Hèsper
  | |
| Tipus | deïtat grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Eos |
| Pare | Cèfal |
| Fills | Dedalió, Aegle i Hèsperis |
| Germans | Fòsfor |
| Altres | |
| Equivalent | Vetxérnitsa, Fòsfor i estel del vespre |
Hèsper (en grec antic Ἓσπερος Hesperos), d'acord amb la mitologia grega, fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos (o de Jàpet i de Clímene, segons altres genealogies). Era la personificació del planeta Venus, en la seua faceta d'estel del vespre.[1]
Un vespre, mentre contemplava els estels des de dalt de la muntanya de l'Atlas, va ser arrabassat de la terra per una tempesta i va desaparèixer sense deixar rastre. Els homes, que l'estimaven per la seva bondat, van suposar que s'havia transformat en un estel i el van anomenar Hèsper, l'astre benefactor que cada dia porta el repòs de la nit.
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 265. ISBN 9788496061972.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 114. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461