HMS Dreadnought

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
HMS Dreadnought
HMS Dreadnought en navegació
HMS Dreadnought en navegació
Història
En servei a Royal Navy Royal Navy
Encarregat 1905
Col. de quilla 2 d'octubre de 1905
Amarament 10 de febrer de 1906
Allistament 2 de desembre de 1906
Estat Desmantellat el 1923
Característiques tècniques
Tipus Cuirassat
Eslora 160,6 m
Mànega 25,0 m
Calat 9,0 m
Desplaçament 18.410 tones (normal), 21.060 t (plena càrrega)
Propulsió 4 hèlices
transmissió directa a 4 turbines Parsons
18 calderes de vapor d'alta pressió Babcock & Wilcox
Potència 23.000 Cavalls de vapor
Velocitat 21 nusos (39 km/h)
Característiques militars
Protecció Cinturó: 4–11 polzades (102–279 mm)

Coberta: 0,75–3 polzades (19–76 mm)
Barbetes: 4–11 polzades (102–279 mm)
Torretes: 3–12 polzades (76–305 mm)
Plataforma d'observació: 11 polzades (279 mm)
Mampares estanques: 8 polzades (203 mm)

Armament 5 muntatges dobles de 2 canons BL 12 polzades Mark X (calibre de 304,8 mm)

27 muntatges simples de canons 12-pdr 18 cwt Mark I
5 tubs llançatorpedes de calibre 450 mm

Altres característiques
Tripulació 700–810

L'HMS Dreadnought va ser un cuirassat britànic de la Royal Navy que va revolucionar els vaixells de guerra del moment. La seva entrada en servei l'any 1906 va suposar un gran avenç en la tecnologia militar naval. De fet les seves característiques de disposició d'armament, propulsió i blindatge van donar lloc a tota una nova generació de cuirassats que s'anomenarien "dreadnought" precisament en referència a aquest primer disseny. Seguint aquest mateix principi els grans cuirassats i creuers anteriors s'engloben dins el terme "predreadnought".

El Dreadnought va ser el primer cuirassat amb una bateria principal amb múltiples canons de gran calibre. Fins aquell moment era habitual combinar alguna arma de gran calibre amb una artilleria secundària pesant nombrosa (ja fos en torretes o bateries al buc i superestructura). També va ser el primer vaixell de guerra pesant equipat amb propulsió de turbines de vapor, la qual cosa el va convertir en el cuirassat més ràpid en el moment de la seva entrada en servei.[1] El seu llançament va detonar una carrera armamentística entre les marines de guerra arreu del món, sobretot entre britànics i la Kaiserliche Marine alemanya. Aquest va ser un principals dels elements de bel·ligerància i tensió prèvia a la Primera Guerra Mundial.[2]

No va participar en cap batalla naval durant la Primera Guerra Mundial, ja que durant la Batalla de Jutlàndia, l'any 1916, es trobava de reparacions. Tot i això és l'únic cuirassat que ha enfonsat un submarí, l'U-29 alemany, ja que aquest va emergir prop del vaixell i aquest el va envestir i enfonsar l'any 1915. A finals de 1916 va ser destinat a tasques de defensa del Canal de la Mànega i no va retornar a la Grand Fleet fins al 1918. L'any 1919 va passar a la reserva i finalment va ser venut com a ferralla el 9 de maig de 1921 per 44.000 lliures esterlines.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Sturton, Ian. Conway's Battleships: The Definitive Visual Reference to the World's All-Big-Gun Ships. 2nd revised and expanded. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 2008, p. 76–77. ISBN 978-1-59114-132-7. 
  2. Gardiner, Robert. Conway's All the World's Fighting Ships: 1906–1922. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 1984, p. 18. ISBN 0-85177-245-5.