HIMARS

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaHIMARS
Tipusllançacoets múltiple i artilleria de coets Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
Guerresguerra de l'Afganistan, Guerra civil siriana, guerra civil iraquiana (2014-2017) i invasió russa d'Ucraïna del 2022 Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
Dissenyada1996 Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorLockheed Martin Modifica el valor a Wikidata
FabricantLockheed Martin Missiles and Fire Control (en) Tradueix, Lockheed Martin i BAE Systems Modifica el valor a Wikidata
Quantitat540 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Pes11.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Longitud7.000 mm Modifica el valor a Wikidata
Amplada2.400 mm Modifica el valor a Wikidata
Alçada3.200 mm Modifica el valor a Wikidata
MunicióGuided MLRS (en) Tradueix, MGM-140 ATACMS (en) Tradueix i Precision Strike Missile (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les unitats HIMARS, sigles de High Mobility Artillery Rocket System ('Sistema de coets d'artilleria d'alta mobilitat'), són un sistema de llançamíssils múltiple lleuger muntat en un camió militar. Van ser desenvolupades als Estats Units.

Una unitat HIMARS carrega sis coets o un míssil ATACMS a la nova Família de míssils tàctics mitjans de l'Exèrcit dels Estats Units. Es munta en sobre vehicles de cinc tones, i pot llançar la línia completa de municions del MLRS (Multiple Launch Rocket System). Els HIMARS tenen parts intercanviables amb els MLRS M270A1, però carreguen només la meitat del nombre de míssils que aquests.

El vehicle és desenganxable des d'un C-130, i és un producte de BAE Systems Mobility & Protection Systems (anteriorment Armors Holdings Aerospace i Defense Group Tactical Vehicle Systems Division), el fabricant original OEM del FMTV. El sistema de coets és fabricat per Lockheed Martin.

Cost per míssil 100.000 dòlars a EUA, i 110.000 al Regne Unit el 2014 (aproximadament el doble que la munició Excalibur i 1/5 del naval strike missile o el Tomahawk).[1] Munició amb abast efectiu de 2 a 300 km, ogiva de 120 kg, guiatge per GPS.

Història operacional[modifica]

Invasió russa d'Ucraïna[modifica]

El 25 de juny de 2022, Ucraïna va començar a desplegar el sistema contra les forces russes durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022. Segons l'Estat Major d'Ucraïna, Valeri Zalujni: «Els artillers de les Forces Armades d'Ucraïna van aconseguir hàbilment certs objectius militars de l'enemic al nostre territori ucraïnès».[2] L'exèrcit ucraïnès va afirmar que durant aquest atac van morir més de quaranta soldats, inclòs el coronel Andrei Vasilyev. L'atac va passar en una base russa a Izyum.[3]

L'1 de juliol, un funcionari de defensa dels EUA va dir als periodistes que Ucraïna ha estat utilitzant el sistema per destruir els llocs de comandament russos: «El que veuen és que els ucraïnesos en realitat estan seleccionant objectius sistemàticament i després copejant-los amb precisió, proporcionant així aquest mètode precís de destrucció, degradant la capacitat russa».[4]

Ús[modifica]

Usuaris de l'HIMARS en blau.
Un míssil MFOR llançat des d'un HIMARS.
HIMARS ucraïnès a l'oblast de Zaporizhya, principis de juny de 2022.

Ús actual[modifica]

