien de nomenar torre de Sant Ramon, vendre-la i destinar la quantitat obtinguda al pagament de les misses esmentades.[2]

El 15 d'octubre de 1608, cinc anys després de redactar el seu testament, Guillem Ramon de Santcliment va morir, a Praga a la República Txeca.[2]

Referències[modifica]