Guineu grisa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGuineu grisa
Urocyon cinereoargenteus modifica
Urocyon cinereoargenteus.jpg
modifica
Urocyon cinereoargenteus grayFox cameo.jpg
Guineu grisa de Sierra Nevada (Mèxic)
Dades
Període de gestació63 dies modifica
Pes86 g (pes al naixement) modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22780 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
GènereUrocyon
EspècieUrocyon cinereoargenteus modifica
(Schreber, 1775)
Distribució
Leefgebied grijze vos.JPG
Difusió de l'espècie

La guineu grisa (Urocyon cinereoargenteus) és un mamífer carnívor que s'estén per gran part de la meitat meridional de Nord-amèrica, Centreamèrica i el nord de Sud-amèrica, des del sud del Canadà fins al nord de Veneçuela i Colòmbia.[1] Aquesta espècie i la properament relacionada guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) són els únics membres vivents del gènere Urocyon,[2] considerat un dels cànids vivents més primitius.

Es tracta d'una de les dues espècies actuals agrupades dins del gènere Urocyon, el qual és autòcton de Nord-amèrica. Alguns cànids del gènere Pseudalopex que habiten en el con sud-americà també són anomenades de vegades guineus grises, però no estan emparentats de manera estreta amb aquesta espècie.

Morfologia[modifica]

Guineu grisa de Florida

La mida és similar a la del coiot, però seria difícil confondre aquests animals entre si. La guineu grisa té el musell més curt i agut, les orelles més desenvolupades i les potes proporcionalment més curtes. La cua és llarga i espessa, molt poblada. El pelatge és gris fosc o platejat al dors, tornant-se vermellós en els flancs i les potes, i blanc al ventre. Una banda de pèl negre creua el cos des del clatell a la punta de la cua, seguint tot el llom de l'animal. Les galtes i la gola són blanques, i s'aprecien dues ratlles fines de pèl negre que parteixen des dels ulls cap enrere.

Ecologia[modifica]

Les guineus grises habiten en boscos més o menys tancats i són els únics cànids (al costat dels seus propers parents, les guineus illenques) capaços d'enfilar-se als arbres. També se'ls pot veure en zones de matoll espès i, encara que prefereixen llocs poc alterats per la mà de l'home, ocasionalment s'acosten fins a zones de cultiu i nuclis de població. Cacen petits animals com ocells, esquirols i ratolins i complementen la seva dieta amb petits fruits com les baies i amb carronya.

És possible que en temps antics la guineu grisa fos domesticada o semidomesticada pels indis de l'actual Califòrnia i del desert de Sonora, on les seves restes apareixen en diversos jaciments arqueològics. Els humans foren també, probablement, els qui van introduir la guineu grisa a les Illes Santa Bàrbara, davant de les costes de Califòrnia. Allà van donar lloc mitjançant un acusat procés de nanisme insular a la guineu illenca, la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara, el cànid més petit de Nord-amèrica.

Les guineus grises són monògames i s'aparellen a principis de la primavera. Uns dos mesos després les femelles pareixen un nombre variable de cries que maduren abans de l'any d'edat. Poden viure uns 8 anys, longevitat comuna en diverses espècies de guineus. No hi ha un autèntic dimorfisme sexual entre mascles i femelles, que només es diferencien per la menor grandària d'aquestes.

Taxonomia[modifica]

L'espècie se sol subdividir en setze subespècies, segons la seva distribució

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Cypher et al. (2008). Urocyon cinereoargenteus. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Database entry includes justification for why this species is of least concern
  • Maine Trappers Association fur auctions. Mta.homestead.com (2005-12-17). Consultat el 2011-09-15.
  • "Urocyon cinereoargenteus". Animal Diversity Web.
  • Robert K. Wayne, Eli Geffen, Derek J. Girman, Klaus P. Koepfli, Lisa M. Lau, Charles R. Marshall (1997). "Molecular Systematics of the Canidae". Systematic Biology: 622-653.
  • Wozencraft, W. Christopher (16 novembre 2005). "Order Carnivora (pp. 532-628)". In Wilson, Don E., and Reeder, DeeAnn M., eds. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494