Ucraïna
  • El juny de 2022 es va informar que l'exèrcit d'Ucraïna utilitzarà aquest sistema en defensa contra la invasió russa.[5]
Estats Units Estats Units
  • El 2002, el Cos de Marines dels Estats Units va acordar amb l'Exèrcit dels Estats Units adquirir 40 sistemes. La presentació va començar el 2005. Al juliol de 2007, els Marines del 2º Batalló Fox Battery 14th Marines van ser desplegats a la província Al-Anbar d'Iraq. Aquesta va ser la primera unitat de Marines a fer servir l'HIMARS en combat.
Romania Romania
  • El 2021-2022, en va comprar 54 per 1500 milions.[6]
Singapur Singapur
  • El setembre de 2007, Singapur es va interessar a adquirir el sistema HIMARS per al seu exèrcit. El paquet va incloure 18 llançadores HIMARS, 9 camions FMTV 5-Ton i HE GMLRS XM31 xassís de muntatge, més els serveis de suport i equipament de comunicacions. El paquet proposat aquí és notable per no incloure el M-26 o altres unitats de MLRS. Si la transacció es realitza en aquesta forma, es podria convertir en l'únic paquet creat entre molts compost per només el sistema MLRS únic en el seu gènere.[7]
Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units
Jordània Jordània

Potencials o futurs[modifica]

Canadà Canadà

El Departament Nacional de Defensa considera comprar HIMARS.[8][9][10][11]

Qatar Qatar

El desembre del 2012, Qatar va notificar als Estats Units el desig d'adquirir 7 sistemes HIMARS M142. La compra costaria aproximadament 406 milions de dòlars.[12]

Espanya Espanya

Es pretén substituir els Teruel pel sistema SILAM (Sistema Llançador d'Alta Mobilitat), a desenvolupar per la indústria espanyola sobre la base tecnològica del nord-americà HIMARS. Tot i això, finalment els Teruel han estat donats de baixa sense que aquesta adquisició s'hagi produït encara.

Marroc Marroc
  • El Marroc va comprar 36 llançadors en 6 bateries per 250 milions al costat d'un lot de míssils MGM-140 ATACMS .[13]
Polònia Polònia

Mitjançant el programa Homar.

Filipines Filipines

Es planteja adquirir diversos sistemes.[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ «M270 MLRS». weaponsystems.net.
  2. ↑ Marsi, Federica. «Ukraine using US-supplied rocket systems: Top general». aljazeera.com, 25-06-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  3. ↑ «Ukraine 'strikes Russian command post in Donbas using HIMARS' - video». msn.com, 27-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  4. ↑ «Pentagon: Ukraine's using rocket system to hit Russian command posts». The Hill, 01-07-2022. [Consulta: 2 juliol 2022].
  5. ↑ «[1] El sistema de misiles largo alcance de EEUU para Ucrania ya está en Europa]». , 01-06-2022.[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «FOTO/VIDEO România a executat primele trageri reale cu sistemul de rachete HIMARS: A simulat atacarea unor nave în Marea Neagră». hotnews.ro, 10-06-2022.
  7. ↑ «Integration at its best». Ministry of Defence (Singapore), 04-01-2010. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2014. [Consulta: 1r maig 2011].
  8. ↑ «CASR Background — Artillery — Long-Range Precision Rocket System». Canadian American Strategic Review. Arxivat de l'original el 8 de desembre de 2009. [Consulta: 11 novembre 2009].
  9. ↑ «Canadian army shopping for rocket launchers». CTV. Arxivat 2009-07-10 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-07-10. [Consulta: 24 setembre 2022].
  10. ↑ «Canada Seeks MLRS Rocket Systems». Defense Industry Daily, 07-01-2009. [Consulta: 11 novembre 2009].
  11. ↑ «Long Range Precision Rocket System (LRPRS) – A Multiple- Launch Rocket System – MERX LOI Letter of Interest Notice». Canadian American Strategic Review. Arxivat de l'original el 30 de novembre de 2009. [Consulta: 11 novembre 2009].
  12. ↑ Qatar Requests Sale of HIMARS, ATACMS and GMLRS - Deagel.com, December 24, 2012
  13. ↑ «La artillería 'made in USA' comprada por Marruecos que deja fuera de juego a España» (en castellà). www.elconfidencial.com, 10-07-2020. [Consulta: 23 gener 2021].
  14. ↑ Acosta, Rene. «US seen to leave Himars battery in Palawan base | Rene Acosta» (en anglès americà). BusinessMirror, 06-04-2016. [Consulta: 2 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=HIMARS&oldid=32823917»