Hélène Boschi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHélène Boschi
Biografia
Naixement11 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1990 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista i professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire à rayonnement régional de Strasbourg (1965–1985)
École Normale de Musique de Paris (1960–1965) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAlfred Cortot i Yvonne Lefébure Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPiotr Anderszewski, Claire Chevallier, Thierry Mechler, Emmanuel Strosser i Alain Jomy Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 217a78ba-0715-40cd-bd69-19fbf129f146 Modifica el valor a Wikidata

Hélène Boschi (Lausana, 11 d'agost de 1917 Estrasburg, 9 de juliol de 1990) va ser una pianista franco-suïssa, nascuda a Lausana. Va estudiar amb Yvonne Lefébure i Alfred Cortot a l'Escola normal de música de París. Al llarg de la seva vida va portar una doble carrera com a professora i com a intèrpret.

Va tocar la música del segle XX, Bartok, Dukas, Maurice Emmanuel, Janáček o Martinu. Luigi Dallapiccola va dedicar el seu Quaderno Musicale di Annalibera (creada el 1952), Fernando Lopes-Graça la seva tercera sonata (creada el 1954) i Claude Ballif la seva quarta sonata (creada el 1963). També va fer la primera representació del Concertino de piano de Karel Husa a Brussel·les (1954) que li va ser dedicat. El 1955 Hélène Boschi va estrenar el Preludi per a piano i orquestra de Jean-Louis Martinet[1] i el 1964 Les sis peces de l'automne 53 de Louis Durey per a piano.[2]

Hélène Boschi va interpretar Johann Sebastian Bach, François Couperin, Gabriel Fauré, Franck, Joseph Haydn, W-A Mozart, Robert Schumann. Rameau, K-M von Weber. Entre els seus companys de música de cambra hi ha Armand Angster, Gerard Caussé, Michel Debost, Irène Joachim, Annie Jodry, Jean-Jacques Kantorow, Étienne Péclard, Peter Rybar, Milos Sadlo. Hélène Boschi també va formar amb la pianista Germaine Mounier, un duet de piano amb un ampli repertori, enregistrant obres de Mozart, Clementi, Debussy i Busoni.

Del 1955 al 1965, com a solista de la "Radiodiffusion-Télévision Française" (RTF), va realitzar nombrosos concerts de difusió. També va tocar amb les principals orquestres europees (Czech Philharmonic, Leipzig Gewandhaus Orchestra, Chamber Chamber of Berlin, Orchestre national de France, Concertgebouw Amsterdam, Orchestre Philharmonique de Strasbourg, etc.) i directors de renom com Georges Enesco, Kiryl Kondrashin, Jean Martinon, Kurt Masur, Vaclav Neumann, Manuel Rosenthal, Kurt Sanderling, Karel Sejna, etc.

Del 1960 al 1965, Hélène Boschi va donar classes a l'Escola Normal de Música de París. Després va dirigir durant vint anys (1965-1985) una de les millors classes de piano al Conservatori d'Estrasburg. També va impartir classes magistrals durant 15 anys a Weimar. Entre els seus estudiants hi havia Piotr Anderszewski, Dana Borsan, Claire Chevallier, Allain Gaussin, Alain Jomy, Thierry Mechler, Jean-Marie Sénia, Emmanuel Strosser i François Verry.

El 1975, Hélène Boschi va rebre el premi Robert Schumann per les seves interpretacions del compositor nascut a la ciutat de Zwickau.

Discografia[modifica]

Boschi va enregistrar al llarg de la seva carrera per a diverses companyies discogràfiques: "Le Chant du Monde, Supraphon, VEB Eterna". Va ser la primera pianista que va enregistrar les Sonates del pare Antonio Soler (1952, Gran Premi del Disc) i les obres completes per a piano i música de cambra de Clara Schumann (amb Annie Jodry i Roland Pidoux)

Enllaços externs[modifica]

Cites[modifica]

  1. The composer renamed this work in 1964 "Divertissement pastoral" (opus 16)
  2. https://www.billaudot.com/_pdf/composers/dureycatalogue.pdf