Hörnesita
 Hörnesita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₃(AsO₄)₂·8H₂O |
| Epònim | Moriz Hoernes |
| Localitat tipus | Ciclova, dipòsit de Cu-Mo-(W) d'Oraviţa-Ciclova, Província de Caraș-Severin, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.13 |
| Dana | 40.3.6.7 |
| Heys | 20.2.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,262 Å; b = 13,442 Å; c = 4,741 Å; β = 104,9° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | blanc; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {010}, perfecta; en {100}, pobre |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | subvítria, sedosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc a incolor |
| Densitat | 2,57 a 2,73 g/cm3 (mesurada); 2,57 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,563 nβ = 1,571 nγ = 1,596 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hns |
| Referències | [1] |
La hörnesita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita. Rep el nom per Wilhelm Haidinger l'any 1895 en honor de Moriz Hörnes [14 de juliol de 1815 Viena, Àustria - 4 de novembre de 1868 Viena), conservador del Gabinet de Minerals Imperial, a Viena.
Característiques[modifica]
La hörnesita és un arsenat de fórmula química Mg₃(AsO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1. Forma sèries de solució sòlida principalment amb l'annabergita i l'eritrita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hörnesita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de Viena (Àustria), amb el número de catàleg: a.a. 415.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Ciclova, dins el dipòsit de coure, molibdè i tungstè d'Oraviţa-Ciclova (Caraş-Severin, Romania). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita només a les mines de Brezal, situada a la localitat de Pavies, dins la comarca de l'Alt Palància (País Valencià), i a la mina José Domingo, a L'Argentera (Baix Camp).