Gustau V de Suècia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGustau V de Suècia
Gustaf V av Sverige.jpg
 Rei de Suècia
8 de desembre de 1907 – 29 d'octubre de 1950
Dades biogràfiques
Naixement Oscar Gustav Adolf Bernadotte
16 de juny de 1858
Drottningholm, Suècia
Mort 29 d'octubre de 1950
Drottningholm, Suècia
Sepultura Riddarholm Church
Religió Luteranisme
Alma mater Universitat d'Uppsala
Activitat professional
Ocupació Tennista
Esport Tennis
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
Hall of fame Fitxa HOF
Dades familiars
Dinastia Bernadotte
Cònjuge Victòria de Baden
Fills
Pares Òscar II de SuèciaSofia de Nassau
Germans
Premis i reconeixements

Escut d'armes de Gustau V de Suècia
Modifica dades a Wikidata

Gustau V de Suècia (Drottningholm, 16 de juny de 1858 - 29 d'octubre de 1950), de la dinastia Bernadotte, fou rei de Suècia des del 1907 fins a la seva mort l'any 1950. Les polèmiques foren presents al llarg del seu regnat, sobretot centrades en la seva presumpta homosexualitat i en l'especial relació que tingué amb els nacionalsocialistes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué al Palau Reial de Drottningholm, prop d'Estocolm, el dia 16 de juny de l'any 1858, fill del futur rei Òscar II de Suècia i de la princesa Sofia de Nassau. Al néixer li fou atorgat el títol de duc de Värland. Gustau era nét per part de pare del rei Òscar I de Suècia i de la princesa Josefina de Leuchtenberg, i per línia materna del gran duc Guillem I de Nassau i de la princesa Paulina de Württemberg.

El 20 de setembre de l'any 1881 es casà a Estocolm amb la princesa Victòria de Baden. La princesa Victòria era filla del gran duc Frederic I de Baden i de la princesa Lluïsa de Prússia i per tant era néta del kàiser de la unificació alemanya Guillem I. La parella tingué tres fills:

Gustau V de Suècia

Victòria aportà a la família Bernadotte la legitimitat històrica que els mancava, ja que aquesta princesa de Baden era descendent i hereva legítima dels drets dels antics reis suecs de la dinastia Vasa.

Política[modifica | modifica el codi]

El rei Gustau V fou l'últim sobirà suec que intervingué formalment en política. El seu ascens al tron tingué lloc l'any 1907, dos anys escassos després que Noruega s'independitzés de Suècia. Gustau era un monarca autoritari que desaprovava tant els moviments civils pels drets democràtics com la lluita en favor dels drets dels treballadors. Les seves topades amb el parlament foren constants. El 1914, en l'anomenat "Discurs del Pati" al Palau Reial d'Estocolm, exhortà les forces militars al rearmament, cosa que provocà la dimissió en bloc del govern liberal i una greu crisi constitucional.

Tanmateix, al llarg de la Primera Guerra Mundial Suècia romangué dins la neutralitat i no donà cap mena de suport ni al bàndol central ni a l'Entesa. Durant el conflicte hi hagué diverses situacions de crisi, com ara una forta depressió econòmica i una gravíssima epidèmia de grip. Els aldarulls al carrer eren continus, esperonats pels esdeveniments que hi havia a Rússia. Després de les eleccions de 1917, Gustau V es veié obligat a acceptar un govern de coalició de social-demòcrates i republicans, que l'amenaçà amb una reforma de la constitució per a destituir-lo. Des d'aleshores el rei moderà les seves posicions autoritàries, especialment d'ençà que el primer ministre social-demòcrata Hjalmar Branting aconseguís que el Parlament fos elegit per sufragi universal d'ambdós sexes (1921).

L'any 1936 Gustau V nomenà un altre govern de coalició format per social-demòcrates i el Partit dels Pagesos, que en pocs anys convertí Suècia en el primer país europeu dotat de l'anomenat "estat del benestar": subsidi d'atur, sanitat pública universal i ensenyament gratuït fins a qualsevol nivell, només en funció de la vàlua de cadascú. Hom pot afirmar que quan esclatà la II Guerra Mundial, la probresa havia estat eradicada del país.

Al segon conflicte mundial Suècia es tornà a declarar neutral, per bé que la col·laboració que el govern i la monarquia mantingueren amb el nacionalsocialisme alemany és més que provada. Al llarg de la Guerra es mantingueren inalterades les exportacions sueques de ferro a Alemanya, cosa que contribuí fortament a la puixança econòmica de Suècia. El monarca sempre es mostrà més partidari dels règims feixistes que no pas dels Aliats. Fins i tot, el primer ministre reconegué que havia rebut pressions del monarca amb l'objectiu d'afavorir els interessos alemanys durant la invasió de Noruega.

El rei fou un gran aficionat al tennis, on era conegut pel pseudònim Mr. G. Aquest esport, fins aleshores poc o gens popular a Suècia, aconseguí i manté tothora un gran nombre de practicants i campions.

Els darrers anys de la seva vida Gustau V ja no es molestà en ocultar més la seva condició d'homosexual, especialment quan esclatà l'anomenat "cas Haijby", nom d'un amant seu, el qual, sense que rei ho sabés, diversos governs havien intentat foragitar de Suècia mitjançant pressions i suborns i que al final reclogueren en un centre psiquiàtric.

A causa de la seva salut ja precària, Gustau V cercà el clima més benigne de Niça (França), on passà llargues temporades, fins al punt que es feia notar la seva absència en cerimònies oficials a Suècia. A causa d'una broncopneumònia, morí als 90 anys en el palau on havia nascut. Fou sebollit al panteó reial de la basílica de Riddarholmen, a Estocolm.


Precedit per:
Òscar II
Rei de Suècia
Escut de Suècia

Desembre 1907 –Octubre 1950
Succeït per:
Gustau VI Adolf