Guils de Cerdanya
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Alt Pirineu | ||||
| Comarca | Baixa Cerdanya | ||||
| Capital | Guils de Cerdanya | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 557 (2025) (25,32 hab./km²) | ||||
| Llars | 16 (1553) | ||||
| Gentilici | Guilsenc, guilsenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 22 km² | ||||
| Banyat per | Segre i riu Querol | ||||
| Altitud | 1.385 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Antoni Trilles Puig (2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 17528 | ||||
| Codi INE | 17082 | ||||
| Codi IDESCAT | 170828 | ||||
| Lloc web | guils.cat | ||||
Guils de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Acull dins el seu terme municipal l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera.
Etimologia
[modifica]Segons Wilhelm Meyer-Lübke a Els noms de lloc en el domini de la diòcesi d'Urgell, tal com recullen Joan Coromines i Vigneaux a l'Onomasticon Cataloniae[1] i el Diccionari català-valencià-balear,[2] vindria del llatí equiles, «estables de cavalls».[3]
Per altra banda, Manuel de Montoliu i de Togores a Els noms de riu i els noms fluvials en la toponímia catalana, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear,[2] proposa un aquiles derivat d'aqua, aigua.[4]
Geografia o medi físic
[modifica]- Llista de topònims de Guils de Cerdanya (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Climatologia
[modifica]Demografia
[modifica]La població a 1 de gener de 2021 és la següent:
| Nucli heterònim o Entitat de població |
Tipus | Habitants (2025) |
| Guils de Cerdanya | entitat singular de població | 195 |
| Sant Martí d'Aravó | entitat singular de població | 158 |
| Saneja | entitat singular de població | 113 |
| Sant Martí de Cerdanya | entitat singular de població | 93 |
| Font: Idescat | ||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història
[modifica]Prehistòria
[modifica]Edat antiga
[modifica]Edat mitjana
[modifica]Una de les primeres mencions que se'n fa, amb la forma Egils, és a l'acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, que es data entre el segle ix i el segle xi.[5][6]
Al segle xi la parròquia de Guils pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó.[5][6]
El 1035 el comte de Cerdanya Guifré II en el seu testament llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils.[5][6]
El 1042 el bisbe d'Urgell Guillem Guifré consagra l'església de Sant Esteve de Guils.[5]
Edat moderna
[modifica]S. XIX
[modifica]S. XX
[modifica]Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Guils.[7]
Llegendes i tradicions
[modifica]Diu la llegenda que Ponç Pilat era natural d'una ciutat anomenada Guils, a les valls altes dels Pirineus que, després de crucificar a Jesucrist, es va enfonsar en un gran cataclisme que es produí a la Terra en aquell moment, convertint-se en l'estany de Guils (altrament dit estany Mal), que manté el nom encara avui en dia. Després de la Crucifixió vagà a peu fins a arribar a l'estany, on es precipità cercant casa seva. Segons la tradició, cada any per Dijous Sant es pot observar al fons de les aigües l'escena del Gòlgota amb les tres creus i a Ponç Pilat cercant desesperadament casa seva sense èxit.
És per això que es creu que l'aigua de l'estany està maleïda i fa mal a qui en beu, i que o bé no s'hi crien peixos, o bé els que s'hi crien i són pescats fugen esperitats en posar-los a la paella.[8][9]
Economia
[modifica]Política i administració
[modifica]Llista de batlles de Guils
[modifica]Aquesta és la llista de batlles de Guils des de la transició:[10]
| Alcalde | Legislatura | Presa de possessió | Baixa | Partit polític | |
|---|---|---|---|---|---|
| Bonaventura Ribot Palau | 1979-1983 | 19/04/1979 | 07/05/1983 | Independents | |
| 1983-1987 | 23/05/1983 | 09/06/1987 | Convergència i Unió (CiU) | ||
| Josep Ribot Ribot | 1987-1991 | 30/06/1987 | 25/05/1991 | ||
| 1991-1995 | 15/06/1991 | 27/05/1995 | |||
| Josep Mendo Mir | 1995-1999 | 17/06/1995 | 12/06/1999 | Independents | |
| 1999-2003 | 03/07/1999 | 24/05/2003 | |||
| 2003-2007 | 14/06/2003 | 26/05/2007 | Convergència i Unió (CiU) | ||
| 2007-2011 | 16/06/2007 | 21/05/2011 | |||
| Valentí Tuset Creus | 2011-2015 | 11/06/2011 | 22/05/2015 | ||
| 2015-2019 | 13/06/2015 | 13/06/2019[11] | |||
| Josep Mendo Mir | 2019-2023 | 15/06/2019[12] | - | Junts per Guils (JxCAT-Junts) | |
Llocs d'interès
[modifica]- Església romànica de Sant Esteve de Guils.
- Església de Sant Vicenç de Saneja
- Capella de Sant Martí d'Aravó
- Estany de Guils
- L'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera
- Pont de Sant Martí d'Aravó
Al cementiri hi ha la tomba del filòsof i economista Manuel Sacristán Luzón.
Entitats i associacions
[modifica]Fires i festes
[modifica]- El 22 de gener se celebra la festa major de Saneja per Sant Vicenç.
- La festa major se celebra el 15 de maig per Sant Isidre el Llaurador.
- L'11 de novembre se celebra la festa major de Sant Martí d'Aravó per Sant Martí de Tours.
- El patró de la vila de Guils és Sant Esteve màrtir i la seva festa és el 26 de desembre.
Persones il·lustres
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Coromines, Joan. «de Cerdanya Guils de Cerdanya». A: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997. ISBN 84-7256-331-6.
- 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Guils». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Meyer-Lübke, Wilhelm «Els noms de lloc en el domini de la diòcesi d'Urgell». Butlletí de dialectologia catalana, XI, 1923, p. 17 [Consulta: 8 desembre 2022].
- ↑ de Montoliu i de Togores, Manuel «Els noms de riu i els noms fluvials en la toponímia catalana». Butlletí de dialectologia catalana, X, 1922, p. 21 [Consulta: 8 desembre 2022].
- 1 2 3 4 «Guils de Cerdanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 9 desembre 2022].
- 1 2 3 «Història». Ajuntament de Guils. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2022. [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, p. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Amades i Gelats, Joan. Costumari català. El curs de l'any. Les Carnestoltes - La Quaresma - Setmana Santa - El cicle Pasqual. Vol. II. Barcelona: Salvat Editores, S.A., 2001, p. 796 [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ «Llegendes». Ajuntament de Guils. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2022. [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ «Historial d'alcaldes». [Consulta: 19 agost 2020].
- ↑ «Acta de la sessió de constitució de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya». [Consulta: 19 agost 2020].
- ↑ «Constitució de la Corporació conseqüència de les eleccions municipals de 26 de maig de 2019». [Consulta: 19 agost 2020].
Enllaços externs
[modifica]Municipis de la Baixa Cerdanya | |
|---|---|
All · Alp · Bellver de Cerdanya · Bolvir · Das · Fontanals de Cerdanya · Ger · Guils de Cerdanya · Isòvol · Lles de Cerdanya · Llívia · Meranges · Montellà i Martinet · Prats i Sansor · Prullans · Puigcerdà · Riu de Cerdanya · Urús |
