Guzmán El Bueno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guzmán El Bueno
Estatua de Guzmán El Bueno a Tarifa
Estatua de Guzmán El Bueno a Tarifa
Naixement 24 de gener de 1261
Castella Lleó, Castella
Mort 19 de setembre de 1309 (als 48 anys)
Andalusia Gaucin, Andalusia
Rang Guzmána el Bueno llançant el punyal

Guzmán El Bueno, sobrenom d'Alfonso Pérez de Guzmán (Lleó, 24 de gener de 1261 - Gaucin, Andalusia, 19 de setembre de 1309) fou un militar i noble castellà, senyor de Sanlúcar de Barrameda, fundador de la casa de Medina Sidonia, formada per la seva descendència per via masculina.

Era fill natural d'En Pedro de Guzmán, avençat major d'Andalusia. Fou comte de Niebla i tronc de la casa ducal de Medina-Sidonia. S'educà a la casa pairal, aprenent ben aviat, malgrat de la mala voluntat que li tingueren els seus germans, tot el que en aquells temps constituïa l'educació completa d'un cavaller. A les ordres de Lope Díaz III d'Haro, senyor de Biscaia, terços en els quals militava, prengué part per primera vegada en combat, distingint-se notablement per haver fet presoner al cap barbaresc Aben-Comat, un dels privats del rei de Fez. Les desavinences amb els seus germans l'incitaren a marxar de Castella, per no tornar a ella fins a haver-se guanyat un nom, i sortint de Sevilla en companyia del seu mentor Alonso Hernández i dels servents que voluntàriament el volgueren seguir, es traslladà a Algesires, on es trobava el sobirà marínida Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, a les ordres del qual es posà, sent-li concedit l'elevat càrrec d'armes amb la condició imposada per Guzmán de no guerrejar contra tropes cristianes.

Va combatre a l'Àfrica a completa satisfacció del rei moro i haver augmentat els seus honors i prestigis, quan es veié sorprès per una carta del rei de Castella, Alfons X, que sol·licitava la seva influència perquè el monarca marroquí l'auxilies en la lluita que sostenia contra el seu rebel fill En Sanç. Aconseguí Guzmán l'auxili sol·licitat i fou rebut el 1282 pel monarca castellà a Sevilla amb tot l'afalac que tal servei mereixia.

Al poc temps va contraure matrimoni amb Na Maria Coronel, que li portà en dot un quantiosíssim patrimoni. Retornà Guzmán a l'Àfrica, però després d'haver mort Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, retornà a Espanya per posar-se a les ordres del nou rei En Sanç, el qual el va rebre amb grans mostres de content. Conquerida Tarifa als marínides, Na María Coronel, per allunyar el seu marit de Sevilla, distret, segons diuen, per uns amors, aconseguí per a Guzmán l'alcaldia de la citada plaça, on es traslladà amb tota la família, excepció del seu fill primogènit Na Alfons, qua havia anat a Portugal en companyia del infant Joan.

Aquest, desitjós de venjar greuges del monarca de Castella, embarcà a Lisboa, passant per Tanger, on pactà amb Abu-Yaqub Yússuf prendre part en el setge de Tarifa (1294. Temptaren inútilment els assetjadors de reduir en Guzmán amb tota classe de promeses; en veure que totes fracassaven, En Joan anuncia al alcalde que degollaria el seu fill si no li entregava la plaça, i el noble guerrer va permetre el sacrifici abans que faltar al jurament prestat al rei, afegint la llegenda que llençà el seu punyal al assetjador, dient-li

« <Si no teniu armes per consumar aquesta iniquitat, aquí teniu la meva.> »

Les diverses versions dels autors antics només varien els detalls del fet heroic i sublim, que fou negat o posat en dubte per alguns historiadors en el (el Plet dels tres Guzmans). Modernament la senyora Gaibrois de Ballesteros va publicar un documentat estudi sobre el tret heroic de Guzmán que aporta molta llum vers el mateix. Davant tan memorable esdeveniment, els moros aixecaren el setge de Tarifa i En Sanç, emmalaltí a Alcalà d'Henares, ja que personalment no va poder anar a l'encontre de Guzmán, li'n va escriure una carta en la que li deia:

« <Merecedes ser llamado el Bueno, y ansi vos llameredes de aquí adelante.> »

Accedint als desitjós del monarca, Guzmán es traslladà a la cort, sent el seu viatja una marxa triomfal. En Alcalà sortiren a rebre'l cavallers, prelats i tot el poble, i Sanç IV, en obrir-li els braços, pronuncià aquestes paraules, dirigides als cortesans:

« <Apreneu, cavallers, a treure llavors de bondat; a prop teniu l'exemple.> »

.Moments abans de morir, el rei encarregà a Guzmán que partís vers Andalusia per a mantenir-la pel seu fill Ferran. I així ho féu, sent

« <l'únic, com diu Jiménez Soler en la seva obra La corona de Aragón y de Granada (1908), que va mantenir dreçada la bandera de la Reconquesta, que simbolitza la verdadera política espanyola, i és l'únic dels homes del seu temps que no posposà els seus interessos particulars davant dels de la seva pàtria, malgrat les grans ofertes dels enemics i, no obstant, l'abandó en que el deixaren els seus compatriotes. Ell salvà Andalusia d'ésser novament musulmana i ell sol va sostenir l'empenta de tot el poder granadí, reforçat per moros africans, sense que del centre ni de les regions extremes d'Espanya vinguessin en el seu auxili, ans al contrari, l'excitaren a claudicar i a vendre la seva fidelitat> »

El 1298 prestà nous serveis a la regent Na Maria de Molina, combatent amb Juan Fernández, ajudats per un contingent portuguès, a Juan Núñez, a l'infant Joan i en Alfons de la Cerda. En fer-se la pau entre Granada i Castella, Guzmán va intervenir personalment en les negociacions.

Els plans per als setges d'Almeria, Algesires i Gibraltar foren obra seva. El 1305 reposava d'aquestes últimes campanyes quan Ferran IV li ordenà marxar a la Serra de Gaucin, a castigar els mahometans que en ella vivien i que amb les seves corregudes molestaven als assetjadors d'Algesires, i en aquesta empresa trobà la mort, al penetrar en una espessor, últim refugi dels ja vençuts mahometans. Fou enterrat a Sevilla, i a Lleó se li va erigir una estàtua. La figura llegendària de Guzmán no ha temptat als poetes castellans, i només es pot recordar dos assaigs, una tragèdia de Nicolás Fernández de Moratin, impresa el 1777, i una altra de Antonio Gil de Zárate, superior en molts conceptes a la primera.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guzmán El Bueno Modifica l'enllaç a Wikidata