Gustav Rose
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1798 Berlín |
| Mort | 15 juliol 1873 (75 anys) Berlín |
| Sepultura | Berlín |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
| Tesi acadèmica | De Sphenis atque titanitae systemate crystallino (1820) |
| Es coneix per | Classificació dels meteorits |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mineralogia |
| Ocupació | Mineralogia, Meteorits |
| Ocupador | Museu d'història natural de Berlín, director de museu (1856–1873) Universitat Frederic Guillem de Berlín, catedràtic (1839–) Universitat Frederic Guillem de Berlín, Privatdozent (1832–) Universitat Frederic Guillem de Berlín, professor extraordinari (1826–) Universitat de Breslau, conservador (1822–) |
| Membre de | |
| Professors | Christian Samuel Weiss, Jöns Jacob Berzelius[1] |
| Alumnes | Karl Friedrich August Rammelsberg, Gerhard vom Rath, Paul Heinrich von Groth, Christian Friedrich Martin Websky[1] |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Fills | Edmund Rose |
| Germans | Heinrich Rose |
Premis | |
Gustav Rose (18 de març de 1798 – 15 de juliol de 1873) va ser un mineralòleg alemany. Va néixer a Berlín. Era germà del també mineralòleg Heinrich Rose (1795–1864), el fill del farmacòleg Valentin Rose (1762–1807) i el pare de l'eminent cirurgià Edmund Rose (1836–1914).
Rose es va gradura a la Universitat de Berlin, on va tenir com a mestre de mineralogia a Christian Samuel Weiss (1780–1856). També va ser alumne del químic Jöns Jakob Berzelius (1779–1848) a Estocolm on va entrar en contacte amb el químic Eilhard Mitscherlich (1794–1863). Rose va ajudar Mitscherlich per tal de desenvolupar la teoria de l'isomorfisme en cristal·lografia. Des de 1863 fins a la seva mort va presidir la Societat de geologia d'Alemanya.
Gustav Rose va fer importants contribucions en la petrologia[2] i la cristal·lografia, a més de ser un pioner en l'ís del goniòmetre de reflexió.[3] Va desenvolupar un sistema mineral que combinava la química l'isomorfisme i la morfologia.[4]
Rose va fer estudis sobre el quars, feldespats, granits, meteorits i els còndrules (grans d'alguns meteorits). Va desenvolupar el sistema de classificació de meteorits "Rose-Tschermak-Brezina" junt amb Gustav Tschermak von Seysenegg (1836–1927) i Aristides Brezina (1848–1909).[2]
El 1829 amb Alexander von Humboldt (1769–1859) i Christian Gottfried Ehrenberg (1795–1876), Rose va prendre part en l'expedició a la Rússia Imperial. A Rússia va fer estudis de minearalogia a les Muntanyes Altai i a les regions de la mar Càspia. Va identificar minerals com la perovskita, que va rebre el nom de Lev Aleksevich von Perovski (1792–1856). Un mineral de color rosa, la roselita rep aquest nom en honor de Rose, a més ell va encunyar els termes de howardita i eucrita.[5]
Algunes publicacions[modifica]
- Elemente der Krystallographie (1830)
- Mineralogischgeognostische Reise nach dem Ural, dem Altai and dem Kaspische Meere (1837) Vol. 1; (1842) Vol. 2.
- Das Krystallo-chemische Mineralsystem (1852)
- Rose, Gustav. Beschreibung und Eintheilung der Meteoriten auf Grund der Sammlung im mineralogischen Museum zu Berlin (en alemany). Berlín: Königlichen Akademie der Wissenschaften: in Commission bei F. Dümmler's Verlags-Buchhandlung Harrwitz und Gossmann, 1864, p. 161.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Rose |
- Parts of this article are based on a translation of an article from the German Wikipedia.
- Proceedings of the Royal Society of Edinburgh by Royal Society of Edinburgh
- Roselite at mindat.org
- Geological Society, London Special Publications Chondrules
- ↑ 1,0 1,1 «Rose, Gustav». deutsche-biographie.de. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 McSween, Harry Y. Meteorites and Their Parent Planets. 2. ed.. Cambridge [u.a.]: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-58303-9.
- ↑ Norman Lockyer Nature, August 7, 1873
- ↑ «COMMISSION ON CLASSIFICATION OF MINERALS (CCM)». Arxivat de l'original el 2010-02-11. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ Meteorites by Bob Hutchinson