Guillem Soler i Gatvillaró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem Soler i Gatvillaró
Guillem Soler i Gatvillaró foto estudi.jpg
Guillem Soler i Gatvillaró al seu estudi, cap al 1950.
Biografia
Naixement 5 de maig de 1905
Tarragona
Mort 31 d'octubre de 1971(1971-10-31) (als 66 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc 
Nacionalitat Espanyola
Activitat
Ocupació Pintor
Art Pintor
Obra
Obres destacables
Premis
Medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de 1941 per "La última diligencia"
Modifica les dades a Wikidata

Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 5 de maig de 1905Barcelona, 31 d'octubre de 1971) va ser un pintor, gravador i il·lustrador català.

Biografia[modifica]

Fill d'una família tarragonina dedicada al negoci del vi, es formà inicialment a Barcelona amb el mestre Manuel Urgellès i a l'Escola de Gravat de l'Institut Català de les Arts del Llibre, i posteriorment a Madrid amb Eduardo Chicharrro Aguera i Francesc Esteve i Botey.

El 1927 féu una estada a París. El 1929 s'instal·la a Girona, on estableix una estreta amistat amb el músic Francesc Civil i Castellví. Casat el 1932, s'instal·la a Barcelona, però fa llargues estades allà on treballa amb la tècnica de la pintura al fresc.

Després de la Guerra Civil treballa sobre tot en la pintura mural, amb frescos i olis de gran format. Destaca també com a gravador, amb nombrosos aiguaforts, aquarel·lista, dibuixant i il·lustrador literari, amb treballs per a les editorials Sopena i Bruguera, entre d'altres. L’any 1942 va guanyar el Premi Nacional amb l’obra La diligència.

La seva inquietud artística no se circumscriu només a la pintura, sinó que abasta també altres àmbits, com la literatura i la música, amb un esperit gairebé renaixentista. Així, des de 1963 organitzà regularment actes culturals al seu estudi (conferencies, concerts, recitals poètics, lectures teatrals, etc.); va escriure poesia i va traduir, entre altres obres, els Sonets del portuguès d’Elisabeth Barrett Browning; i, si bé no s'hi dedicà mai professionalment, mantingué sempre una intensa activitat musical com a intèrpret al piano i com a compositor; així, entre d'altres, va escriure diverses cançons tipus lieder i musicar nombroses peces de poesia catalana.

Mor, víctima del càncer, el 31 d'octubre de 1971.

Obres[modifica]

Pintura mural[modifica]

Principals obres religioses[modifica]

Barcelona:

Girona:

Empordà (1940-1950):

Tarragona:

  • altar major de l’església de Sant Pere de Perafort (1939);
  • altar major i capella del Santíssim de l’església de Maria Assumpta de Maspujols (1939);
  • capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume de Creixell (s.d.);
  • Els Pallaresos, Mont-ral.

Solsona (1952-1953):

Berguedà (1956):

La Selva (1953):

La Garrotxa:

  • intervenció a l’església de Sant Esteve d’en Bas (s.d.).

La Segarra:

Caracas:

  • capella del Colegio Los Dos Caminos dels Pares Claretians (1957).

Principals obres profanes[modifica]

Madrid:

  • Pabellón de Aragón de la Feria del Campo (1962-1970);
  • decoració de les sales dels hotels Los Angeles i Plaza
  • escala de la Escuela de Ingenieros de Minas.

Saragossa:

  • esgrafiats de la cafeteria Las Vegas (1955).

El Ferrol:

  • dos murals per l’edifici de l’exposició d’Historia del Mar (1945?)
  • dotze plafons amb temes sobre Rosalía de Castro (1961?)

Altres[modifica]

  • encàrrecs dels marxants Mr. Alucha de Chicago i Mr. Cavalero de Nova York, per als quals pinta retrats a l’oli.
  • treballa per la Catholic Book Publishing (NovaYork)
  • director artístic de la revista Temas (1957-1958).

Bibliografia[modifica]

  • [1] «Guillem Soler, un artista polifacètic», Lluís Brugués i Albina Varés a la Revista de Girona, 2013:276; p. 60-63.
  • [2] Guillem Soler i Gatvillaró a la GEC

Referències[modifica]