Vés al contingut

Gul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeGul
غُول i غول Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració de "History of Sidi Nouman" (1840)
Tipusraça humana mítica Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia àrab Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia àrab Modifica el valor a Wikidata
Símboldemonologia a l'islam i discernment of Spirits in Islam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentQareen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El gul (àrab: الغول, al-ḡūl) o necròfag és un monstre de la mitologia àrab descrit com un mort vivent o esperit maligne (dimoni) que s'alimenta de carn humana morta. Freqüenta cementiris i habita llocs inhòspits.[1][2] Es creu que el nom ha evolucionat des d'un dimoni mesopotàmic, el galla dels mites sumeris i accadis.[3]

El gul apareix en els mites àrabs preislàmics, i la creença es manté amb la islamització, a partir del segle viii.[4] És conegut en una extensió que va des dels països africans de tradició musulmana fins a l'Índia.[1] L'islam pretenia posar fi a les creences precedents àrabs, però no va poder contra un element integral com la peregrinació a la Meca i la creença sobrenatural en els guls.[5]

Al-Rawi explica la creença en els guls en basar-se en gent lletja per deformitats de naixement a causa de l'endogàmia tradicional i la falta de nutrients dels habitants àrabs dels deserts. Aquesta gent deformada seria condemnada a l'ostracisme junt amb les seues mares a causa de les supersticions.[6]

Etimologia[modifica]

Gul prové de l'àrab غُول, ḡūl (en femení غُولة, ḡūla),[1] derivat de la mateixa arrel que غَالَ, ḡāla, ‘arrabassar’, ‘capturar’,[7][1][8][10] i emparentat amb el terme accadi per a dimoni gallu.[9]

Representacions del gul[modifica]

A les distintes fonts àrabs es contenen descripcions contradictòries que coincideixen que el gul és un dimoni femení lleig que es transforma en una dona atractiva per a atreure viatgers a zones salvatges, causant-los la mort.[11] L'origen del gul és desconegut segons la creença àrab des dels temps antics. La forma femenina del gul és anomenada si'alwah.[12] Hi ha casos de guls benignes.[13]

Segons els mites preislàmics beduïns explicats per al-Massudí (c. 896 - c. 957) els guls van néixer d'un ou, com els altres genis, creat per un déu.[14] Al-Qazwiní (c. 1208 - c. 1283) explica que els guls van aparèixer per la caiguda dels dimonis des del Cel quan volgueren espiar el Cel i Déu els llençà meteorits, fent-los caure. També es conta que Úmar ibn al-Khattab (c. 586-644) matà a Síria abans d'aparèixer l'islam[15] un gul que intentà empaitar-lo girant el cap completament d'un cop d'espasa. Abu-Assid as-Sadí conta també com un gul abduí el fill d'al-Àrqam ibn Abi-l-Àrqam.[16] Els àrabs beduïns creien que el gul habitava els deserts.[15]

El registre escrit més antic on es parla dels guls és el llibre Al-aghani, del poeta Abu-l-Faraj al-Isfahaní (897–967), en el que es conta que un home molt veloç en mata un.[15]

La presència del gul a l'Islam és notable, ja que s'atribueix al profeta Mahoma la confirmació de l'existència dels guls. Alguns estudiosos posteriors posaren en dubte l'autenticitat d'aquestes frases, discutint de l'existència dels guls,[16] atribuint al mateix profeta la negació de l'existència dels guls.[17] Malgrat aquests dubtes, molts àrabs (especialment beduïns) continuaven contant relats i cantant en poemes sobre els guls. Del desert passà a les zones urbanes, persistint la creença en guls en poblacions aràbigues fins avui en dia.[18] Durant l'Edat Mitjana, als llibres d'història, filosofia i ciència àrabs s'anomenava als guls atribuint-los certes característiques.[17] Cal destacar que hi havia autors medievals que negaven l'existència de la criatura.[19] Hi havia la creença que els guls vivien en illes, tal com conten dos autors medievals, al-Idrissí (c. 1100 – c. 1166) i Ibn Saïd al-Maghribí (c. 1213– c. 1286).[20]

Alguns viatgers occidentals que passaven per la península Aràbiga durant el segle xix documentaren la creença en la capacitat de posseir cossos humans, interpretant la ràbia com una possessió.[20]

Segons un estudi del 1970, la creença en guls al Marroc és escassa i perifèrica.[12]

En la classificació dels contes àrabs proposada per Hasan El-Shamy el gul dona nom al motiu G20: "Guls. Persones mengen cadàvers".[21] En aquesta classificació hi ha un motiu referit directament al gul que és el B14.5, en el que considera al gul una combinació de hiena i jiniyyah.[22]

El gul avui en dia als països àrabs és objecte de creença molt estesa, sobretot entre gent gran. S'utilitza per a espantar als xiquets com a amenaça cap a determinades conductes. Com a exemple de presència del gul a la cultura popular àrab, l'escriptor palestí Émile Habibi publicà una història on la protagonista és abduïda per un gul i Jameel As-Salhut, un altre autor palestí, publicà una història per a xiquets on el gul apareix al títol Al-ghul. El terme «gul» s'utilitza també per a referir-se a gent lletja.[22]

