Gymnapistes marmoratus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gymnapistes)
Infotaula d'ésser viuGymnapistes marmoratus Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració del 1911 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereGymnapistes
EspècieGymnapistes marmoratus Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims

Gymnapistes marmoratus és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i l'única del gènere Gymnapistes'.[2][3]

Etimologia[modifica]

Gymnapistes deriva dels mots grecs gymnos (nu) i apisto (sospitós),[4] mentre que l'epítet marmoratus es refereix al seu patró marbrat corporal.[5]

Descripció[modifica]

Fa 22,5 cm de llargària màxima. 12-13 espines i 7-10 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 4-6 radis tous a l'aleta anal. Aletes pectorals amb 10-12 radis tous. 1 espina i 5-5 radis tous a les aletes pelvianes. 28 vèrtebres. Absència d'escates. Línia lateral contínua. Els adults posseeixen espines verinoses infraorbitàries, preoperculars i a l'aleta dorsal.[6][7][8] La seua coloració presenta clapes de marró a marró fosc al dors, les quals esdevenen progressivament més pàl·lides a mesura que s'atansen al ventre. Línia lateral des del marge opercular fins al peduncle caudal.[9] Os lacrimal mòbil.[5]

Reproducció[modifica]

Assoleix la maduresa sexual entre els 2 i 4 anys[5] i fa la posta durant l'agost-setembre, la qual sembla estar relacionada amb l'augment de la temperatura de l'aigua a l'inici de la primavera.[10]

Alimentació i depredadors[modifica]

Els individus més petits es nodreixen principalment de gambetes i crancs, mentre que els més grans són piscívors.[8][11][12] És depredat per Platycephalus bassensis i Platycephalus laevigatus.[13][14][15]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí i d'aigües salabroses, demersal (entre 2 i 26 m de fondària)[7] i de clima subtropical (10°S-45°S),[10] el qual viu a l'Índic[8] oriental: és un endemisme de les praderies marines[9] de les aigües costaneres[16][17] del sud d'Austràlia[8][18][19][20][21][22][23][24] des d'Austràlia Occidental[25][26] fins a la Gran Badia Australiana,[27] Austràlia Meridional,[28][29] Victòria,[14][29] Nova Gal·les del Sud[29] i Tasmània.[29][1]

Observacions[modifica]

