Hàjib

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Hàjib (en àrab حاجب ḥājib) fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc. Inicialment el hàjib guardava la porta del sobirà i no deixava passar a ningú excepte les visites concertades.

El títol va evolucionar amb funcions diferents segons el lloc: al califat fou un mestre de cerimònies i del 750 fins al començament del segle X va disputar al visir la posició principal, fins que el visir es va imposar durant el segle X. Sota els samànides el hàjib fou un intendent de palau i un comandant en cap de l'exèrcit, Sota els buwàyhides els hàjibs eren generals. Sota els gaznèvides el hàjib era un comandant en cap de l'exèrcit (hàjib-i-buzurg) i un general (hàjib). Els seljúcides tenien hàjibs que eren funcionaris militars però no comandants suprems; els governadors provincials tenien els seus propis hàjibs. Sota els Il-khans els hàjibs tornaven a ser camarlencs, tant a la cort reial com a les corts provincials, però la funció corresponia sovint a un militar. Sota els timúrides eren funcionaris de la cort de rang mitjà. Sota els safàvides el càrrec va desaparèixer.

A Còrdova el hàjib sempre va tenir preeminència sobre el visir. El 978 el secretari de la cort, Ibn Abi-Àmir, va arribar a hàjib i fou conegut pel seu làqab d'Al-Mansur (Almansor) i fou el més destacat de tots els hàjibs. El càrrec va subsistir als regnes de taifes.

A la cort fatimita els hàjibs eren ajudants del camarlenc designat al seu torn com hàjib al-hujjab. Les dinasties d'atabegs tenien hàjibs que exercien funcions militars com el govern d'una fortalesa, o funcions diplomàtiques (ambaixadors). Amb els mamelucs l'hàjib era un camarlenc amb facultats limitades i més tard van agafar àmplies funcions judicials. A Ifriquiya el càrrec no va existir sota els zírides però es va crear sota els hàfsides, com un superintendent de palau, per augmentar les seves atribucions i acabar esdevenint un primer ministre, fins al segle XIV en què va passar a ser un cap de protocol. A Tlemcen era un intendent de palau i ministre de finances. Amb el marínides era un camarlenc i exercia el càrrec un membre de la família reial.

Bibliografia[modifica]