Gurguèn d'Ibèria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGurguèn d'Ibèria
Nom original(ka) გურგენი Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort891 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsAdarnases III d'Artanudji
Aixot d'Artanudji Modifica el valor a Wikidata
PareAdarnases II de Tao Modifica el valor a Wikidata

Bagrationi dynasty Coat of Arms.png Modifica el valor a Wikidata

Gurguèn d'Ibèria (en georgià : გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del segle ix. Descendent del llinatge dels bagràtides, va accedir al tron d'Ibèria durant una crisi dinàstica i va agafar els títols de « príncep-primat » i de « curopalata ». Gràcies a un gran treball diplomàtic, Gurguèn va aconseguir aliar-se de manera efímera amb l'Imperi Romà d'Orient i Armènia, abans de trobar-se al mig d'un conflicte civil entre prínceps que li va costar la vida, posant així final al principat d'Ibèria.

Biografia[modifica]

Orígens i començaments[modifica]

Gurguèn Bagrationi havia nascut probablement abans del 861.[Notes 1] Era el major dels tres fils del príncep Adarnases Bagrationi, príncep d'Artanudji, i de la seva esposa, Beril·la, filla de Bagrat de Xaorètia.[1] Fou batejat pel cèlebre frare Gregori de Khandzta; va perdre el seu germà petit Aixot Cecela el 867.[2][3] Res no és doncs conegut sobre la seva vida fins al 867, data en la qual el seu pare Adarnases li va deixar en herència el Tao Superior amb el títol de duc i per residència, Calmakhi.[4]

La lluita pel poder[modifica]

Principautés de Ibérie als IXe ‑ Xe segles

El 881,[Notes 2] un esdeveniment va canviar bruscament la història d'Ibèrie. El príncep Narsès d'Ibèria Gouaramisdze va matar amb l'ajuda de Gurguèn el príncep-primat David I d'Ibèria amb l'objectiu de prendre el poder.[5][6] Tanmateix, el partit lleialista georgià, dirigit pel comte Liparit Orbeliani i sostingut pel príncep dels prínceps d'Armènia Aixot I el Gran, es va revoltar contra Narsès i va posar al tron al fill de David, Adarnases IV d'Ibèria.[5] A  continuació d'aquestes complicacions, Narsès es va veure obligat de refugiar-se a Constantinoble,[3] mentre que Gurguèn, que havia quedat a Geòrgia, va rebre el títol de príncep-primat i fou confirmat en el tron per l'Imperi Romà d'Orient[7] en raó de la minoria d'edat d'Adarnases IV.

Gurguèn, d'ara endavant príncep-primat d'Ibèria i curopalata,[8] es va ocupar de fer una política de reunificació nacional. Amb aquest objectiu es va aliar amb el partit lleialista georgià i amb Armènia, el que va deteriorar les seves relacions amb l'Imperi Romà d'Orient i el regne veí d'Abkhàzia. El 885, Narsès, desproveït de suport a Ibèria però ajudat pels romans d'Orient, va sortir de Constantinoble cap a Abkhàzia on fou acollit pel seu cunyat el rei  Bagrat I d'Abkhàzia.[9] Aquest últim proporciona al rebel nombrosos auxiliars i Narsès va marxar a reconquerir el tron al Samtskhé,[9] on rep una nova ajuda del príncep dels ossets Bagatar.[10] El jove Adarnases IV que pretenia el tron i s'havia aliat amb Gurguèn, va marxar a la zona per defensar-se.[11] Els tres homes es van trobar el 888 i les tropes lleialistes, no obstant ser inferiors en nombre a les dels abkhazis, van vèncer l'enemic i van capturar a Narsès,  que fou executat a Aspindza.[9]

Nova guerra civil i mort[modifica]

La catedral de Khandzta, on Gourguen fou enterrat

A  continuació d'aquesta victòria, els kartvels (els georgians centrals) van nomenar  a Adarnases IV com a  rei, títol que li fou reconegut pel rei d'Armènia el 899.[12] Gurguèn, que havia rebut una part dels territoris de Narsès, s'establí com a príncep d'Artani i de Txavxètia, tot conservant la seva distinció de Príncep-Primat.[8]

Al fil dels anys, les tensions entre el rei Adarnases IV i el príncep-primat Gurguèn (que havia igualment conservat el títol de curopalata[8]) augmentaren. La noblesa georgiana es va dividir de nou entre legitimistes i favorables a Gurguèn, mentre que el influent príncep de Artanoudji-Calarzène, Bagrat I d'Artanudji Sumbatisdze que era el mateix nebot de Gurguèn, va reforçar les tropes dels lleialistes.[13] El 891, una batalla esclata entre els dos partits i Gurguèn fou derrotat  a Mglinavi. Capturat, va morir de les seves ferides un temps més tard.[4] Del seu testament es sap que fou enterrat a la catedral de Khandzta (avui a Turquia),  que ell mateix havia restaurat.[14]

Família[modifica]

Segons Cyril Toumanoff, Gurguèn d'Ibèria era probablement casat amb una filla del príncep dels prínceps armeni Smbat VIII Bagratuní (826-862), del qual dues altres filles eren ja casades a Geòrgia. La parella va tenir dos fills:[15]

Annexes[modifica]

Fonts[modifica]

  • (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press,‎ .
  • (anglès) Robert W. Thomson, Rewriting Caucasian History: The Medieval Armenian Adaptation of the Georgian Chronicles: The Original Georgian Texts and the Armenian Adaptation, Oxford University Press, 1996.
  • (anglès) Stephen H. Rapp, Studies in medieval Georgian Historiography: Early Texts and Eurasian Contexts, 2003.
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990. 
  • Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851

Referències[modifica]

  1. Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 129-130. 
  2. (anglès) Robert W. Thomson, Rewriting Caucasian History: The Medieval Armenian Adaptation of the Georgian Chronicles: The Original Georgian Texts and the Armenian Adaptation
  3. 3,0 3,1 Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 282
  4. 4,0 4,1 (anglès) Stephen H. Rapp, op. cit., p. 359
  5. 5,0 5,1 Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 270
  6. (anglès) Stephen H. Rapp, op. cit., p. 357
  7. (anglès) Armeno-Georgica. «Rulers of Iberia/Georgia (to 1505)». [Consulta: 19 desembre 2009].
  8. 8,0 8,1 8,2 (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press,‎ , partie V, « The Armeno-Georgian Marchlands », p. 490-193
  9. 9,0 9,1 9,2 Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 283
  10. (anglès) Nodar Assatiani et Otar Djanelidze, History of Georgia, Tbilissi, 2009, op. cit., p. 67
  11. (anglès) Stephen H. Rapp, op. cit., p. 358
  12. (anglès) Nodar Assatiani et Otar Djanelidze, op. cit., op. cit., p. 68
  13. Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 284
  14. (anglès) Robert W. Thomson, op. cit., p. 264
  15. Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 130. 

Notes[modifica]

  1. En efecte, el seu presumpte baptisador, Gregori de Khandzta, va morir el 861.
  2. Cyrille Toumanoff fa morir a David Ier el 876, per el que en aquest cas cal començar el regnat de Gurguèn no pas el 881 sinó sis anys abans.

Articles relacionats[modifica]

Enllaços externs[modifica]