Guillem de la Mare

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGuillem de la Mare
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1290 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohn Peckham Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPèire Olieu Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde Franciscà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Guillem de la Mare (†1285) fou un sacerdot franciscà i teòleg anglès, mestre a la Universitat de París a la segona meitat del segle xiii. Pertanyé a l'escola franciscana de París.

Morí a finals del segle xii. Estudià i fou mestre a París, on fou mestre de Mateu d'Acquasparta i a Oxford. Fou gran amic de Roger Bacon i total defensor i continuador del pensament de Sant Bonaventura. Escrigué un Comentari als dos primers llibres de les Sentències de Pere Llombard, Qüestions disputades, Quodlibetos sofístics i Declaracions, entre d'altres escrits. Com a fidel deixeble de Bonaventura, segueix el corrent agustinià i els principis metafísics i noètics del seu mestre.

Pensament[modifica]

El nom de Guillem de la Mare ha passat a la història del pensament franciscà i tomista precisament per la seva obra polèmica Corectorium fratris Thomae (c. 1277-1279), on selecciona 117 tesis de la doctrina tomista (més aristotèlica), contraposant-les a la doctrina de l'escola franciscana (més agustiniana). L'emulació doctrinal entre els dos ordes, dominics i franciscans, i les seves diverses concepcions metafísiques i cosmovisions motivaren notables tensions entre els membres de les dues escoles. Fins tal punt que tots dos ordes prengueren posicions oficials per calmar els esperits encrespats.

Això explica que el Capítol general franciscà d'Estrasburg (1282) assumís l'obra de Guillem i urgís el fet de consultar el Correctorium a tots els que llegissin Tomàs d'Aquino. La reacció dels dominics no es feu esperar, car el 1282-1284 replicaren amb una pila de respostes que han passat a la història amb el nom de Correctoria Corruptorii.