Guils de Cerdanya

Plantilla:Infotaula geografia políticaGuils de Cerdanya
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 27′ 02″ N, 1° 52′ 47″ E / 42.450555555556°N,1.8797222222222°E / 42.450555555556; 1.8797222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialAlt Pirineu
ComarcaBaixa Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població598 (2023) Modifica el valor a Wikidata (27,18 hab./km²)
Llars16 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGuilsenc, guilsenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície22 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.385 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntoni Trilles Puig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17528 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17082 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170828 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webguils.cat Modifica el valor a Wikidata

Guils de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Acull dins el seu terme municipal l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera.

Etimologia[modifica]

Segons Wilhelm Meyer-Lübke a Els noms de lloc en el domini de la diòcesi d'Urgell, tal com recullen Joan Coromines i Vigneaux a l'Onomasticon Cataloniae[1] i el Diccionari català-valencià-balear,[2] vindria del llatí equiles, «estables de cavalls».[3]

Per altra banda, Manuel de Montoliu i de Togores a Els noms de riu i els noms fluvials en la toponímia catalana, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear,[2] proposa un aquiles derivat d'aqua, aigua.[4]

Geografia o medi físic[modifica]

Climatologia[modifica]

Demografia[modifica]

La població a 1 de gener de 2021 és la següent:

Entitat de població Habitants
Guils de Cerdanya 201
Sant Martí d'Aravó 164
Sant Martí de Cerdanya 97
Saneja 126
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 31 16 185 326 394 393 343 420 421

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
367 386 314 309 284 240 239 275 275 275

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
304 319 334 338 368 438 467 519 558
536

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
531
529
549
573 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Edat Antiga[modifica]

Edat mitjana[modifica]

Una de les primeres mencions que se'n fa, amb la forma Egils, és a l'acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, que es data entre el segle ix i el segle xi.[5][6]

Al segle xi la parròquia de Guils pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó.[5][6]

El 1035 el comte de Cerdanya Guifré II en el seu testament llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils.[5][6]

El 1042 el bisbe d'Urgell Guillem Guifré consagra l'església de Sant Esteve de Guils.[5]

Edat Moderna[modifica]

S. XIX[modifica]

S. XX[modifica]

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Guils.[7]

Llegendes i tradicions[modifica]

Diu la llegenda que Ponç Pilat era natural d'una ciutat anomenada Guils, a les valls altes dels Pirineus que, després de crucificar a Jesucrist, es va enfonsar en un gran cataclisme que es produí a la Terra en aquell moment, convertint-se en l'estany de Guils, que manté el nom encara avui en dia. Després de la Crucifixió vagà a peu fins a arribar a l'estany, on es precipità cercant casa seva. Segons la tradició, cada any per Dijous Sant es pot observar al fons de les aigües l'escena del Gòlgota amb les tres creus i a Ponç Pilat cercant desesperadament casa seva sense èxit. És per això que es creu que l'aigua de l'estany està maleïda i fa mal a qui en beu, i que o bé no s'hi crien peixos, o bé els que s'hi crien i són pescats fugen esperitats en posar-los a la paella.[8][9]

Economia[modifica]

Política i administració[modifica]

Llista de batlles de Guils[modifica]

Aquesta és la llista de batlles de Guils des de la transició:[10]

Alcalde Legislatura Presa de possessió Baixa Partit polític
Bonaventura Ribot Palau 1979-1983 19/04/1979 07/05/1983 Independents
1983-1987 23/05/1983 09/06/1987 Convergència i Unió (CiU)
Josep Ribot Ribot 1987-1991 30/06/1987 25/05/1991
1991-1995 15/06/1991 27/05/1995
Josep Mendo Mir 1995-1999 17/06/1995 12/06/1999 Independents
1999-2003 03/07/1999 24/05/2003
2003-2007 14/06/2003 26/05/2007 Convergència i Unió (CiU)
2007-2011 16/06/2007 21/05/2011
Valentí Tuset Creus 2011-2015 11/06/2011 22/05/2015
2015-2019 13/06/2015 13/06/2019[11]
Josep Mendo Mir 2019-2023 15/06/2019[12] - Junts per Guils (JxCAT-Junts)

Llocs d'interès[modifica]

Al cementiri hi ha la tomba del filòsof i economista Manuel Sacristán Luzón.

Entitats i associacions[modifica]

Fires i festes[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Coromines, Joan. «Guils de Cerdanya». A: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997. ISBN 84-7256-331-6. 
  2. 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Guils». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Meyer-Lübke, Wilhelm «Els noms de lloc en el domini de la diòcesi d'Urgell». Butlletí de dialectologia catalana, XI, 1923, pàg. 17 [Consulta: 8 desembre 2022].
  4. de Montoliu i de Togores, Manuel «Els noms de riu i els noms fluvials en la toponímia catalana». Butlletí de dialectologia catalana, X, 1922, pàg. 21 [Consulta: 8 desembre 2022].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Guils de Cerdanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Història». Ajuntament de Guils. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2022. [Consulta: 9 desembre 2022].
  7. «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
  8. Amades i Gelats, Joan. Costumari català. El curs de l'any. Les Carnestoltes - La Quaresma - Setmana Santa - El cicle Pasqual. Vol. II. Barcelona: Salvat Editores, S.A., 2001, p. 796 [Consulta: 9 desembre 2022]. 
  9. «Llegendes». Ajuntament de Guils. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2022. [Consulta: 9 desembre 2022].
  10. «Historial d'alcaldes». [Consulta: 19 agost 2020].
  11. «Acta de la sessió de constitució de l'Ajuntament de Guils de Cerdanya». [Consulta: 19 agost 2020].
  12. «Constitució de la Corporació conseqüència de les eleccions municipals de 26 de maig de 2019». [Consulta: 19 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]