Gustaf Gründgens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGustaf Gründgens
Bundesarchiv Bild 183-S01144, Berlin, Gustav Gründgens als 'Hamlet'.jpg
Gustav Gründgens com a Hamlet (1936)
Biografia
Naixement (de) Gustav Gründgens
22 desembre 1899
Düsseldorf
Mort 7 octubre 1963 (63 anys)
Manila
Causa de mort Hemorràgia interna i sobredosi
Lloc d'enterrament Cementiri d'Ohlsdorf
Activitat
Ocupació Director de cinema, actor de teatre, actor de cinema, productor de cinema i intendent
Família
Cònjuge Erika Mann (1926–1929)
Marianne Hoppe (1936–1946)
Fills Peter Gorski
Germans Marita Gründgens

IMDB: nm0345073 Musicbrainz: 4c17b20b-199a-410a-aa6a-c32dd515d8f2
Modifica les dades a Wikidata

Gustaf Gründgens (Düsseldorf, 22 de desembre de 1899Manila; 7 d'octubre de 1963) va ser un director de teatre i actor alemany.[1]

Trajectòria[modifica]

Va ser el Mefistòfil més famós del Faust de Johann Wolfgang von Goethe en una llegendària interpretació entre 1956 i 1957.

També es va involucrar en la novel·la Mephisto de Klaus Mann, fill de Thomas Mann, aparentment basada en la seva vida i les seves connexions amb el nazisme. Demandes i judicis van seguir a les acusacions, ja que l'actor va estar casat amb Erika Mann, germana de Klaus. Klaus i Gustaf van ser amants i van treballar en teatre junts amb Pamela Wedekind, filla de Frank Wedekind, a Anja und Esther del mateix Mann.[2]

El 1928 va pertànyer al famós conjunt del Deutsches Theater dirigit per Max Reinhardt. També va treballar amb Otto Klemperer a la Krolloper, i en la pel·lícula de Fritz Lang M (1931). A l'any següent es va consagrar en el conjunt del Teatre de l'Estat Prussià com a Mefistòfil.

La seva carrera va ascendir durant la Machtergreifung dels nazis en 1934 on va ser nomenat "Intendant" del teatre prussià per nomenament de Hermann Göring. En 1941, Gründgens va protagonitzar la pel·lícula de propaganda Ohm Krüger. En 1943 va ser voluntari de la Wehrmacht però va ser rescatat per Göring, i afegit a la Gottbegnadeten-Llisti.

Era bisexual, i va estar casat entre 1936 i 1946 amb la famosa actriu Marianne Hoppe. El matrimoni va ser per conveniència.

Després de la Segona Guerra Mundial va ser arrestat pels soviètics i internat en un camp de presoners durant nou mesos. Va intercedir l'actor Ernst Busch a qui havia salvat dels nazis el 1943

En el procés de desnazificació, el seu testimoni va aconseguir exonerar al director Veit Harlan. Gründgens va tornar com a director del Düsseldorfer Schauspielhaus. Gründgens va adoptar per motius legals al seu amant, Peter Gorski. Va morir d'hemorràgies internes a Manila (Filipines) després d'un aparent suïcidi amb somnífers. La seva germana va ser l'actriu i cantant Marita Gründgens (1903–1985). La pel·lícula Mephisto amb Klaus Maria Brandauer està basada en la seva vida.

Filmografia[modifica]

Director
  • Eine Stadt steht Kopf
  • Die Finanzen des Großherzogs
  • Kapriolen (també actor, 1937)
  • Der Schritt vom Wege (1938)
  • Zwei Welten (1939)
  • Friedemann Bach
  • Faust
Actor
  • Ich glaub' nie mehr an eine Frau (1929)
  • Va Banque (1930)
  • Hokuspokus (1930)
  • Danton (1930)
  • Brand in der Oper (1930)
  • Yorck (1931)
  • M (1931)
  • Luise, Königin von Preußen (1931)
  • Die Gräfin von Munti Christo (1931)
  • Der Raub der Mico Lisa (1931)
  • Teilnehmer antwortet nicht (1932)
  • Der Tunnel (1933)
  • Die schönen Tage von Aranjuez (1933)
  • Sota endete eine Liebe (1934)
  • Schwarzer Jäger Johanna (1934)
  • Das Erbe in Pretòria (1934)
  • Pygmalion (1935)
  • Das Mädchen Johanna (1935)
  • Eine Frau ohne Bedeutung (1936)
  • Tanz auf dem Vulkan (1938)
  • Ohm Krüger (1941)
  • Faust (1955/1957)
  • Faust (1960)
  • Das Glas Wasser (1960)

Bibliografia[modifica]

  • Thomas Blubacher: Gustaf Gründgens. Edition Colloquium, Berlin 1999, ISBN 3-89166-984-4
  • Heinrich Goertz: Gustaf Gründgens. Mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten. rororo-Bildmonografie. Rowohlt, Reinbek 1982, ISBN 3-499-50315-8
  • Curt Riess: Gustaf Gründgens. Hoffmann u. Campe, Hamburg 1965, 1982 (2. Aufl.), ISBN 3-455-06310-1
  • Carola Stern: Auf den Wassern des Lebens. Gustaf Gründgens und Marianne Hoppe. Kiepenheuer & Witsch, Köln 2005, ISBN 3-462-03604-1
  • Dagmar Walach: Aber ich habe nicht mein Gesicht. Gustaf Gründgens – eine deutsche Karriere. Henschelverlag, Berlin 1999, ISBN 3-89487-334-5
  • Carl Zuckmayer: Geheimreport. Dossiers über deutsche Künstler, Journalisten und Verleger im 'Dritten Reich'. Hrsg. von Gunther Nickel und Johanna Schrön. Wallstein, Göttingen 2002, S.153 f.
  • Axel von Ambesser: Nimm einen Namen mit A. Ullstein, Berlin 1985, ISBN 3-550-06463-2
  • Gustaf Gründgens: Das komplette Schallarchiv. Theaterstücke, Hörspiele, Monologe, Reden, Chansons. 20 CD. Die Audiothek 2004.

Referències[modifica]

  1. Petropoulos, Jonathan. Artists Under Hitler: Collaboration and Survival in Nazi Germany. Yale University Press, 28 de novembre de 2014, p. 212–232. ISBN 978-0-300-21061-3. 
  2. Frey, Anna-Mirjam. Die Romanfigur wider Willen. Peter Lang, 2008, p. 24–26. ISBN 978-3-631-57524-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustaf Gründgens Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Gustaf Gründgens a Internet Movie Database (anglès)
  • *A biographical article http://www.wsws.org/articles/1999/dec1999/gust-d29.shtml