Háry János

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióHáry János
Forma musicalobra dramàtico-musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorZoltán Kodály Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaZsolt Harsányi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
GènereSingspiel Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOpus Modifica el valor a Wikidata 15 Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesA student (en) Tradueix, Baroness Estrella (en) Tradueix, Countess Melusina (en) Tradueix, Emperor Franz (en) Tradueix, Emperor’s mother-in-law (en) Tradueix, Empress of Austria (en) Tradueix, General Dufla (en) Tradueix, General Krucifix (en) Tradueix, Háry János (en) Tradueix, Hungarian sentry (en) Tradueix, Napóleon (en) Tradueix, Russian sentry (en) Tradueix, Village elder (en) Tradueix, Abraham (en) Tradueix, Knight Ebelasztin (en) Tradueix, Öreg Marci (en) Tradueix, Örzse (en) Tradueix i Mária Lujza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena16 octubre 1926 Modifica el valor a Wikidata
EscenariÒpera Reial de Budapest,
Allmusic: mc0002370181 Modifica el valor a Wikidata

Háry János és una òpera de Zoltán Kodály sobre un llibret de Zsolt Harsányi, composta el 1925 i 1926 i estrenada per primera vegada a l'Òpera Reial de Budapest el 16 d'octubre de 1926. Kodály en va extreure la suite orquestral el 1927.

Kodály estudià les cançons folklòriques hongareses durant tota la vida. La música que estudià passà a integrar el seu estil de composició, per la qual cosa la seva música resta totalment imbuïda de l'esperit de la cultura hongaresa i en diverses composicions utilitza melodies folklòriques reals. A causa de la immediatesa de les interpretacions teatrals, considerà que era millor concentrar-se primer en obres per a l'escena inspirades en el folklore, en lloc d'oferir al públic música de cambra més abstracta.

« Una vegada que les parets dels nostres teatres i les oïdes del nostre públic s'hagin sintonitzat en la música folklòrica, serà possible avançar en el treball vers un ordre superior, música que estigui menys estretament lligada a la terra –llavors no hi haurà perill que aquesta es desarreli– […] (però) abans que puguem esperar atreure la gent cap a les obres inspirades en llur pròpia veu, primer hem d'encendre en tots ells la consciència del seu propi llenguatge musical. Altrament, res del que puguem dir en aquest llenguatge els seria comprensible. Aquesta fou la tasca que hem vaig imposar en escriure l'òpera Háry János. »

Aquesta òpera còmica està basada en una persona real que visqué a principi del segle xix i lluità a les Guerres Napoleòniques. Háry János embellia alegrement les seves gestes mentre les narrava, i aquestes històries el convertiren en l'heroi que mai no havia estat en la vida real. Kodály descrigué el protagonista en el pròleg de l'obra: «Háry és un camperol, un soldat veterà, que dia rere dia seu a la taverna, narra contes envers llurs heroiques gestes. Les històries, producte de la seva fantàstica imaginació, constitueixen una inexplicable mescla de realisme i ingenuïtat, d'humor còmic i patetisme...Encara que superficialment aparenta no ser més que un fanfarró, en essència és un visionari i poeta per naturalesa. És irrellevant que llurs històries no siguin vertaderes, perquè elles són fruit d'una imaginació viscuda, que cerca crear, per a ell i pels altres un bell món de somnis...Ell no menteix sinó que crea llegenda. És un poeta. El que narra no succeí, però ha sobreviscut i això d'aquesta manera és més vertader que la realitat.»

Sobre la suite que Kodály va extreure de l'òpera, el biògraf Lázló Eösze explica: «D'aquestes sis peces, amb el seu agut contrast d'humor i de tractament, el que sura és un convincent retrat d'Háry, el típic representant de tots els camperols hongaresos. Quan escriu els moviments 2, 4 i 6 vers el gran món pel qual els camperols són estranys, Kodály adopta un to burleta i crític. Però quan el tema són ells, la gent ordinària (moviments 1, 3 i 5), la seva confiança en el futur d'aquests imprimeix sublimitat a la música.»

Moviments[modifica]

  1. Comença un conte de fades. El primer moviment comença amb un esclat orquestral que representa un esternut. D'acord amb la tradició hongaresa, una narració que estigui precedida per un esternut és una faula i no se l'ha de prendre literalment. Després, la música arrela en un preludi sostingut, que té una seriositat que no es pot creure per complet en tant que recordem l'esternut.
  2. Rellotge musical vienès. Háry i la seva amant Örzse són a la Cort Imperial, mirant meravellats els rellotges tocant la música. La naturalesa mecànica dels rellotges resta representada per la secció de percussió i per la regularitat de les frases de la música.
  3. Cançó. Els dos amants canten la cançó hongaresa: “En aquesta banda del Tisza, més enllà del Danubi”. L'orquestra inclou un instrument folklòric hongarès conegut com un cymbalum, similar al dolcemele amb maset. (Kodály permet que sigui substituït per un clave o piano).
  4. La batalla i derrota de Napoleó. Aquest moviment és una caricatura de la música militar. La incongruència humorística de les últimes notes de la primera tonada indiquen que Háry en l'exèrcit francès i el seu líder són ridículs. La percussió i els bronzes baixos descriuen la batalla. Els sons baixos lliscants es burlen de l'heroisme de la batalla. Tal com Háry conta la història, ell solet derrota a tot l'exèrcit i mata Napoleó. El moviment acabà amb una marxa fúnebre mofeta, música que és interpretada per l'instrument menys solemne de tots: el saxòfon.
  5. Intermezzo. Aquest moviment està basat en els ritmes vigorosos dels verbunkos, una dansa pel reclutament dels soldats hongaresos. La mofa del moviment precedent és reemplaçada per una visió noble de l'esperit nacional.
  6. Entrada de l'emperador i la seva cort. Háry imagina que els membres de l'aristocràcia s'han despullat de la seva falsa dignitat i s'han convertit en figures de conte de fades. La seva entrada cerimonial resta caricaturitzada en dues melodies de marxes (una de vents, seguida per altres en els bronzes), cap de les quals és prou seriosa per a un emperador o una cort autèntics.

Referències[modifica]

  • Kramer, Jonathan. Invitación a la música (en castellà). Vergara 978-9501512373, p. 386 a 388. ISBN 978-9501512373.