Guy Bedos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGuy Bedos
Guy Bedos 19-01-09 Presentation Fnac St Lazare 01.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 15 de juny de 1934 (83 anys)
Alger
Llengua materna francès
Ciutadania França
Alma mater Cours Simon
Activitat professional
Ocupació actor, comediant i guionista
Dades familiars
Cònjuge Sophie Daumier
Karen Blanguernon
Fills Leslie Bedos

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0066159
Modifica dades a Wikidata

Guy Bedos, Alger, 15 de juny de 1934),[1] és un humorista francès, artista de music-hall, actor i guionista, pied-noir de ascendència espanyola.[2]

Vida[modifica | modifica el codi]

Guy Bedos va néixer el 15 de juny 1934 a Alger, d'origen Pied-noir, és un humorista, artista, actor i guionista francès. Com a actor interpreta diversos espectacles d'humor d'autors diferents, entre els quals ell mateix. Desenvolupa una sàtira política regularment posada al dia. Aquesta sàtira arriba sobretot als polítics de dreta, però els seus "companys" d'esquerra també pateixen una mica del seu humor acerb.

Molt amic amb col·legues del seu temps, com Coluche o Pierre Desproges, és a l'origen de la creació d'un espectacle per aquest darrer. Es va casar amb Sophie Daumier,[3] una altra humorista amb qui havia fet un duo. Es separaran el 1977.

El 1980 neix Nicolas Bedos, el seu quart fill, que actualment és autor i representador de textos humorístics a la televisió.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Plans rapprochés, Stock, 2011
  • Le Jour et l'heure, Stock, 2008, ISBN 978-2-234-06151-4
  • Sarko and Co, Le cherche-Midi 2007
  • Mémoires d’outre-mère, Stock, 2005
  • Bête de scène, Hors Collection, 2005
  • Arrêtez le monde je veux descendir, Le Cherche-Midi, 2003
  • Journal d'un mégalo, Seuil, 1999
  • Pointes, piques et répliques, Le Cherche-Midi, 1998
  • Merci pour tout, Seuil, 1996
  • Envie de jouer, Seuil, 1995
  • Inconsolable et gai, Seuil, 1995
  • Petites drôleries et autres méchancetés sans importance, Seuil, 1989
  • Je craque, Calmann-Lévy, 1976

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Molière del millor « one-man-show » de 1990 (pel seu espectacle al Zénith)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llavors departament francès; La independència de l'Algèria serà l'any 1962
  2. «Guy Bedos, mort».
  3. Jean Paul Billo. «Guy Bedos, rescapé de sa jeunesse». radiofrance.fr: France Bleu..

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Bedos Modifica l'enllaç a Wikidata