Guillotina (màquina d'oficina)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Guillotina.

La guillotina és una màquina destinada a tallar a l'angle de marge impressor (angle dret) del paper i d'uns altres materials (plaques, fulls de paper...)

Aquestes màquines es troben sobretot al sector de la impremta (preparació de fulles per imprimir, afaiçonatge).

Història[modifica]

Màquina per a tallar el paper, cap al 1820.

Cap al 1830, es comença a utilitzar màquines per a tallar el paper. El 1837, Thirault construeix una màquina amb ganiveta fixa. El 18 de març de 1844, Guillaume Massiquot (1797-1870) diposita un diploma per a la seva màquina. « Massicot és tret del nom de l'impressor Guillaume Massiquot […] l'acte de naixement del qual, conservat a Issoudun, porta Massicot […]. » Abans de patentar la seva invenció Massiquot havia construït un model amb palanca tal com ue es pot veure encara avui dia : la palanca estira una biela que entrena un porta-ganiveta fins a la taula i el remunta. En canvi, el massicot patentat era entrenat per un volant i un engranatge manual : una premsa bloca la pila de paper, mentre que una ganiveta o làmina amb moviment oblic baixa per a tallar el paper. El principi de tall és aquell de la ganiveta contra suport diferent d'aquell de la cisalla qui utilitza el principi de ganiveta i contra-ganiveta. Aquest principi és sempre el de les guillotines contemporànies. Del XIXe segle ençà les guillotines van essent perfeccionades pels fabricants Fomm i Krause a Alemanya, Furnival a Anglaterra, Oswego i Seybold als Estats Units.[1]

Descripció[modifica]

La guillotina es compon d'un bastiment sòlid que dona suport a una taula de treball superada per un arc que conté la premsa i la ganiveta. Taules laterals reben eventualment les piles de paper a retallar. A la part de darrere de la taula es troba un escaire la posició del qual és réglable de manera molt precisa, defineix l'amplada de tall. La pila de paper a tallar ve a tocar aquest escaire i uns punts de referència (avui lluminosos) permeten de controlar l'alineació de les marques de tall impreses. La taula de treball és perforada amb boquetes que bufen aire que, gràcies a un matalàs d'aire, faciliten el desplaçament del paper. Finalment, l'operador, per seguretat, pitja simultàniament un pedal i  dos botons que desencadenen la davallada de la premsa i de la ganiveta.

Existeixen també guillotines amb diverses ganivetes, que fan més fàcil la talla de certes peces, com la guillotina trilateral per als llibres.

Els models disponibles ofereixen un vast ventall de possibilitats d'aplicació. Els models més petits, d'una obertura a partir de 66 cm, es poden utilitzar en impremtes integrades o empreses que han de produir formats més petits. Hi ha guillotines més grosses, d'una obertura de fins a 2 m, que treballen sovint en sistemes interconnectats complexos.

Seguretat[modifica]

Les guillotines a temps passat han provocat molts d'accidents. Per això les mesures de seguretat són particularment reforçades : obligació d'utilitzar les  dues mans i un peu per a desencadenar el tallament ; protecció per detectors infraroigs ; impossibilitat d'engegada si el capot protector s'ha desmuntat ; nombrosos polsadors d'aturada « cop de puny » en garanteixen la seguretat…

Informàtica[modifica]

Les guillotines modernes són proveïdes d'una puça electrònica que permet d'integrar-les en sistemes interconnectats en xarxa. La informàtica permet de memoritzar programes complexos que integren una multitud de funcions i, amb l'afegiment de perifèrics tals com elevadors, vibradora, carregadors, (des)empiladors, de constituir línies (o cadenes) de tall, fent així el treball menys penós, més ràpid i més segur.[2]

Referències[modifica]

  1. Alain Rey (dir.), Le Robert Dictionnaire historique de la langue française, Paris, Dictionnaires Le Robert, nouvelle édition janvier 1994, tome II, p. 1201.
  2. Guillaume Prudent, Caractère, 2006.