Guillem d'Arborea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem d'Arborea
Nom original (fr) Guillaume II de Narbonne
Biografia
Naixement data desconeguda.
valor desconegut
Mort 17 agost 1424
Verneuil-sur-Avre
Causa de mort Mort en la batalla
Lloc d'enterrament Abadia de Fontfreda
  Vescomte de Narbona 

1397 – 1424
← Guillaume Ier de Narbonne TradueixPeter of Tinières Tradueix →
  Jutge d'Arborea 

Activitat
Ocupació Feudatari i polític
Conflicte Guerra dels Cent Anys
Altres
Títol Vescomte de Narbona
Família Casa de Lara
Cònjuge Margarita d'Armagnac
Pare Guillaume Ier de Narbonne Tradueix
Germans Peter of Tinières Tradueix

Escut d'armes Guillem d'Arborea
Modifica les dades a Wikidata

Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou nét de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.

A la mort del seu parent llunyà Marià V d'Arborea fou proclamat com a jutge d'Arborea al ser besnét de Marià IV.[1] Estant absent el vescomte fou designat regent Lleonard Cubell. El 1407 el domini català sobre Sardenya s'havia vist reduït només a les ciutats de Càller, l'Alguer i Longosardo.[1] Els catalans van enviar un fort exèrcit sota el comandament de Pere de Torrelles i amb la presència de l'hereu al tron Martí el Jove. El 1408 va arribar a l'illa Guillem. El 1409 una flota genovesa que portava ajuda als sards fou eliminada, i el 30 de juny del mateix any es va lliurar la batalla de Sanluri, decisiva entre els dos exèrcits: Els catalans van obtenir una victòria total.[1] Però un imprevist va impedir als catalans culminar l'operació amb la conquesta de la vila d'Esglésies: la mort del jove príncep hereu Martí.

Guillem va passar a França i va deixar la regència a Lleonard Cubell. La pau es va signar el 29 de març de 1410 per la qual s'abolia el Jutjat d'Arborea, a canvi es crearen un parell de feus substitutoris que abraçaven la major part de l'antic jutjat: el marquesat d'Oristany i el comtat del Goceà que regiria Lleonard Cubell i després els seus fills.

Guillem va tornar de França amb el fill natural de Brancaleone Doria, Nicolau Dòria, i va intentar la revenja. Es va apoderar de Sàsser i va atacar Santa Teresa de Gallura (Longosardo) que finalment va ocupar. Va intentar llavors conquerir l'Alguer, però fou rebutjat. Desmoralitzat va pensar treure profit del feu que donava per irremeiablement perdut, i finalment va oferir la venda dels drets al rei Alfons el Magnànim per 100.000 florins, transacció realitzada el 1420.[1] Des de llavors els catalans-aragonesos i successors van dominar l'illa.

Vegeu-ne també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem d'Arborea Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 55