Gun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaGun
Altres noms Alada, Alada-Gbe, Egun, Goun, Gu, Gugbe, Gun-Alada, Gungbe, Gun-Gbe, Seto-Gbe, Toli-Gbe
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
579.000 (ethnologue)[1] 852.000 (joshuaproject)[2] principalment a departaments d'Ouémé a Benín i estats d'Ogun i de Lagos a Nigèria
Parlat a Benín, Nigèria i Gabon
Autòcton de Ouémé, Plateau, Territori de la Capital Federal, Estat de Lagos i Ogun
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües kwa orientals
        Llengües gbes

         Gun
Codis
ISO 639-3 guw
SIL guw
Glottolog gunn1250
Ethnologue.com guw
IETF guw
Modifica les dades a Wikidata

El gun (o alada, o gungbe, o seto-gbe, etc.) és una llengua gbe que es parla al sud-est de Benín (departament d'Ouémé i al sud-oest de Nigèria (estat de Lagos i estat d'Ogun).[1] Segons el joshuaproject, hi ha diversos grups ètnics que parlen la llengua gun: els setos, els tolis de Benín, els guns de Benín i de Nigèria, a banda d'una minoria de guns que viuen a Gabon.[2] El seu codi ISO 639-3 és guw i el seu codi al glottolog és gunn1250.[3]

Població, territori i pobles veïns[modifica]

Segons l'ethnologue hi ha 579.000 parlants de gun en total[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 852.000.[2]

La llengua gun a Benín[modifica]

El 2006 hi havia 320.000 parlants de gun a Benín.[1] Segons el joshuaproject n'hi ha 439.000.[2] Aquest viuen al sud-est del país, als municipis d'Akpro-Missérété, d'Avrankou, d'Adjarra i de Porto Novo, al departament d'Ouémé.[1]

Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue, aquest viuen entre la zona nord-est del llac Nokoué i la frontera amb Nigèria a l'est. Viuen al curs baix del riu Ouémé. Els seus veïns són els defis i els xwles orientals, al sud; els tofins i els wemes, a l'oest i els nagos meridionals, que parlen la llengua defoid nago meridional, al nord.[4]

El gun a Nigèria[modifica]

El 2000 hi havia 259.000 guns a Nigèria.[1] Segons el joshuaproject n'hi ha 396.000.[2] El seu territori està situat a les LGAs de Badagry, d'Ado-Odo-Ota i d'Idiroko, a l'estat d'Ogun i a l'estat de Lagos, a la ciutat de Lagos.[1]

Segons el mapa lingüístic de Nigèria, el territori gun d'aquest estat està situat a l'extrem sud-occidental del país, a la zona costanera. Els seus veïns del nord i de l'est parlen llengües defoids, principalment el ioruba.[5]

El gun a Gabon[modifica]

Segons el joshuaproject a Gabon hi viu un grup de 17.000 guns.[2]

Família lingüística[modifica]

El gun és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[6] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[6] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3]

Dialectes[modifica]

Els dialectes del gun que es parlen a Benín són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.[1]

A Nigèria s'hi parlen les variants dialectals: alada, asento, gbekon, egun, phela, savi, seto i weme.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El gun és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Gaudeix d'un ús vigorós, té literatura i està estandarditzada, tot i que no és totalment sostenible ni està fora de perill.[7] Existeixen programes de ràdio en llengua gun i s'hi va traduir la Bíblia (1923-72). S'escriu en alfabet llatí. Entre l'1 i el 5% dels guns estan escolaritzats en aquesta llengua com a primera llengua.[1] Els parlants de gun de Benín també parlen el fon i el francès. El gun és utilitzat com a segona llengua pels xweles orientals, els kotafons i els tofins.[1]

Bibliografia[modifica]

  • Aboh, Enoch. 1998. From the syntax of gungbe to the grammar of gbe. Universitat de Ginebra. 366 pàgines. Gramàtica
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1987. Renaissance du gbe (une langue de l'Afrique occidentals): réflexions critiques et constructives sur l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 256pp. (Edició de la tesi 'Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentals: étude critique sur les langues ajatado', Institut National des Sciences de l'Education, Universitat de Benín-Lomé, 1986.). Sociolingüística
  • Aboh, Enoch Oladé. 1996. On argumental topicalization in Gungbe. A: GenGenP (Geneva generative papers), nº4. pp. 80-93.
  • Akplogan, J. A. 1996. Etude Grammaticale de la langue Gun (Porto-Novo, Bénin). París: INALCO.
  • Aboh, Enoch Oladé. 1998. Focus constructions and the focus criterion in Gungbe. A: Linguistique Africaine nº20. pp. 5-50.
  • Aboh, Enoch Oladé. 1999. From the syntax of Gungbe to the grammar of Gbe. Sierre (Suïssa): Editions à la Carte SA. (Edició de la dissertació de l'autor a la Universitat de Ginebra el 1998.)
  • Aboh, Enoch Oladé. 2006. Complementation in Saramaccan and Gungbe: the case of c-type modal particles. A: Natural language and linguistic theory nº24. pp. 1-55.
  • Hazoume, Marc-Laurent. 1979. Étude descriptive du "Gungbe" (phonologie, grammaire). Universitat de París III. 300 pàgines.
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1990. Towards a viable orthography for Egungbe. A: African languages and culturesnº 3. pp. 109-125.
  • Aboh, Enoch Oladé. 1996. A propos de la syntaxe du gungbe. A: Rivista di grammatica generativa nº21 (o 20?). pp. 3-56.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Gun, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Language: Gun». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Gun». glottolog. [Consulta: 15 febrer 2015].
  4. «Mapa lingüístic de Benín. El gun és el número 50». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Nigèria». ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].
  6. 6,0 6,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  7. «Gun in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].