H. P. Lovecraft

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaH. P. Lovecraft
H. P. Lovecraft, June 1934.jpg
(1934) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Howard Phillips Lovecraft Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1890 Modifica el valor a Wikidata
Providence (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Providence (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de l'intestí prim Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Swan Point 41° 51′ 14″ N, 71° 22′ 52″ O / 41.854021°N,71.381068°O / 41.854021; -71.381068 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
Grup ètnicEstatunidenc Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióHope High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció de terror Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Providence Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor de relats curts
Activitat1897 Modifica el valor a Wikidata –
GènereTerror còsmic, fantasia, ciència-ficció
MovimentCercle de Lovecraft
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Els Mites de Cthulhu
Localització dels arxius
Família
CònjugeSonia Greene (1924–1926) Modifica el valor a Wikidata
ParesWinfield Scott Lovecraft Modifica el valor a Wikidata  i Sarah Susan Phillips (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsWhipple Van Buren Phillips (avi matern) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Lovecraft signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhplovecraft.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0522454 Allocine: 68311 Allmovie: p217863
Facebook: HPLovecraftAuthor Spotify: 1QUtO0CVLXg2DonM9aCJrV Musicbrainz: 8047a401-5ca7-48dd-9d7c-2d2b822e51e6 Songkick: 59055 Discogs: 439356 Allmusic: mn0001547472 Find a Grave: 1188 Modifica el valor a Wikidata

Howard Phillips Lovecraft (Providence, Rhode Island, 20 d'agost del 1890 - 15 de març del 1937[1]) va ser un escriptor estatunidenc de relats de por, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de l'anomenat 'terror còsmic'. Encara que poc llegit en vida, la seua obra ha esdevingut de culte pòstumament i ha influït nombrosos autors. És a l'origen dels anomenats mites de Cthulhu i del misteriós 'llibre prohibit' Necronomicon.[2]

Biografia[modifica]

Infància[modifica]

Lovecraft va nàixer a les 9 del matí el 20 d'agost del 1890 a Providence (Nova Anglaterra), fill de Winfield Scott Lovecraft i Sarah Susan Lovecraft (Susie Phillips), els dos de descendència anglesa. Educat en un ambient benestant, des de ben menut li agradava freqüentar llocs estranys i apartats on fer volar la imaginació: en aquests llocs (coves, arbredes…) recreava situacions històriques o es passava hores mirant detallets, que per a la resta de persones passaven totalment desapercebuts, però que a ell el fascinaven, com ara parar-se a escoltar les fades del bosc o imaginar què podia existir a l'espai exterior. Potser una de les raons per les quals li agradava tant evadir-se era l'estricte lligam a què el sotmetia sa mare (son pare fou reclòs en un sanatori el 1893, i hi morí el 1898[3]) en dir-li que no havia de jugar amb nens de menor categoria o que era lleig i que no agradaria mai a les nenes.

Família[modifica]

Quant a la psicologia dels progenitors, les fonts descriuen el pare com un viatjant esbojarrat i faldiller que mai parava per casa: sotmès a tractament mental quan H. P. només tenia tres anys, va morir de paràlisi cinc anys després, el 1898; pel que fa a sa mare, la immensa majoria la culpa de tots els desequilibris psicològics de Lovecraft. Suposadament, després de la mort del marit, va descarregar tota la frustració en l'únic fill, sobreprotegint-lo massa i creant-li molts dels trastorns que el durien a buscar altres activitats que anirien apartant-lo del contacte amb el món.

Aficions[modifica]

Una de les aficions de Lovecraft era la lectura, en què la biblioteca particular del seu avi matern tingué un paper decisiu: allí va descobrir el paganisme grecollatí (amb una versió infantil de la Ilíada) i Les mil i una nits quan era menut, encara que als cinc anys es va declarar ateu, convicció que mantingué fins a la mort. Això va ajudar que la seua imaginació es desenvolupara ràpidament en comparació amb la resta de companys de la seua edat, cosa que va produir una manca d'adaptació: quan els altres volien jugar a espases o a jocs fonamentalment físics, ell s'estimava més entreteniments pausats i imaginatius com, per exemple, representacions històriques. Un altre dels gèneres que el van apassionar era el de les novel·les policíaques, que el va portar a formar una agència de detectius als tretze anys.

Trajectòria[modifica]

A, només, quinze anys, va escriure la seua primera obra, La bèstia a la cova, a la manera dels contes de terror gòtic. Encara que la seua mentalitat responia a un racionalisme empirista, a Lovecraft l'atreïa la literatura imaginativa, segurament influït pel seu escepticisme, trencant amb el pessimisme de la soledat i considerant que «el pensament humà és l'espectacle més divertit i entristidor de la Terra». A causa de la falta de constància i de salut, no acabaria mai els estudis superiors, encara que va adquirir coneixements de química i astronomia i, fins i tot, va arribar a escriure en algunes revistes científiques.

Maduresa[modifica]

La mort de sa mare i la pèrdua de la riquesa familiar el 1921 el van dur a abandonar la idea de fer una vida dedicada a l'escriptura i el van obligar a treballar en encàrrecs que, en la majoria de situacions, consistien a retocar escrits d'altres autors menys dotats per a l'escriptura que ell: gràcies a aquests treballs, en va conèixer molts que posteriorment havien de formar el «cercle de Lovecraft», dels quals cal esmentar Robert E. Howard, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, Frank Belknap Long i August Derleth. En la correspondència amb altres escriptors i «amics», Lovecraft oferia una personalitat molt diferent de la seua forma de ser en la intimitat. El definien com una persona entusiasta, generosa i creativa; un prodigi de la intel·ligència, però també amb una faceta racista que no va abandonar fins als últims mesos de vida.

