György Cziffra
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1921 Budapest (Hongria) |
| Mort | 15 gener 1994 (72 anys) Longpont-sur-Orge (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Sepultura | Senlis |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (1929–) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista clàssic, compositor |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | István Thomán |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | György Cziffra, Jr. (en)  |
Premis | |
    | |
György Cziffra (Budapest, 5 de novembre de 1921 – Longpont-sur-Orge, França, 15 de gener de 1994) fou un pianista hongarès. El 1968 es nacionalitzà francès, adoptant el nom de Georges Cziffra.
És considerat un dels millors pianistes del segle xx. Fill d'una família gitana, el seu pare tocava en cabarets i restaurants en el París de 1910. Als cinc anys ja improvisava melodies populars en bars i circs. Als nou anys fou acceptat a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on estudià, entre d'altres, amb Ernest von Dohnányi. Realitzà les primeres gires de concerts als 16 anys.
Participà en la II Guerra Mundial i fou fet presoner, i per això no va poder acabar els seus estudis musicals. Després de la guerra es guanyà la vida com a pianista de jazz en bars i clubs nocturns. Intentà fugir d'Hongria que estava sota el jou de la Unió Soviètica, fet que el portà a passar tres anys en camps de treball (1950-1953).
El 1956 guanyà el premi Franz Liszt, fet que l'ajudà a impulsar llur carrera. El mateix any fugí amb la seva esposa i llur fill a Viena, on donà un recital que li obriria les portes de París i Londres. La seva fama es veié afavorida per nombroses actuacions, també als Estats Units.
El 1975 creà la Fundació Cziffra, per al suport a joves artistes. Els francesos li agraïren el seu compromís amb la creació d'un certamen per a piano amb el seu nom. Després de la mort per accident del seu fill el 1981, Cziffra aparegué encara més escassament en públic.
Cziffra morí a Senlis (França) als 72 anys, d'un infart de miocardi resultant d'una sèrie de complicacions degut també a un càncer de pulmó.
Els compositors que interpretava preferentment eren, principalment amb motiu de la seva excel·lent tècnica, Franz Liszt, Frédéric Chopin i Robert Schumann. Un bon exemple de la seva habilitat és la seva interpretació del Grand Galop Chromatique de Liszt.
Els seus arranjaments per a piano també pertanyen a les obres més difícils de la literatura per a piano.
Discografia seleccionada[modifica]
- Txaikovski: Concert per a piano nº, 1, 2, i 3, Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, dir.: Dervaux n.1, Orquestra Philarmonica, dir.: Vandernoot n. 2 i 3, EMI.
- Chopin: Antologia (1): Barcarolle, Bolero, Chants Polonais, Impromtus, Poloneses 3 a 7, Polonesa-fantasia, 2 i 3 Sonata, Tarantel·les. EMI. Antologia (2): Ballade nº.4, Concert per a piano nº, 1 Estudis 3,10,13,14, Impromtus nº, 1, Nocturn nº. 2, Polonesa nº, 3, Vals nº,7, Orquestra de París, dir.: Cziffra fill, EMI.
- Liszt: Antologia (1): Rève d'amour, Le ronde des Lutins, Sant François d'Assise prèchant aux oisseaux, Valse oubliée nº, 1, Ballade nº,2, Valse-Impromtu, 2 Poloneses, Apassionata EMI. (2)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Cziffra |