Hélène Swarth

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHélène Swarth
Swarth, Helene.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 15 d'octubre de 1859
Amsterdam
Mort 20 de juny de 1941
Gelderland
Nacionalitat Neerlandesa
Activitat professional
Ocupació Poeta i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Stéphanie Hélène Swarth (Amsterdam, 15 d'octubre de 1859 - Velp, Rheden, 20 de juny de 1941) fou una poetessa neerlandesa activa des de 1879 a 1938. Va adquirir una bona reputació com a sonetista.[1]

Biografia[modifica]

El seu pare Eduard Swarth era un mercader, que durant un temps va ser el cònsol de Portugal en Amsterdam, i la seva mare va ser Maria Jacoba Heijblom. Va créixer a Brussel·les, on el seu pare treballava com a banquer, i va viure a Malines fins al seu matrimoni amb l'escriptor neerlandès Frits Lapidoth, matrimoni que va durar des de 1894 a 1910.[2] Aquest matrimoni infeliç és el tema d'una monografia realitzada per Jeroen BrouwersHélène Swarth. Haar huwelijk met Frits Lapidoth, 1894-1910 (1986).

El seu debut poètic ho va efectuar amb una col·lecció de poemes en francès influïts per Alphonse de Lamartine, però va canviar a poemes de llengua neerlandesa seguint ell consell de Pol De Mont. Un admirador va ser el poeta Willem Kloos qui la va nomenar com «el cant del cor d'Holanda» i va publicar els seus poemes a la seva revista De Nieuwe Gids. Va morir a Velp el 20 de juny de 1941.[3]

Poesia[modifica]

Després de dues col·leccions en francès, va publicar un volum en neerlandès de cançons i sonets, Eenzame bloemen (1883). Un crític de De Gids pensava que les cançons amb freqüència eren massa sentimentals -en la línia de Heinrich Heine-, però va apreciar els seus sonets.[4] Conrad Busken Huet va veure en la seva segona col·lecció holandesa, Blue Flowers, (1884), una poesia receptiva a la naturalesa i un esperit femení que faria que qualsevol home que triés com a amant seria molt feliç; un revisor De Gids va veure imatges i pensaments interessants en uns pocs dels sonets.[5][6] Lodewijk van Deyssel així mateix va criticar les cançons del volum i va lloar els sonets —fins i tot al punt de profetitzar que el seu nom seria beneït—.[7]

Almenys un crític va donar a tota la seva obra -incloent l'antologia de Jeux Innocents- una lectura autobiogràfica: Swarth presumptament va donar el seu cor a un poeta jove però ell li va ser infidel a ella.[8] Segons Jacob Ek Jzn, aquesta causa particular de tristesa es nota, des de llavors, en tot el seu treball, sense arribar a ser una distracció o avorrir, ja que va trobar moltes maneres i formes d'expressar tant l'inicial sentiment i el seu recolliment.[9] Swarth i la seva poesia figura per Ina Boudier-Bakker en la seva més coneguda novel·la, De klop op de deur, com una poeta femenina sense por d'expressar el seu sofriment per amor.[10]

Obres[modifica]

  • Fleurs du rêve (1879)
  • Els printanières (1882)
  • Eenzame bloemen (1883)
  • Blauwe bloemen (1884)
  • Beelden en stemmen (1887)
  • "Snow flakes", 1888)
  • Rouwviolen (1889)
  • Passiebloemen (1891)
  • Nieuwe gedichten (1892)
  • Bloesem en vrucht (1893)
  • Verzen (1893)
  • Blanke duiven (1895)
  • Diepe wateren (1897)
  • Stille dalen (1899)
  • Najaarsstemmen (1900)
  • Premières poésies (1902)
  • Octoberloover (1903)
  • Nieuwe verzen (1906)
  • Avondwolken (1911)
  • A. de Musset, De nachten (1912)
  • M.M. de Lafayette, De prinses de Clèves (1915)
  • Eenzame paden (1916)
  • V. Hugo, Hernani (1918)
  • Keurbundel (1919)
  • Batega liefde. Liederen en sonnetten (1919)
  • Octobre en fleur (1919)
  • Hans Bethge De Chineesche fluit (1921)
  • Dagen (1924)
  • Episoden (1924)
  • Morgenrood (1929)
  • Natuurpoëzie (1930)
  • Beeldjes uit vrouwenleven (1938)
  • Sorella (1942)

Referències[modifica]

  1. Braak, Menno ter «Helene Swarth» (en neerlandès). Vaderlandartikelen, 1938.
  2. «Stéphanie Hélène Swarth (1859-1941, schrijfster)». A: Biografisch woordenboek Gelderland: bekende en onbekende mannen en vrouwen uit de Gelderse geschiedenis. Verloren, 1998, p. 98–101. ISBN 9789065506245. 
  3. «Stephanie Hélène Swarth» (en neerlandès). dbnl. [Consulta: 14 abril 2016].
  4. Beaufort, Willem Hendrik de «Letterkundige kroniek» (en neerlandès). De Gids. volum 48, 1884, pàg. 562–570 [Consulta: 14 abril 2016].
  5. Huet, Conrad Busken. «Nieuwe Nederlandsche letteren». A: Litterarische Fantasien en Kritieken volum 21 (en neerlandès). Haarlem: H.D. Tjeenk Willink, 1885, p. 185–218. 
  6. «Letterkundige kroniek» (en neerlandès). De Gids volum 49, 1885, pàg. 191–196.
  7. Deyssel, Lodewijk van «Hélène Swarth» (en neerlandès). Dietsche Warande volumen 5, pàg. 139–145.
  8. Hall, Jacob Nicolaas van. Van Kampen. Dichters van dezen tijd: gedichten (en neerlandès), 1898, p. 52–53. 
  9. Ek Jzn, Jacob; Bosch, J. H. van den; Kollewijn, Roeland Anthonie. «Van Hélène Swarth». A: Foeke Buitenrust Hettema. Taal en letteren (en neerlandès). W.E.J. Tjeenk Willink, 1898, p. 433–456 [Consulta: 14 abril 2016]. 
  10. Boudier-Bakker, Ina. De klop op de deur. Amsterdam: Van Kampen, 1931, p. 357ff.