Hàbit religiós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L’hàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos. L'hàbit prové del que utilitzaven en la societat civil els cristians dels primers segles, una túnica i un mantell o capa. Reduït aquest vestit civil a la més absoluta senzillesa, constituí l'hàbit de les persones que es consagraven aïlladament a la vida ascètica en el retir i encara es prescindí del mantell (distintiu dels filòsofs) en la vida domèstica o ordinària. En abraçar els solitaris la vida comuna reunits en els monestirs ja des del segle IV i sobretot en establir-se amb més regularitat la vida monacal sota la regla de Sant Benet al segle VI, quedà constituït l'hàbit religiós o regular dels monjos amb les peces següents:

  • La túnica o hàbit pròpiament dit, que és la vestimenta talar de llana.
  • L'escapulari (amb caputxó per al cap) a manera de banda que cobreix les espatlles i penja per davant i per darrere, recordatori de la vestidura que abans solien posar-se sobre les espatlles per portar les càrregues.
  • El cíngol per subjectar la túnica sobretot en les marxes i a la feina.
  • La cogulla, àmplia túnica proveïda de grans mànigues i de caputxó que es porta en determinades funcions vestint-la sobre les altres peces i que sembla provenir de la pènula viatòria o del capot dels camperols.