Hörnesita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHörnesita
Hornesite-88587.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg3(AsO4)2·8H2O
EpònimMoritz Hörnes Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusCiclova, dipòsit de Cu-Mo-(W) d'Oraviţa-Ciclova, Província de Caraș-Severin, Romania
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.8.CE.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.3.6.7
Heys20.2.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,262 Å; b = 13,442 Å; c = 4,741 Å; β = 104,9°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorblanc; incolor en llum transmesa
Exfoliacióperfecta - en {010}, perfecta; en {100}, pobre
Tenacitatflexible
Duresa1
Lluïssorsubvítria, sedosa, nacrada
Color de la ratllablanc a incolor
Densitat2,57 a 2,73 g/cm3 (mesurada); 2,57 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,563 nβ = 1,571 nγ = 1,596
Birefringènciaδ = 0,033
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vmesurat: 60°, calculat: 60°
Dispersió òpticaforta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hörnesita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita. Rep el nom per Wilhelm Haidinger l'any 1895 en honor de Moriz Hörnes [14 de juliol de 1815 Viena, Àustria - 4 de novembre de 1868 Viena), conservador del Gabinet de Minerals Imperial, a Viena.

Característiques[modifica]

La hörnesita és un arsenat de fórmula química Mg3(AsO4)2·8H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1. Forma sèries de solució sòlida principalment amb l'annabergita i l'eritrita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hörnesita pertany a "08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H2O, només amb cations de mida mitjana, RO4:H2O sobre 1:2,5" juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de Viena (Àustria), amb el número de catàleg: a.a. 415.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Ciclova, dins el dipòsit de coure, molibdè i tungstè d'Oraviţa-Ciclova (Caraş-Severin, Romania). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita només ha estat trobada a les mines de Brezal, situada a la localitat de Pavies, dins la comarca de l'Alt Palància (País Valencià).

Referències[modifica]

  1. «Hörnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 novembre 2021].