Gurguèn Khatxik
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1003 (Gregorià)  |
| Rei d'Armènia | |
| ← Abusahl-Hamazasp of Vaspurakan (en)  – Senekerim-Joan Artsruní → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Rei de Vaspurakan (991 (Gregorià)–1003 (Gregorià)) |
| Família | Artsruní |
| Pares | Abusahl-Hamazasp of Vaspurakan (en) i Gaday (en) |
| Germans | Derenik Artsrouni (en) , Senekerim-Joan Artsruní i Ashot-Sahak of Vaspurakan (en) |
Gurguèn Khatxik Artsruní († 1003) fou un rei de Vaspurakan del 991 a 1003
Biografia[modifica]
Gurguèn Khatxik era el segon fill d'Abuixal Hamazasp III, rei de Vaspurakan i de Gaday.
El 972, a la mort del seu pare, va compartir els dominis paterns amb els seus germans. El seu germà gran Aixot Sahak esdevingué rei i conserva l'autoritat sobre els seus germans menors, mentre que Gurguèn Khatxik esdevingué príncep d'Andzevatxik i Senekerim-Joan Artsruní príncep de Reixtunik.
Poc després, participa amb el seu germà Senekerim a la demostració de força dels principals prínceps i reis armenis al llac de Van. Aquesta operació estava destinada a mostrar a l'emperador Joan I Tsimiscés que Armènia no es deixaria envair fàcilment per l'Imperi Romà d'Orient i efectivament l'emperador va escurçar la seva visita.
Va succeir el seu germà Aixot Sahak l'any 991, apartant els seus nebots del tron. El 1002, l'emperador Basili II va prendre possessió del Taiq que li havia llegat l'últim príncep i aprofita per exigir k¡jurament de fidelitat dels reis armenis. Gurguèn Khatxik i Senekerim-Joan no van poder refusar, al contrari del rei Gagik I d'Ani que es va retirar prudentment a les muntanyes.
Gurguèn Khatxik va morir el 1003, i els seus fills foren apartats del tron per llur oncle Senekerim-Joan.
Descendència[modifica]
Gurguèn Khatxik va deixar tres fils :
- Derenik, príncep d'Andzevatxik a partir del 991 ;
- Gagik, encara viu el 1072 ;
- Aixot.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. [détail de l'édition] (ISBN 978-2-7089-6874-5), p. 250-251.
- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 103-104.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) «Abousahl-Hamazasp». Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 21 abril 2010]..