Gumersind Riera Sans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGumersind Riera Sans
Biografia
Naixement 9 juny 1909
Fornells (Menorca)
Mort 4 abril 1990 (80 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor i poeta
Modifica les dades a Wikidata

Gumersind Riera Sans (Fornells, Menorca, 9 de juny de 1909 - Barcelona, Barcelonès, 4 d'abril de 1990) fou un escriptor i poeta menorquí.[1][2]

La seva família era humil. El seu avi i el seu pare eren pescadors. Tenia un germà. Amb tretze anys ingressà en el Seminari de Ciutadella, on va començar a estudiar Humanitats. Després va deixar la carrera eclesiàstica i va anar a estudiar Magisteri a Barcelona; mentre donava classes a un col·legi privat religiós. Va ser un poeta precoç. Va començar a escriure poemes al Seminari de Ciutadella. Va publicar el seu primer poema l'any 1926 a la revista El bien público de Maó.

L'any 1926 tornà a Menorca on també va fer de mestre d'escola privada. Més tard a Palma acabà Magisteri i aprovà les oposicions. Ensenya Geografia i Història a cinquè a l'Institut d'Ensenyança Mitjana de Maó. El 1940 entrà com a bibliotecari de l'Ateneu de Maó i més endavant secretari del Jutjat Municipal.

Ceguera transitòria[modifica]

Entre l'any 1944 i l'any 1947 es va quedar cec i els doctors Barraquer de Barcelona el van curar. Gràcies a aquest fet va escriure el poema Recordances d'un malalt que el va fer famós guanyant el 1947 el Premi Extraordinari de la Festa de les Lletres de Barcelona.

Exerceix de mestre a Lleida (entre d'altres exerceix a Corçà, Almatret, Seu d'Urgell). El 1959, demana plaça a Sant Sadurní d'Anoia per tal d'estar més a prop de Barcelona i que el seu fill pugui estudiar Medicina.

El 1962, guanya el Premi Ateneu de Maó pel poema La Mare de Déu del Toro. El 1963, rep el premi de Poesia de l'Ajuntament de Maó. El 1964, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Maó i rep els premis Ciutat de Roses a la Catalunya Francesa i Ala d'Or del Festival de la Cançó Menorquina amb Un amor en Menorca. El 1966, és premiat amb la Flor Natural als Jocs Florals de Ciutadella pel poema L'illa canta que més endavant li posà música el seu coetani Llorenç Galmés Camps. Aquest mateix any el grup Los Parranderos treu el seu primer disc amb la cançó Na Nena amb lletra de Gumersind i música d'Ortega Monasterio.

El 1969, mor la seva mare i poc abans la seva primera esposa i mare del seu fill Juan Antonio Riera Pons a Barcelona. Més tard es va casar amb Mercè Riba Bordó. Guanya els Jocs Florals de Maó. El 1972 és guardonat amb la Flor Natural als Jocs Florals de Maó pel poema El Gorg d'Albranca, publica L'illa canta i altres poemes. El 1973, es publica L'illa canta i altres poemes a la Col·lecció Ahir i Avui, núm. 4 de l'Editorial Nura.

L'any 1974 li varen dedicar a Fornells durant les festes patronals el nom d'un carrer, el carrer del poeta Gumersind Riera. Va assistir a l'acte que va donar nom al carrer més ampli del seu poble. Publiquen Enmig de la mar a la Col·lecció Ahir i Avui, núm. 12 de l'Editorial Nura. El 1986, es publica en el volum 4 dels quaderns de Menorca Els Onze pobles de l'illa: amb una oració a la Mare de Déu del Toro, patrona de Menorca de l'editorial Nura.

Gumersind va morir a Barcelona el 4 d'abril del 1990. El van enterrar a Fornells de cara a la tramuntana, com ell va dir a un dels seus poemes (Vull que m'enterrin aquí, de cara a la tramuntana, vora aquesta arena groga, sota aquestes aigües blaves...) i les seves cendres foren espargides pel port de Fornells.

A l'àlbum del grup Ja t'ho diré apareix la cançó Mallunyaré creada a partir dels poemes Quan trenqui l'alba i Les meves rimes de Gumersind.

Publicacions[modifica]

El 2009 es publica Antologia poètica i L'Institut Menorquí d'Estudis publica Antologia catalana de Gumersind Riera Sans en el centenari del seu naixement.

Referències[modifica]

  1. «Riera Sans, Gumersind». Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [Consulta: 14 gener 2018].
  2. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 158–159. ISBN 978-84-8415-832-5 [Consulta: 14 gener 2018].