Gurguèn I d'Aghuània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGurguèn I d'Aghuània
Sanahin Salvador 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort989 Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid Anholin Modifica el valor a Wikidata
ParesAshot III Olormadz Modifica el valor a Wikidata i Q20669989 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAshot III Olormadz, Gagik I d'Ani i Sembat II Tiezerakal Modifica el valor a Wikidata

Gurguèn I (en armeni Գուրգեն Ա ; mort l'any 989) o Kivrikê[1] I (Կյուրիկե Ա) fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània[2] des del mateix any o del 980,[3] fins i tot el 982,[4] al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.

Biografia[modifica]

En 972, el seu pare li va donar com a patrimoni el districte del Taixir o Lori amb algunes terres de l'entorn.[4] El 974 va enviar tropes per unir-se a l'assemblea dels reis i prínceps armenis al llac de Van,[5] amb l'objectiu de mostrar a l'emperador Joan I Tsimiscés que Armènia no es deixaria annexionar fàcilment.[3]

Quan Gurguèn va prendre el títol de rei d'Aghuània, no només el seu germà Sembat II, el rei dels reis d'Armènia, no li va impedir  sinó que va erigir el monestir de Sanahin en bisbat i metròpoli religiosa del nou regne. De fet, sembla que en la ment del rei d'Armènia la creació d'aquest regne permetia d'afirmar i de reforçar la presència armènia enfront de Geòrgia, que havia restat de religió ortodoxa.[6]

Va morir el 989.[6]

Descendència[modifica]

Gurguèn va deixar dos fills :

Notes i referències[modifica]

  1. Segons la variant locale.
  2. El nom exacte del seu regne no és segur
  3. 3,0 3,1 Dédéyan 2007, p. 271
  4. 4,0 4,1 Grousset 1947, p. 507
  5. Hi van participar en especial Aixot III Bagratuní, rei de reis d'Armènia, Abas Ier, príncep hereu del regne de Kars, Abusahl-Hamazasp, rei de Vaspurakan i altres.
  6. 6,0 6,1 6,2 Grousset 1947, p. 508
  7. Grousset 1947, p. 578

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947< (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 507-8.
  • Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. [détail de l'édition] (ISBN 978-2-7089-6874-5).
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 122-125. 

Enllaços externs[modifica]