H. P. Lovecraft

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


White open book.svgH. P. Lovecraft
Howard Phillips Lovecraft.jpg
Naixement 20 d'agost de 1890
Providence, Rhode Island (EUA)
Mort 15 de març de 1937 (als 46 anys)
Providence, Rhode Island (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Escriptor de relats curts
Gènere Terror còsmic, fantasia, ciència-ficció
Influències de H. G. Wells, Nathaniel Hawthorne, Robert W. Chambers, Edgar Allan Poe, M. R. James, Lord Dunsany, Arthur Machen, Algernon Blackwood, Charles Baudelaire
Va influir a Clark Ashton Smith, Robert E. Howard, August Derleth, Robert Bloch, Ramsey Campbell, Clive Barker, Brian Lumley, Stephen King, Alan Moore, Neil Gaiman, Joan Perucho, Charles Stross, William Browning Spencer, Grant Morrison, H. R. Giger, Bal-Sagoth, The Axis of Perdition, Cradle of Filth, Thergothon
Obra
Moviment Cercle de Lovecraft

Howard Phillips Lovecraft (Providence, 20 d'agost del 1890 - Providence, 15 de març del 1937[1]) va ser un escriptor estatunidenc de relats de por, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de la filosofia del terror còsmic. Encara que poc llegit en vida, la seua obra ha esdevingut de culte pòstumament i ha influenciat nombrosos autors. És a l'origen dels anomenats mites de Cthulhu i del misteriós llibre prohibit Necronomicon.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància[modifica | modifica el codi]

Lovecraft va nàixer a les 9 del matí el 20 d'agost del 1890 a Providence (Nova Anglaterra), fill de Winfield Scott Lovecraft i Sarah Susan Lovecraft (Susie Phillips), els dos de descendència anglesa. Educat en un ambient benestant, des de ben menut li agradava freqüentar llocs estranys i apartats on fer volar la imaginació: en aquests llocs (coves, arbredes…) recreava situacions històriques o es passava hores mirant detallets, que per a la resta de persones passaven totalment desapercebuts, però que a ell el fascinaven, com parar-se a escoltar les fades del bosc o imaginar què podia existir a l'espai exterior. Potser una de les raons per la qual li agradava tant evadir-se era l'estricte lligam a què el sotmetia sa mare (son pare fou reclòs en un sanatori el 1893, i hi morí el 1898[3]) en dir-li que no havia de jugar amb nens de menor categoria o que era lleig i que no agradaria mai a les nenes.

Família[modifica | modifica el codi]

Quant a la psicologia dels progenitors, les fonts descriuen el pare com un viatjant esbojarrat i doner que mai parava per casa: sotmès a tractament mental quan H. P. només tenia tres anys, va morir de paràlisi cinc anys després, el 1898; pel que fa a sa mare, la immensa majoria la culpa de tots els desequilibris psicològics de Lovecraft. Suposadament, després de la mort del seu marit, aquesta hauria descarregat tota la seua frustració en el seu únic fill, sobreprotegint-lo en excés i creant-li molts dels trastorns que el durien a buscar altres activitats que anirien apartant-lo del contacte amb el món.

Aficions[modifica | modifica el codi]

Una de les aficions de Lovecraft era la lectura, en què la biblioteca particular del seu avi matern tingué un paper decisiu al respecte: allí va descobrir el paganisme grecollatí (amb una versió infantil de la Ilíada) i Les mil i una nits quan era menut, encara que als cinc anys es va declarar ateu, convicció que mantingué fins a la mort. Això va ajudar que la seua imaginació es desenvolupara ràpidament en comparació amb la resta de companys de la seua edat, produint-li una falta d'adaptació: quan els altres volien jugar a espases o a jocs fonamentalment físics, ell s'estimava més entreteniments pausats i imaginatius com, per exemple, representacions històriques. Un altre dels gèneres que li va apassionar era el de les novel·les policíaques, que el va portar a formar una agència de detectius als tretze anys.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Amb només quinze anys va escriure la seua primera obra, La bèstia a la cova, a la manera dels contes de terror gòtic. Encara que la seua mentalitat responia a un racionalisme empirista, a Lovecraft li atraïa la literatura imaginativa, segurament influït pel seu esceptiscisme, trencant amb el pessimisme de la soledat i considerant que «el pensament humà és l'espectacle més divertit i entristidor de la Terra». A causa de la falta de constància i de salut, no acabaria mai els estudis superiors, encara que va adquirir coneixements de química i astronomia i, fins i tot, va arribar a escriure en algunes revistes científiques.

