Gustav Freytag

Gustav Freytag

Biografia
Naixement	13 juliol 1816 Kluczbork (Regne de Prússia)
Mort	30 abril 1895 (78 anys) Wiesbaden (Imperi Alemany)
Sepultura	Cemetery Siebleben (en)
Member of the Reichstag of the North German Confederation (en)
Dades personals
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Breslau
Activitat
Lloc de treball	Breslau Leipzig Dresden
Ocupació	escriptor, historiador, docent, parlamentari, poeta, filòleg, novel·lista, periodista, dramaturg, polític, periodista d'opinió
Ocupador	Universitat de Breslau
Membre de	Corps Borussia Breslau zu Köln und Aachen (en)
Carrera militar
Conflicte	Guerra franco-prussiana
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Frankfurt [ Ms. germ. fol. 15] Deutsche Staatsbibliothek Arxiu Goethe i Schiller
Família
Cònjuge	Anna Freytag Emilie Freytag
Fills	Gustav Freytag  ()
Pares	Gottlob Ferdinand Freytag   i Henriette Albertine Freytag
Germans	Reinhold Freytag
Premis
(1860)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
Signatura

Gustav Freytag (1816-1895) és un autor alemany del Biedermeier, famós per la seva teoria sobre l'estructura dramàtica. Les seves obres més destacades són:

• Soll und Haben (1855), novel·la
• Die Technik des Dramas, llibre de teoria literària
• Die verlorene Handschrift (1864), on es retrata la vida de la universitat
• Bilder aus der deutschen Vergangenheit, conjunt de retrats del costumisme alemany

L'estructura dramàtica

Freytag va explicar que la majoria d'obres teatrals (i per extensió la ficció) es basaven en una trama que podia sintetitzar-se en una piràmide o cinc parts:

• introducció: es presenta el context previ a l'incident que desencadena l'acció
• incident: hi ha un moment clau que provoca el canvi en la situació alterada i que manté l'interès del receptor per la història
• clímax: s'arriba al punt decisiu per als personatges
• resolució: les conseqüències del canvi comencen a presentar-se
• conclusió: nova situació estàtica o d'arribada.

Aquest esquema és de fet l'ampliació del clàssic tripartit de la narrativa (introducció, nus i desenllaç) però fent més èmfasi en el moment de màxima intensitat dramàtica o clímax.