Guillermo Morphy i Ferris

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGuillermo Morphy i Ferris
Count Morphy.jpg
Nom original Guillermo Morphy
Dades biogràfiques
Naixement 29 de febrer de 1836
Madrid
Mort 27 d'agost de 1899 (63 anys)
Madrid
Alma mater Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
Activitat professional
Ocupació Compositor, musicòleg i crític musical
Modifica dades a Wikidata

Guillermo Morphy i Ferris (Madrid, 29 de febrer de 1836 – Madrid, 27 d'agost de 1899), fou un crític, musicòleg, historiador, pedagog, compositor i polític espanyol. Assolí a ser un personatge molt admirat en els cercles artístics del Madrid del segle XIX pels seus serveis a la corona d'Espanya li fou atorgat el títol de comte de Morphy.

Molt nen es traslladà amb els seus pares a Alemanya, on va fer els primers estudis musicals, continuant-los després a Madrid, en les Escoles Pies i després al cèlebre Colegio Masarnau, llavors va compondre, només guiat pel seu instint, diverses petites peces. Després estudià la carrera de Lleis, ensems que amb la de música, que arribà a no tenir secrets per a Morphy.

El 1863 treballà un any a Brussel·les sota la direcció de Fétis, hi fou quan va compondre El cántico de Moisés, cantata a gran orquestra i cors, i una Serenata española, agradant extraordinàriament ambdues composicions. El 1864 fou nomenat gentilhome de cambra del Príncep d'Astúries, i en ser aquell proclamat rei amb el nom Alfons XII, s'encarregà de la seva secretaria particular, sent-li concedit el 1885 el títol de comte de Morphy. Fou un gran protector d'artistes i particularment de músics. col·laborà en La Correspondència de España, La Epoca, España Moderna, Ilustración Española y Americana, La América, El Parlamento, Gaceta Literaria, etc., i traduí de l'anglès, la biografia i correspondència de Beethoven, publicada per Moscheles. El 1882 ingressà en l'Acadèmia de San Fernando, llegint un discurs Sobre la naturaleza y medios de expresión de la música, De la unidad del arte, de la música instrumental y de la reforma wagneriana.

Entre les seves composicions, a més de les ja citades, cal mencionar:

  • Missa, a 4 veus, orgue i orquestra;
  • Salve Regina, a 3 veus, soprano, cor i orquestra;
  • O salutaris Hostia, per a contralt i quartet;
  • Les Trappistes, Priere du matin i Priere du soir, cors per a homes, sense acompanyament;
  • Tres quaderns de melodies, contenint el tercer algunes composicions instrumentals;
  • dues obertures de concert, a petita orquestra;
  • Sonata, per a piano i violí;
  • Trois airs espagnols en forme de sonatine, Fragments dramàtics, fugues vocals i instrumentals, cànons, peces per a piano. etc...

Bibliografia[modifica | modifica el codi]