Vés al contingut

Hélder Câmara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHélder Câmara
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1909 Modifica el valor a Wikidata
Fortaleza (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1999 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Recife (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOlinda Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
6è Arquebisbe catòlic
12 març 1964 – 2 abril 1985
← Carlos Gouvêa Coelho – José Cardoso Sobrinho →
Arquebisbe titular
2 abril 1955 –
← Joseph Henri Jean Marie Prud'homme
Bisbe titular
3 març 1952 –
Bisbe auxiliar
3 març 1952 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1952–), sacerdot catòlic (1931–), teòleg Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJaime de Barros Câmara Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 octubre 1962Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6115349 TMDB (persona): 1492678 Musicbrainz: fdec23bf-9307-44fb-9e9d-ce3e763e219a Goodreads (autor): 122030 Modifica el valor a Wikidata

Dom Hélder Câmara Pessoa (Fortaleza, 7 de febrer de 1909 - Recife, 27 d'agost de 1999) fou un religiós brasiler, arquebisbe catòlic d'Olinda i Recife.

Era conegut com el "bisbe de Corum" i va prendre una posició clara amb els pobres urbans.[1] Es va retirar com a arquebisbe el 1985, i va viure per veure com moltes de les seves reformes les va desfer el seu successor, Jose Cardoso Sobrinho.

El 1959 va fundar el Banco da Providência, a Rio de Janeiro, una organització filantròpica que encara existeix i lluita contra la pobresa i les injustícies socials.

Ell és famós per dir: "Quan dono menjar als pobres, em diuen sant. Quan pregunto per què són pobres, em diuen comunista".[2]

Espiral de Violència (1971), és un llibret que va ser escrit en el moment de la guerra del Vietnam. No solament es distingeix per la forma en què es vincula la injustícia estructural (nivell 1 de la violència) amb l'escalada de rebel·lió (nivell 2 de la violència) i la reacció repressiva (nivell 3 la violència), sinó també per la forma en què Camara fa una crida als joves de tot el món a prendre mesures per trencar l'espiral a la qual els seus grans en són sovint addictes.

El 1973, va ser nominat per al Premi Nobel de la Pau per l'American Friends Service Committee (AFSC).[3] El 1975 va ser guardonat amb el Premi Pacem in Terris.

En virtut de la Llei Federal núm. 15.242, de 2025, el Congrés Nacional del Brasil va decretar la inscripció d'Hélder Câmara en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic situat a l'interior del Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília, creat per honorar la memòria de les persones que van servir en la construcció i defensa del país i els seus valors.[4]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hélder Câmara
  1. ↑ 'Bishop of the slums'
  2. ↑ "Quando dou comida aos pobres chamam-me de santo. Quando pergunto por que eles são pobres chamam-me de comunista." - citat en "Helder, o dom: uma vida que marcou os rumos da Igreja no Brasil" - Page 53, by Zildo Rocha - Published by Editora Vozes, 2000, ISBN 85-326-2213-5, 9788532622136 - 208 pags
  3. ↑ «AFSC's Past Nobel Nominations». Arxivat de l'original el 2008-08-15. [Consulta: 14 maig 2011].
  4. ↑ «Dom Hélder Câmara é o mais novo nome no 'Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria'» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil. [Consulta: 16 gener 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hélder_Câmara&oldid=36717717»