Maduresa[modifica | modifica el codi]

La mort de sa mare i la pèrdua de la riquesa familiar el 1921 el van dur a abandonar la idea de portar una vida dedicada a l'escriptura, obligant-lo a treballar en encàrrecs que, en la majoria de situacions, consistien a retocar escrits d'altres autors menys dotats per a l'escriptura que ell: gràcies a estos treballs, va conéixer molts que posteriorment formarien el «cercle de Lovecraft», dels quals cal esmentar Robert E. Howard, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, Frank Belknap Long i August Derleth. En la correspondència amb altres escriptors i «amics», Lovecraft oferia una personalitat molt diferent de la seua forma de ser en la intimitat. Aquells el definien com una persona entusiasta, generosa i creativa; un prodigi de la intel·ligència, però també amb una faceta racista que no va abandonar fins als últims mesos de la seua vida.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

El 1924 es casà amb Sonia Green, empleada de la United Amateur Press Association i deu anys més gran que ell, i es va separar d'ella dos anys després. Els motius que argumentava Lovecraft per justificar-ne la separació eren les grans diferències entre els dos i els problemes econòmics, malgrat els rumors, desmentits per ella, sobre el seu terror a les relacions sexuals. Després d'una estada a Brooklyn de dos anys, Lovecraft tornaria a viure a Providence amb les seues ties, però allí es veuria superat per la sensació de fracàs que l'envoltava, i s'abandonà a la soledat i a la frustració. En eixa època, gaudeix de passejades nocturnes, que repercutixen en el seu enfonsament personal, i es torna presa de pors que mai no li permetrien recuperar-se.

Mort[modifica | modifica el codi]

Igual que durant la seua infància i joventut, la salut de Lovecraft no li proporcionà cap interval de benestar a partir dels trenta anys; les temperatures per davall dels 5 graus li causaven tota classe de molèsties. Llegir i escriure, sempre de nit, era l'únic que el mantenia amb vida fins que, el 15 de març del 1937 (amb quaranta-set anys), moriria a causa d'un avançat càncer de còlon[4] al Jane Brown Memorial Hospital de Providence. La malaltia li va ser diagnosticada un mes abans de la mort. L'enterrament va ser tan precipitat que només hi acudiren quatre coneguts seus. A la seua tomba es pot llegir «I am Providence», que literalment vol dir «Jo sóc Providence», però que també es podria traduir com «Jo sóc la Providència».

Obra[5][modifica | modifica el codi]

Llista de títols publicats per H.P. Lovecraft, ordenats per ordre de creació per part de l'autor.

  • The Tomb
  • Dagon
  • A Reminiscence of Dr. Samuel Johnson
  • Polaris
  • Beyond the Wall of Sleep
  • Memory
  • Old Bugs
  • The Transition of Juan Romero
  • The White Ship
  • The Doom that Came to Sarnath
  • The Statement of Randolph Carter
  • The Street
  • The Terrible Old Man
  • The Cats of Ulthar
  • The Tree
  • Celephaïs
  • From Beyond
  • The Temple
  • Nyarlathotep
  • The Picture in the House
  • Facts Concerning the Late Arthur Jermyn and His Family
  • The Nameless City
  • The Quest of Iranon
  • The Moon-Bog
  • Ex Oblivione
  • The Other Gods
  • The Outsider
  • The Music of Erich Zann
  • Sweet Ermengarde
  • Hypnos
  • What the Moon Brings
  • Azathoth
  • Herbert West–Reanimator
  • The Hound
  • The Lurking Fear
  • The Rats in the Walls
  • The Unnamable
  • The Festival
  • The Shunned House
  • The Horror at Red Hook
  • He
  • In the Vault
  • Cool Air
  • The Call of Cthulhu
  • Pickman's Model
  • The Strange High House in the Mist
  • The Silver Key
  • The Dream-Quest of Unknown Kadath
  • The Case of Charles Dexter Ward
  • The Colour Out of Space
  • The Descendant
  • The Very Old Folk
  • History of the Necronomicon
  • The Dunwich Horror
  • Ibid
  • The Whisperer in Darkness
  • At the Mountains of Madness
  • The Shadow Over Innsmouth
  • The Dreams in the Witch House
  • The Thing on the Doorstep
  • The Book
  • The Evil Clergyman
  • The Shadow Out of Time
  • The Haunter of the Dark

Traduccions[modifica | modifica el codi]

De la seua extensa producció se n'han fet unes poques edicions en català:

  • A les muntanyes de la follia (Glauco, 1985) per Roser Berdagué
  • L'ombra sobre Innsmouth (Glauco, 1989) per Montserrat Canyameres
  • El cas de Charles Dexter Ward (Columna, 1991) per Alfred Bosch
  • L'horror de Dunwich (Tabarca, València 1991) per Elisabeth Mateo i Vicent Galán (ISBN: 84-87636-18-7)
  • La crida de Cthulhu i altres narracions (Laertes, 2010), antòleg, prologuista i traductor Emili Olcina (ISBN: 978-84-7584-696-5)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mitchell, Charles P. The Complete H.P. Lovecraft Filmography (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 160. ISBN 0313316414. 
  2. «Howard Phillips Lovecraft». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Simmons, David. New Critical Essays on H.P. Lovecraft (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 67. ISBN 1137320966. 
  4. Joshi, S. T.. A Dreamer and a Visionary: H.P. Lovecraft in His Time. Liverpool University Press, 2001, p. 95, 97, 111, 221–222, 359–360. ISBN 978-0-85323-946-8. 
  5. S.T. Joshi & D. E. Schultz. An H P Lovecraft Encyclopedia. Hippocampus Press, New York, 2001(anglès)

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: H. P. Lovecraft Modifica l'enllaç a Wikidata