György Cziffra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGyörgy Cziffra
Cziffra10001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1994 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Longpont-sur-Orge (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSenlis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (1929–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista clàssic, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIstván Thomán Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGyörgy Cziffra, Jr. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 88f4b33d-1351-4ea4-bb7b-0498628cc026 Discogs: 837600 IMSLP: Category:Cziffra,_György Allmusic: mn0001522131 Modifica el valor a Wikidata

György Cziffra (Budapest, 5 de novembre de 1921Longpont-sur-Orge, França, 15 de gener de 1994) fou un pianista hongarès. El 1968 es nacionalitzà francès, adoptant el nom de Georges Cziffra.

És considerat un dels millors pianistes del segle xx. Fill d'una família gitana, el seu pare tocava en cabarets i restaurants en el París de 1910. Als cinc anys ja improvisava melodies populars en bars i circs. Als nou anys fou acceptat a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on estudià, entre d'altres, amb Ernest von Dohnányi. Realitzà les primeres gires de concerts als 16 anys.

Participà en la II Guerra Mundial i fou fet presoner, i per això no va poder acabar els seus estudis musicals. Després de la guerra es guanyà la vida com a pianista de jazz en bars i clubs nocturns. Intentà fugir d'Hongria que estava sota el jou de la Unió Soviètica, fet que el portà a passar tres anys en camps de treball (1950-1953).

El 1956 guanyà el premi Franz Liszt, fet que l'ajudà a impulsar llur carrera. El mateix any fugí amb la seva esposa i llur fill a Viena, on donà un recital que li obriria les portes de París i Londres. La seva fama es veié afavorida per nombroses actuacions, també als Estats Units.

El 1975 creà la Fundació Cziffra, per al suport a joves artistes. Els francesos li agraïren el seu compromís amb la creació d'un certamen per a piano amb el seu nom. Després de la mort per accident del seu fill el 1981, Cziffra aparegué encara més escassament en públic.

Cziffra morí a Senlis (França) als 72 anys, d'un infart de miocardi resultant d'una sèrie de complicacions degut també a un càncer de pulmó.

Els compositors que interpretava preferentment eren, principalment amb motiu de la seva excel·lent tècnica, Franz Liszt, Frédéric Chopin i Robert Schumann. Un bon exemple de la seva habilitat és la seva interpretació del Grand Galop Chromatique de Liszt.

Els seus arranjaments per a piano també pertanyen a les obres més difícils de la literatura per a piano.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Txaikovski: Concert per a piano nº, 1, 2, i 3, Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, dir.: Dervaux n.1, Orquestra Philarmonica, dir.: Vandernoot n. 2 i 3, EMI.
  • Chopin: Antologia (1): Barcarolle, Bolero, Chants Polonais, Impromtus, Poloneses 3 a 7, Polonesa-fantasia, 2 i 3 Sonata, Tarantel·les. EMI. Antologia (2): Ballade nº.4, Concert per a piano nº, 1 Estudis 3,10,13,14, Impromtus nº, 1, Nocturn nº. 2, Polonesa nº, 3, Vals nº,7, Orquestra de París, dir.: Cziffra fill, EMI.
  • Liszt: Antologia (1): Rève d'amour, Le ronde des Lutins, Sant François d'Assise prèchant aux oisseaux, Valse oubliée nº, 1, Ballade nº,2, Valse-Impromtu, 2 Poloneses, Apassionata EMI. (2)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Cziffra