Guillem d'Arborea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem d'Arborea
Nom original(fr) Guillaume II de Narbonne
Biografia
Naixementvalor desconegut.
valor desconegut
Mort17 agost 1424
Verneuil-sur-Avre
Lloc d'enterramentAbadia de Fontfreda
  Jutge d'Arborea 

1407 – 1420
  Vescomte de Narbona 

1397 – 1424
← Guillaume Ier de Narbonne (en) TradueixPeter of Tinières (en) Tradueix →
Activitat
OcupacióFeudatari i monarca
Carrera militar
ConflicteGuerra dels Cent Anys i Sardinian–Catalan War (en) Tradueix
Altres
TítolVescomte de Narbona i Jutge d'Arborea
FamíliaCasa de Lara
CònjugeMargarita d'Armagnac
PareGuillaume Ier de Narbonne (en) Tradueix
GermansPeter of Tinières (en) Tradueix

Escut d'armes Guillem d'Arborea
Modifica les dades a Wikidata

Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou nét de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.

A la mort del seu parent llunyà Marià V d'Arborea fou proclamat com a jutge d'Arborea al ser besnét de Marià IV.[1] Estant absent el vescomte fou designat regent Lleonard Cubell. El 1407 el domini català sobre Sardenya s'havia vist reduït només a les ciutats de Càller, l'Alguer i Longosardo.[1] Els catalans van enviar un fort exèrcit sota el comandament de Pere de Torrelles i amb la presència de l'hereu al tron Martí el Jove. El 1408 va arribar a l'illa Guillem. El 1409 una flota genovesa que portava ajuda als sards fou eliminada, i el 30 de juny del mateix any es va lliurar la batalla de Sanluri, decisiva entre els dos exèrcits: Els catalans van obtenir una victòria total.[1] Però un imprevist va impedir als catalans culminar l'operació amb la conquesta de la vila d'Esglésies: la mort del jove príncep hereu Martí.

Guillem va passar a França i va deixar la regència a Lleonard Cubell. La pau es va signar el 29 de març de 1410 per la qual s'abolia el Jutjat d'Arborea, a canvi es crearen un parell de feus substitutoris que abraçaven la major part de l'antic jutjat: el marquesat d'Oristany i el comtat del Goceà que regiria Lleonard Cubell i després els seus fills.

Guillem va tornar de França amb el fill natural de Brancaleone Doria, Nicolau Dòria, i va intentar la revenja. Es va apoderar de Sàsser i va atacar Santa Teresa de Gallura (Longosardo) que finalment va ocupar. Va intentar llavors conquerir l'Alguer, però fou rebutjat. Desmoralitzat va pensar treure profit del feu que donava per irremeiablement perdut, i finalment va oferir la venda dels drets al rei Alfons el Magnànim per 100.000 florins, transacció realitzada el 1420.[1] Des de llavors els catalans-aragonesos i successors van dominar l'illa.

Vegeu-ne també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem d'Arborea
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 55