És verinós per als humans,[30][31][8][32] el seu índex de vulnerabilitat és alt (55 de 100),[33] la seua longevitat és de 14 anys[8] i és més actiu a la nit (resta immòbil durant el dia).[10] Encara que no té cap interès per a la pesca comercial o l'aqüicultura, és capturat d'una manera incidental amb xarxes i pels pescadors esportius.[5] Pel que fa a les seues picades, els símptomes d'enverinament poden incloure dolors intens localitzat, inflor, nàusees, sudoració, paràlisi de les extremitats, afectació del sistema cardiovascular i, en casos molt rars, la mort.[5][34][35]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  4. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Dianne J. Bray, 2011. Soldier, Gymnapistes marmoratus, in Fishes of Australia. [1]
  6. ↑ Morphology Data of Gymnapistes marmoratus - FishBase (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 Neira, F. J., A. G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p. Pàgs. 144-145.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Scott, T. D., C. J. M. Glover i R. V. Southcott, 1974. The marine and freshwater fishes of South Australia. A. B. James, Government Printer, Austràlia Meridional. 2a edició. 392 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 Australian Museum (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
  11. ↑ Robertson, C. H. & R. W. G. White, 1986. Feeding patterns of Nesogobius sp., Gymnapistes marmoratus, Neoodax balteatus and Acanthaluteres spilomelanurus from a Tasmanian seagrass meadow. Australian Journal of Marine and Freshwater Research 37(4): 481-489.
  12. ↑ Food items reported for Gymnapistes marmoratus - FishBase (anglès)
  13. ↑ Organisms Preying on Gymnapistes marmoratus - FishBase (anglès)
  14. ↑ 14,0 14,1 Edgar, G. J. i C. Shaw, 1995. The production and tropic ecology of shallow-water fish assemblages in Southern Australia. II. Diets of fishes and tropic relationships between fishes and benthos at Western Port, Victoria. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 194:83-106. Pàg. 91.
  15. ↑ Hindell, J. S., G. P. Jenkins i M. J. Keough, 2000. Variability in abundances of fishes associated with seagrass habitats in relation to diets of predatory fishes. Mar. Biol. 136(4):725-737. Pàgs. 728-729.
  16. ↑ May, J. L. i J. G. H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p. Pàg. 252.
  17. ↑ Hutchins, J. B. & Thompson, M., 1983. The Marine and Estuarine Fishes of South-western Australia. Perth: Western Australian Museum. 103 pp.
  18. ↑ List of Marine Fishes reported from Australia - FishBase (anglès)
  19. ↑ Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  20. ↑ Kuiter, R. H., 1993. Coastal fishes of south-eastern Australia. University of Hawaii Press, Honolulu. i-xxxi + 1-437.
  21. ↑ Kuiter, R. H., 1997. Guide to sea fishes of Australia. A comprehensive reference for divers and fishermen. New Holland Publishers, Frenchs Forest, Nova Gal·les del Sud, Austràlia. i-xvii + 1-434.
  22. ↑ Gomon, M. F., D. J. Bray i R. H. Kuiter (eds.), 2008. Fishes of Australia's Southern Coast. New Holland Publishers. Melbourne, Austràlia. 1-928.
  23. ↑ McCulloch, A. R., 1929. A check-list of the fishes recorded from Australia. Parts I-IV. Mem. Aust. Mus. (1929-30) 5:1-534.
  24. ↑ Whitley, G. P., 1964. A survey of Australian ichthyology. Proc. Linn. Soc. N.S.W. 89(1):11-127.
  25. ↑ Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (eds.). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàg. 899.
  26. ↑ Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50.
  27. ↑ Species in Great Australian Bight - FishBase (anglès)
  28. ↑ Hutchins, B. i R. Swainston, 1986. Sea fishes of southern Australia. Complete field guide for anglers and divers. Swainston Publishing. Perth. 180 p.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Australian Biological Resources Study - Australian Faunal Directory (anglès)
  30. ↑ Hopkins, B. J. & W. C. Hodgson, 1998. Cardiovascular studies on venom from the soldierfish (Gymnapistes marmoratus). Toxicon 36(7): 973-983. [2]
  31. ↑ Sutherland, S. & Sutherland, J., 1999. Venomous Creatures of Australia. Oxford University Press, South Melbourne, Victòria.
  32. ↑ Smith, W. L. i W. C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3): 206-217. Pàg. 210.
  33. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  34. ↑ Church, J. E., Hodgson, W. C., 2001. Stonefish (Synanceia spp.) antivenom neutralises the in vitro and in vivo cardiovascular activity of soldierfish (Gymnapistes marmoratus) venom. Toxicon 39: 319–324.
  35. ↑ Hopkins, B. J. & W. C. Hodgson, 1998. Enzyme and biochemical studies of stonefish (Synanceja trachynis) and soldierfish (Gymnapistes marmoratus) venoms. Toxicon 36(5): 791-793.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1968. Catalogue critique des types de poissons du Muséum national d'Histoire Naturelle. (Poissons a joues cuirassées). Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle. Núm. 23: 1-71.
  • Edgar, G. J., 1997. Australian Marine Life: the plants and animals of temperate waters. Reed Books. Pp. 544.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.
  • Grant, C., 1972. The biology of the soldier fish, Gymnapistes marmoratus (Pisces, Scorpaenidae). Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 23(2):151-163. [3]
  • Mandrytsa, S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. 1-393. (En rus, resum en anglès).
  • Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p. Pàg. 93.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gymnapistes marmoratus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gymnapistes_marmoratus&oldid=32994201»