Guillem II de Sicília

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Guillerm II el Bo)
Infotaula de personaGuillem II, el Bo

Mosaic de la catedral de Monreale, en el que es veu a Guillem II oferint-la a la Mare de Déu
Biografia
Naixement1153 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1189 Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Palerm 
  Rei de Sicília
7 de maig de 1166 – 11 de novembre de 1189
Activitat
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Família
Dinastia Casa d'Hauteville
CònjugeJoana d'Anglaterra
FillsBohemon, duc de la Pulla Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem I
Margarida de Navarra i Sicília
GermansRoger IV d'Apúlia, Robert III de Càpua i Enric de Càpua Modifica el valor a Wikidata

Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.

Biografia[modifica]

Guillem va néixer el 1155, fill de Guillem I de Sicília i la seva esposa Margarida de Navarra. Quan tan sols tenia onze anys el seu pare va morir, i va esdevenir rei sota la regència de la seva mare. Els dos primers anys el govern del regne va estar a les mans del canceller Esteve du Perche, cosí de la reina, i a partir de 1168 per l'arquebisbe de Palerm Walter Ophamil. L'any 1171 Guillem va ser declarat major d'edat i va assumir el govern.

Durant el seu regnat va defugir enfrontaments bèl·lics i es va acomodar entre els luxes del seu palau a Palerm, que rarament abandonava. La seva política exterior, però, fou ambiciosa: aliat amb el papat i les ciutats llombardes va aconseguir plantar cara al seu enemic comú, l'emperador Frederic Barba-roja. El 1174 i 1175 va signar tractats amb Gènova i Venència, i el febrer de 1177 esposà a la filla d'Enric II d'Anglaterra.

El juliol de 1177 va signar la Pau de Venècia amb l'emperador, i com a part del tractat la seva tieta Constança es va casar amb el fill de Frederic Enric, que esdevindria l'emperador Enric VI. Com que Guillem no tindria descendència legítima, aquest acord acabaria significant la fi del domini normand del regne sicilià.

Tomba de Guillem II de Sicília, a la catedral de Monreale

Guillem va morir el novembre de 1189, i va ser enterrat a la catedral de Monreale que ell mateix havia fet construir.

Llegat[modifica]

Guillem va rebre l'apel·latiu de "el bo", probablement degut a la l'estabilitat del seu regnat i la finalització de les disputes internes que havien marcat el del seu pare.

Dant fa aparèixer a Guillem al vintè cant del Paradís, on la seva ànima es troba al sisè cel amb la resta dels justos. També és mencionat al Decameró de Giovanni Boccaccio (conte V.7).

Família[modifica]

Avantpassats[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Tancred d'Hauteville
 
 
 
 
 
 
 
8. Roger I de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Fredisenda
 
 
 
 
 
 
 
4. Roger II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Manfred del Vasto
 
 
 
 
 
 
 
9. Adelaida del Vasto
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Guillem I de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Alfons VI de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Elvira de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Isabel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guillem II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Ramir Sanxes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Garcia V de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Rodrigo Díaz de Vivar
 
 
 
 
 
 
 
13. Cristina Díaz de Vivar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Gilbert de l'Aigle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Margarida de l'Aigle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Juliana du Perche
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

El febrer de 1177 Guillem es va casar amb Joana d'Anglaterra (1165-1199), filla del rei anglès Enric II i Elionor d'Aquitània. Tingueren un fill:

  • Bohemon de Sicília, nascut el 1182, hauria mort a la infància, ja que no apareix a la majoria de cròniques.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem II de Sicília