Matrimoni[modifica]

El 1924 es casà amb Sonia Green, empleada de la United Amateur Press Association i deu anys més gran que ell, i es va separar d'ella dos anys després. Els motius que argumentava Lovecraft per justificar-ne la separació eren les grans diferències entre els dos i els problemes econòmics, malgrat els rumors, desmentits per ella, sobre el seu terror a les relacions sexuals. Després d'una estada a Brooklyn de dos anys, Lovecraft va tornar a viure a Providence amb les seues ties, però allí es va veure superat per la sensació de fracàs que l'envoltava, i s'abandonà a la soledat i a la frustració. En eixa època, gaudeix de passejades nocturnes, que repercuteixen en el seu enfonsament personal, i es torna presa de pors que mai no li permetrien recuperar-se.

Mort[modifica]

Igual que durant la infància i la joventut, la salut de Lovecraft no li proporcionà cap interval de benestar a partir dels trenta anys; les temperatures per davall dels 5 graus li causaven tota classe de molèsties. Llegir i escriure, sempre de nit, era l'únic que el mantenia viu fins que, el 15 de març del 1937 (a quaranta-set anys), va morir a causa d'un avançat càncer de còlon[4] al Jane Brown Memorial Hospital de Providence. La malaltia li va ser diagnosticada un mes abans de la mort. L'enterrament va ser tan precipitat que només hi acudiren quatre coneguts seus. A la seua tomba es pot llegir «I am Providence», que literalment vol dir «Jo sóc Providence», però que també es podria traduir com «Jo sóc la Providència».

Obra[modifica]

Llista de títols publicats per H.P. Lovecraft, ordenats per ordre de creació per part de l'autor.[5]

  • The Tomb
  • Dagon
  • A Reminiscence of Dr. Samuel Johnson
  • Polaris
  • Beyond the Wall of Sleep
  • Memory
  • Old Bugs
  • The Transition of Juan Romero
  • The White Ship
  • The Doom that Came to Sarnath
  • The Statement of Randolph Carter
  • The Street
  • The Terrible Old Man
  • The Cats of Ulthar
  • The Tree
  • Celephaïs
  • From Beyond
  • The Temple
  • Nyarlathotep
  • The Picture in the House
  • Facts Concerning the Late Arthur Jermyn and His Family
  • The Nameless City
  • The Quest of Iranon
  • The Moon-Bog
  • Ex Oblivione
  • The Other Gods
  • The Outsider
  • The Music of Erich Zann
  • Sweet Ermengarde
  • Hypnos
  • What the Moon Brings
  • Azathoth
  • Herbert West–Reanimator
  • The Hound
  • The Lurking Fear
  • The Rats in the Walls
  • The Unnamable
  • The Festival
  • The Shunned House
  • The Horror at Red Hook
  • He
  • In the Vault
  • Cool Air
  • The Call of Cthulhu
  • Pickman's Model
  • The Strange High House in the Mist
  • The Silver Key
  • The Dream-Quest of Unknown Kadath
  • The Case of Charles Dexter Ward
  • The Colour Out of Space
  • The Descendant
  • The Very Old Folk
  • History of the Necronomicon
  • L'horror de Dunwich
  • Ibid
  • The Whisperer in Darkness
  • At the Mountains of Madness
  • The Shadow Over Innsmouth
  • The Dreams in the Witch House
  • The Thing on the Doorstep
  • The Book
  • The Evil Clergyman
  • The Shadow Out of Time
  • The Haunter of the Dark

Traduccions[modifica]

De la seua extensa producció se n'han fet unes poques edicions en català:

  • A les muntanyes de la follia (Glauco, 1985) per Roser Berdagué
  • L'ombra sobre Innsmouth (Glauco, 1989) per Montserrat Canyameres
  • El cas de Charles Dexter Ward (Columna, 1991) per Alfred Bosch
  • L'horror de Dunwich (Tabarca, València 1991) per Elisabeth Mateo i Vicent Galán (ISBN: 84-87636-18-7)
  • La crida de Cthulhu i altres narracions (Laertes, 2010), antòleg, prologuista i traductor Emili Olcina (ISBN: 978-84-7584-696-5)
  • L'horror sobrenatural en la literatura (Laertes, 2019), introducció, notes i traducció Jordi Llavoré (ISBN:978-84-16783-95-3)

Referències[modifica]

  1. Mitchell, Charles P. The Complete H.P. Lovecraft Filmography (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 160. ISBN 0313316414. 
  2. «Howard Phillips Lovecraft». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Simmons, David. New Critical Essays on H.P. Lovecraft (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 67. ISBN 1137320966. 
  4. Joshi, S. T.. A Dreamer and a Visionary: H.P. Lovecraft in His Time. Liverpool University Press, 2001, p. 95, 97, 111, 221–222, 359–360. ISBN 978-0-85323-946-8. 
  5. S.T. Joshi & D. E. Schultz. An H P Lovecraft Encyclopedia. Hippocampus Press, New York, 2001(anglès)

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: H. P. Lovecraft