Representació occidental[modifica]

La representació occidental del gul afegí certes característiques, com la necrofàgia humana i el robatori de cadàvers, per a fer-lo més temible. El responsable d'aquesta deformació del personatge mític àrab fou Antoine Galland. Galland traduí les Les mil i una nits al francès al segle xviii afegint-li aquestes característiques gratuïtament (vegeu «La història de Sidi Nouman», en l'edició de 1718), ja que no hi ha cap font que indicara tal descripció.[11] Aquesta addició gratuïta és explicada per Al-Rawi que prové per la lectura de referències medievals aràbigues sobre les hienes (a partir de les mencions d'ad-Damirí (c. 1341 - c. 1404) a aquests animals).[21] Aquesta descripció passaria a la cultura popular occidental.[11] A l'anglès hi forma part com a adjectiu per a referir-se a gent amb interessos mòrbids.[23] Malgrat la introducció de la paraula al vocabulari anglès a finals del segle xviii, tingué poc ús durant la literatura en anglès del segle xix.[24]

Es troben mencions als guls a diverses obres de ficció contemporànies: els poemes del romanticisme anglès, la literatura fantàstica moderna, a algunes pel·lícules de terror i jocs de rol o videojocs[4] d'ambientació fantàstica, com per exemple Warcraft III: Reign of Chaos.[25] La figura del gul donà lloc a la figura del zombi.[26] H. P. Lovecraft donà un sentit universal als guls, combinant-los amb el concepte celta dels changelings, amb el relat Pickman's Model.[27]

Referències als guls en la cultura[modifica]

L'estrella Algol es diu així en referència al gul.[28]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ghoul». Encyclopedia of Occultism and Parapsychology. Encyclopedia.com. [Consulta: 17 maig 2018].
  2. «Gul». Cercaterm. Termcat. [Consulta: 17 maig 2018].
  3. Cramer, Marc. The devil within. W. H. Allen, 1979. ISBN 978-0-491-02366-5. 
  4. 4,0 4,1 Al-Rawi, desembre 2009.
  5. Al-Rawi, 2009, p. 45.
  6. Al-Rawi, 2009, p. 57-58.
  7. 7,0 7,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «غَالَ». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  8. Lebling, Robert. Legends of the Fire Spirits: Jinn and Genies from Arabia to Zanzibar. Londres: I.B. Tauris, 2010, p. 96. ISBN 978-0-85773-063-3. 
  9. 9,0 9,1 Al-Rawi, 2009, p. 45, n. 1.
  10. Al-Rawi afirma que l'arrel àrab significa ‘matar’,[9] la qual cosa no és contradictòria amb l'explicació més comuna, ja que la mateixa arrel ghala, en vuitena forma, اغَتالَ, iḡtāla,, significa ‘assassinar’, ‘matar’.[7]
  11. 11,0 11,1 11,2 Al-Rawi, desembre 2009, p. 291.
  12. 12,0 12,1 Al-Rawi, desembre 2009, p. 293.
  13. Al-Rawi, desembre 2009, p. 295.
  14. Al-Rawi, 2009, p. 45-46.
  15. 15,0 15,1 15,2 Al-Rawi, desembre 2009, p. 294.
  16. 16,0 16,1 Al-Rawi, 2009, p. 46.
  17. 17,0 17,1 Al-Rawi, 2009, p. 48.
  18. Al-Rawi, 2009, p. 47.
  19. Al-Rawi, 2009, p. 53.
  20. 20,0 20,1 Al-Rawi, 2009, p. 51.
  21. 21,0 21,1 Al-Rawi, 2009, p. 56.
  22. 22,0 22,1 Al-Rawi, 2009, p. 57.
  23. «Ghoul». Merriam-Webster.com. Merriam-Webster. [Consulta: 23 maig 2018].
  24. Connors, 2007, p. 244-245.
  25. «Warcraft III: Reign of Chaos Review». Gamespot, 2002 [Consulta: 23 maig 2018].
  26. Boon, Kevin Alexander. «Ontological anxiety made flesh: the zombie in literature, film and culture». A: Monsters and the monstrous: Myths and metaphors of enduring evil. Amsterdam: Rodopi, 2007, p. 33. 
  27. Connors, 2007, p. 250.
  28. Connors, 2007, p. 244.

Bibliografia[modifica]

  • Al-Rawi, Ahmed «The Mythical Ghoul in Arabic Culture». Cultural Analysis, 9, 2009, pàg. 45-69. Arxivat de l'original el 2017-06-26 [Consulta: 23 maig 2018].
  • Al-Rawi, Ahmed K. «The Arabic Ghoul and its Western Transformation». Folklore, 120, 3, desembre 2009, pàg. 291–306. DOI: 10.1080/00155870903219730.
  • Connors, Scott. «Ghoul». A: Icons of horror and the supernatural : an encyclopedia of our worst nightmares. Vol. 1. Westport (Conn.): Greenwood press, 2007. ISBN 0-313-33781-0.