Guineu grisa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Guineu grisa
Urocyon cinereoargenteus laying.jpg
Guineu grisa de Sierra Nevada (Mèxic)
Guineu grisa de Sierra Nevada (Mèxic)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Urocyon
Espècie: U. cinereoargenteus
Nom binomial
Urocyon cinereoargenteus
(Schreber, 1775)
Difusió de l'espècie
Difusió de l'espècie
Subespècies

Una setzena, vegeu el text

La guineu grisa (Urocyon cinereoargenteus) és un mamífer carnívor que s'estén per gran part de la meitat meridional d'Amèrica del Nord Amèrica Central i nord de Amèrica del Sud, des del sud del Canadà fins al nord de Veneçuela i Colòmbia.[1] Aquesta espècie i la properament relacionada guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) són els únics membres vivents del gènere Urocyon,[2] considerat un dels cànids vivents més primitius.

Es tracta d'una de les dues espècies actuals agrupades dins del gènere Urocyon, el qual és autòcton d'Amèrica del Nord. Alguns cànids del gènere Pseudalopex que habiten en el con sud-americà també són anomenades de vegades guineus grises, però no estan emparentats de manera estreta amb aquesta espècie.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Guineu grisa de Florida

La mida és similar al del coiot, però seria difícil confondre aquests animals entre si. La guineu grisa té el musell més curt i agut, les orelles més desenvolupades i les potes proporcionalment més curtes. La cua és llarga i espessa, molt poblada. El pelatge és gris fosc o platejat al dors, tornant-se vermellós en els flancs i les potes, i blanc al ventre. Una banda de pèl negre creua el cos des del clatell a la punta de la cua, seguint tot el llom de l'animal. Les galtes i la gola són blanques, i s'aprecien dues ratlles fines de pèl negre que parteixen des dels ulls cap enrere.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Les guineus grises habiten en boscos més o menys tancats i són els únics cànids (al costat dels seus propers parents, les guineus illenques) capaços d'enfilar-se als arbres. També se'ls pot veure en zones de matoll espès i, encara que prefereixen llocs poc alterats per la mà de l'home, ocasionalment s'acosten fins a zones de cultiu i nuclis de població. Cacen petits animals com ocells, esquirols i ratolins i complementen la seva dieta amb petits fruits com les baies i amb carronya.

És possible que en temps antics la guineu grisa fora domesticada o semidomesticada pels indis de l'actual Califòrnia i del desert de Sonora, on les seves restes apareixen en diversos jaciments arqueològics. Els humans foren també, probablement, els qui van introduir la guineu grisa a les Illes Santa Bàrbara, davant de les costes de Califòrnia. Allà van donar lloc mitjançant un acusat procés de nanisme insular a la guineu illenca, la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara, el cànid més petit d'Amèrica del Nord.

Les guineus grises són monògames i s'aparellen a principis de la primavera. Uns dos mesos després les femelles pareixen un nombre variable de cries que maduren abans de l'any d'edat. Poden viure uns 8 anys, longevitat comuna en diverses espècies de guineus. No hi ha un autèntic dimorfisme sexual entre mascles i femelles, que només es diferencien per la menor grandària d'aquestes.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

L'espècie se sol subdividir en setze subespècies, segons la seva distribució

  • Urocyon cinereoargenteus sbsp borealis (Nova Anglaterra)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp californicus (sud de Califòrnia)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp cinereoargenteus (est dels Estats Units)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp costaricensis (Costa Rica)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp floridanus (estats del Golf de Mèxic)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp fraterculus (Yucatan)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp furvus (Panamà)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp guatemalae (sud de Mèxic i sud de Nicaragua)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp madrensis (sud de Sonora, sud-oest de Chihuahua, i nord-oest de Durango)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp nigrirostris (sud-oest de Mèxic)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp ocythous (estats de la planura central)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp orinomus (sud de Mèxic, istme de Tehuantepec)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp peninsularis (Baixa Califòrnia)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp scottii (sud-oest dels Estats Units i nord de Mèxic)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp townsendi (nord de Califòrnia i Oregon)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp venezuelae (Colòmbia i Veneçuela)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 . Urocyon cinereoargenteus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 17-10-08.
  2. Urocyon al web de l'ITIS

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cypher et al. (2008). Urocyon cinereoargenteus. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Database entry includes justification for why this species is of least concern
  • Maine Trappers Association fur auctions. Mta.homestead.com (2005-12-17). Retrieved on 2011-09-15.
  • "Urocyon cinereoargenteus". Animal Diversity Web.
  • Robert K. Wayne, Eli Geffen, Derek J. Girman, Klaus P. Koepfli, Lisa M. Lau, Charles R. Marshall (1997). "Molecular Systematics of the Canidae". Systematic Biology: 622-653.
  • Wozencraft, W. Christopher (16 November 2005). "Order Carnivora (pp. 532-628)". In Wilson, Don E., and Reeder, DeeAnn M., eds. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494