Guineu grisa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGuineu grisa
Urocyon cinereoargenteus
Urocyon cinereoargenteus.jpg
Urocyon cinereoargenteus grayFox cameo.jpg
Guineu grisa de Sierra Nevada (Mèxic)
Dades generals
Període de gestació 63 dies
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Canidae
Gènere Urocyon
Espècie Urocyon cinereoargenteus
(Schreber, 1775)
Distribució
Leefgebied grijze vos.JPG
Difusió de l'espècie
Modifica dades a Wikidata

La guineu grisa (Urocyon cinereoargenteus) és un mamífer carnívor que s'estén per gran part de la meitat meridional de Nord-amèrica, Centreamèrica i el nord de Sud-amèrica, des del sud del Canadà fins al nord de Veneçuela i Colòmbia.[1] Aquesta espècie i la properament relacionada guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) són els únics membres vivents del gènere Urocyon,[2] considerat un dels cànids vivents més primitius.

Es tracta d'una de les dues espècies actuals agrupades dins del gènere Urocyon, el qual és autòcton de Nord-amèrica. Alguns cànids del gènere Pseudalopex que habiten en el con sud-americà també són anomenades de vegades guineus grises, però no estan emparentats de manera estreta amb aquesta espècie.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Guineu grisa de Florida

La mida és similar a la del coiot, però seria difícil confondre aquests animals entre si. La guineu grisa té el musell més curt i agut, les orelles més desenvolupades i les potes proporcionalment més curtes. La cua és llarga i espessa, molt poblada. El pelatge és gris fosc o platejat al dors, tornant-se vermellós en els flancs i les potes, i blanc al ventre. Una banda de pèl negre creua el cos des del clatell a la punta de la cua, seguint tot el llom de l'animal. Les galtes i la gola són blanques, i s'aprecien dues ratlles fines de pèl negre que parteixen des dels ulls cap enrere.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Les guineus grises habiten en boscos més o menys tancats i són els únics cànids (al costat dels seus propers parents, les guineus illenques) capaços d'enfilar-se als arbres. També se'ls pot veure en zones de matoll espès i, encara que prefereixen llocs poc alterats per la mà de l'home, ocasionalment s'acosten fins a zones de cultiu i nuclis de població. Cacen petits animals com ocells, esquirols i ratolins i complementen la seva dieta amb petits fruits com les baies i amb carronya.

És possible que en temps antics la guineu grisa fos domesticada o semidomesticada pels indis de l'actual Califòrnia i del desert de Sonora, on les seves restes apareixen en diversos jaciments arqueològics. Els humans foren també, probablement, els qui van introduir la guineu grisa a les Illes Santa Bàrbara, davant de les costes de Califòrnia. Allà van donar lloc mitjançant un acusat procés de nanisme insular a la guineu illenca, la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara, el cànid més petit de Nord-amèrica.

Les guineus grises són monògames i s'aparellen a principis de la primavera. Uns dos mesos després les femelles pareixen un nombre variable de cries que maduren abans de l'any d'edat. Poden viure uns 8 anys, longevitat comuna en diverses espècies de guineus. No hi ha un autèntic dimorfisme sexual entre mascles i femelles, que només es diferencien per la menor grandària d'aquestes.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

L'espècie se sol subdividir en setze subespècies, segons la seva distribució

  • Urocyon cinereoargenteus sbsp borealis (Nova Anglaterra)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp californicus (sud de Califòrnia)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp cinereoargenteus (est dels Estats Units)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp costaricensis (Costa Rica)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp floridanus (estats del Golf de Mèxic)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp fraterculus (Yucatan)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp furvus (Panamà)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp guatemalae (sud de Mèxic i sud de Nicaragua)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp madrensis (sud de Sonora, sud-oest de Chihuahua, i nord-oest de Durango)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp nigrirostris (sud-oest de Mèxic)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp ocythous (estats de la planura central)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp orinomus (sud de Mèxic, istme de Tehuantepec)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp peninsularis (Baixa Califòrnia)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp scottii (sud-oest dels Estats Units i nord de Mèxic)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp townsendi (nord de Califòrnia i Oregon)
  • Urocyon cinereoargenteus sbsp venezuelae (Colòmbia i Veneçuela)

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cypher et al. (2008). Urocyon cinereoargenteus. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Database entry includes justification for why this species is of least concern
  • Maine Trappers Association fur auctions. Mta.homestead.com (2005-12-17). Retrieved on 2011-09-15.
  • "Urocyon cinereoargenteus". Animal Diversity Web.
  • Robert K. Wayne, Eli Geffen, Derek J. Girman, Klaus P. Koepfli, Lisa M. Lau, Charles R. Marshall (1997). "Molecular Systematics of the Canidae". Systematic Biology: 622-653.
  • Wozencraft, W. Christopher (16 November 2005). "Order Carnivora (pp. 532-628)". In Wilson, Don E., and Reeder, DeeAnn M., eds. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494